-La seua trajectòria política és extensa, especialment a nivell local, comarcal i parlamentari. És enginyer i professor de secundària. Esperava acabar liderant un Departament com el d’Acció Exterior?
-En política mai no saps quines responsabilitats t’encomanaran. En tot cas, en política sempre has d’estar disposat a fer servir tota la vàlua personal, la trajectòria i la capacitat. El país viu una situació de màxima complexitat, tant per la COVID-19 com per la situació política de Catalunya, i per tant, estic disposat a fer tot el que calgui per avançar.
-Per què pensa que el van triar a vostè?
-És complex. Penso que la meva trajectòria a nivell municipal m’ha servit per demostrar capacitat de gestió. Vam entrar a l’alcaldia el 2011, quan la situació de l’Ajuntament d’Agramunt era complicada. També hem treballat a nivell de transparència, d’obrir dades, i aquest també és un element important per al Departament. Però d’altra banda, i penso que aquest és l’element essencial, aquest darrer any i mig he estat portaveu adjunt del grup republicà al Parlament de Catalunya, on he fet una feina de molta cohesió i gestió d’equip. Penso que això és indispensable per a aquest Departament després de la situació viscuda amb la dimissió del conseller Alfred Bosch. Calia recuperar la confiança.
-Tenia experiència en l’àmbit de les relacions internacionals?
-Concretament en aquest àmbit no, però sí en les relacions institucionals. Fa molts anys que em dedico tant a la política municipal com a la parlamentària, i he pogut establir aquestes relacions, també formant part de la junta de portaveus del Parlament i coneixent aquesta institució des del seu cor i des del seu fons. En qüestions de transparència i de lluita contra la corrupció, indispensables per a aquest departament, també tinc experiència.
-Com va viure la polèmica que es va produir amb el seu antecessor, Alfred Bosch, i amb el seu cap de gabinet, Carles Garcías?
-Per una banda amb preocupació. Aquestes situacions mai no són volgudes, són molt delicades. Hauríem d’intentar evitar-les al màxim. D’altra banda, ho vaig viure amb la tranquil·litat de formar part d’un partit, Esquerra Republicana, que va tenir una actuació molt eficient i exemplar a l’hora de gestionar el cas. He tingut aquest doble sentiment. La situació va enterbolir la bona feina que s’estava duent a terme des d’Acció Exterior, que és un Departament amb molta expertesa i valor humà i situacions com aquestes n’acaben esquerdant l’estructura.
-N’estava al cas abans que esclatara tot?
-No. Només en la mesura que formo part d’ERC. Als òrgans de debat i de coordinació se n’anava parlant d’aquests temes conforme es posaven sobre la taula. Informació directa no la tenia, perquè en aquell moment les meves responsabilitats estaven al Parlament.
-Tenia vostè relació amb Bosch quan feia de conseller?
-Evidentment. Formàvem part del mateix partit, jo portava temes de lluita contra la corrupció per evitar aquestes situacions a les institucions i per tant teníem relació, però el d’Acció Exterior no era el Departament amb el qual més col·laborava. Com que era portaveu d’Educació, la relació més directa la tenia amb aquest Departament.
-I amb Raül Romeva? El coneixia d’abans?
-Sí. Fa molt de temps que tenim relació. De fet l’he visitat diversos cops a la presó. Vam formar part de la llista de Junts pel Sí el 2015 i la veritat és que m’uneix amb ell una amistat personal i política, però sobretot coincidim amb el missatge de què volem per al país.
-L’ha anat a veure a la presó des que l’han nomenat conseller?
-No he pogut. He tingut contacte amb ell telefònicament. Els presos estan confinats a la presó, tot i que la comissionada de Nacions Unides pels Drets Humans, Michel Bachelet, ens recorda que en aquests casos el confinament s’ha de dur a terme a casa, i aquí hem vist com s’ha pressionat des de l’Estat per evitar-ho.
-I pel que fa als exiliats, en té vostè més contacte que altres consellers pel fet de liderar el Departament d’Acció Exterior?
-Sí, evidentment. Amb la consellera Meritxell Serret, que és la cap de la delegació del Govern a Brussel·les i a la Unió Europea, tinc un contacte diari. Amb el conseller Lluís Puig també he tingut l’oportunitat d’adreçar-m’hi, ell està fent una tasca molt important en la delegació. Amb el president Carles Puigdemont, encara no he tingut l’oportunitat d’entrevistar-me, però espero poder-ho fer el més aviat possible. I evidentment, amb la Marta Rovira, com a secretària general del partit, tinc un contacte molt directe i fluid. També amb els presos, especialment amb els que formen part del meu partit: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa.
-Quant al seu càrrec, què pot fer el seu Departament per contribuir a solucionar la crisi de la COVID-19?
-Pot fer moltes coses i de fet, les fa. En primera instància vam activar un comitè d’emergències treballant 24 hores i set dies a la setmana coordinat des de Barcelona i amb contacte directe amb les 15 delegacions que tenim arreu del món. A través d’aquestes delegacions i d’aquest comitè d’emergència vam poder acompanyar a 2.234 persones. De totes aquestes, un 80% ja són a casa nostra gràcies a les gestions que vam poder fer amb les delegacions. És evident que si la gent ens trucava a nosaltres és perquè trobava algun buit. I amb això no vull posar en qüestió la feina de les ambaixades, però si ens trucàvem és perquè no tenien el tema resolt. També hem fet altra feina amb les delegacions, que és recollir les bones pràctiques que s’han dut a terme en quaranta països que analitzem diàriament per fer un informe diari que posem a disposició del Govern i els departaments perquè valorin quines són les pràctiques que poden ser replicades i implementades a casa nostra. Una tercera acció en què hem posat molta energia és explicar què està fent el Govern de la Generalitat als diferents estats i xarxes internacionals i europees per explicar el model de gestió pel qual apostem, que és un model descentralitzat, de responsabilitat col·lectiva, de reactivació econòmica a través dels Objectius de Desenvolupament Sostenible... Cal explicar molt bé al món com ho estem gestionant i demostrar que el nostre model no és el de l’Estat espanyol.
-Anem per parts. Encara no s’han pogut resoldre totes les repatriacions pendents de catalans a l’estranger...
-Si resoldre vol dir fer-los retornar, no. Hi ha casos en què ha estat impossible el retorn, sigui perquè l’Estat espanyol ha tancat fronteres, perquè no hi ha vols comercials o perquè l’Estat no ha activat vols de repatriació. En aquests casos, el que fem és un acompanyament, estar al seu costat, posem aquesta gent en contacte amb les xarxes de catalans que hi ha repartides arreu del món a través de casals catalans i de les mateixes delegacions. Fem aquest acompanyament i informem de les novetats que puguin succeir a l’Estat on estan passant el confinament. Hi ha casos que ens han fet pressionar més. Per exemple a l’Argentina, on molts ciutadans catalans i de la resta de l’Estat hi volen tornar i els és impossible. Jo personalment vaig transmetre a la ministra d’Exteriors Arancha González Laya la necessitat d’establir vols comercials o de repatriació des de l’Estat o des del mecanisme europeu.
-I què li va dir?
-Que farien tot el possible en referència a garantir vols internacionals, que és conscient de la problemàtica. Però avui encara tenim ciutadans, especialment a l’Argentina, sense cap oportunitat de tornar quan altres ciutadans d’altres països sí que ho han pogut fer.
-Estan trobant la col·laboració desitjada, en aquest sentit, des de les institucions espanyoles?
-No podem generalitzar. Hi ha territoris en què s’ha pogut treballar de forma coordinada. Però també hi ha hagut territoris en què els ciutadans ens han agraït la gestió feta per les delegacions perquè no obtenien resposta des d’altres entitats. No vull generalitzar ni qüestionar la tasca del Ministeri d’Afers Exteriors de l’Estat espanyol. El cert és que nosaltres hem esdevingut un element útil, molta gent ha pogut tornar gràcies a les nostres gestions, i aquest és un dels objectius que tenim com a Departament: que les delegacions no només siguin útils, sinó que siguin imprescindibles.
-En quins territoris han tingut més dificultats?
-Per exemple als Balcans. També a Amèrica, on vam haver de fer acompanyaments des de les nostres delegacions a Mèxic i a l’Argentina. I després, als Estats Units i al Canadà, on hi havia molts ciutadans catalans, molts dels quals eren menors d’edat que cursaven programes d’idiomes en aquests països, i els vam fer l’acompanyament.
-Vostè mateix promou la coordinació amb altres institucions europees per garantir “una resposta europea”. Amb quins estats o institucions estan teixint més relacions?
-Ens estem dirigint directament a les altes instàncies del Parlament Europeu i de la Comissió Europea. És aquí on hem traslladat les bones pràctiques dutes a terme des del Govern de la Generalitat i aquest model al qual em referia abans, ben diferenciat del model militaritzat en què s’ha basat l’Estat. Tot això ho hem traslladat a aquestes institucions i també a totes aquelles xarxes amb què tenim relació, especialment a la dels Quatre Motors per Europa [integrada pels territoris industrialitzats de Llombardia, Baden-Württemberg, Roine Alps i Catalunya] i a la Xarxa de Regions del Mediterrani, amb què ens uneix el fet que entenem que la gestió de la pandèmia és fa molt millor en els Estats on s’ha fet de manera descentralitzada.
-Prioritza les institucions europees per davant dels Estats a l’hora d’establir relacions?
-No. Nosaltres obrim contactes a tot arreu i amb qui faci falta. Les nostres delegacions estan en contacte amb les institucions pròpies de cada Estat, però en aquest cas, i tenint en compte que la lluita contra la COVID-19 ha d’anar més enllà de l’abast dels mateixos estats, entenem que la Comissió Europa i el Parlament Europeu són les institucions que aglutinen l’Europa per la qual nosaltres treballem i amb què ens hi sentim identificats, sempre i quan respongui a aquesta realitat territorial. Alhora, tenim relacions bilaterals amb els estats. Però entenem que la gestió s’ha de fer d’una forma globalitzada.
-Més enllà de la COVID-19, amb quins Estats està teixint més relacions el Departament amb vostè al capdavant?
-Hem tingut relacions amb els països dels Balcans. També amb Bèlgica i Brussel·les tenim força relacions. Hi ha prevista una entrevista amb Gal·les que esperem que es pugui fer els propers dies. No són relacions iguals amb tots els Estats. Cada delegació estableix un tipus de relació en funció de les conveniències. Però és evident que tenim un diàleg continu.
-Per tal que Catalunya siga més reconeguda internacionalment, s’han de teixir aliances incòmodes amb altres estats?
-Les aliances mai no són incòmodes, al contrari. Estem oberts a qualsevol tipus de diàleg i de relació. Tot allò que pugui servir per millorar la vida dels nostres conciutadans serà benvingut. En tot cas seran altres els qui les trobaran incòmodes. Per part nostra no hi ha res incòmode i a més, tot és compatible amb les relacions que l’Estat espanyol pugui establir a través de les seves ambaixades.
-El seu càrrec li permet actuar amb total llibertat a l’hora de garantir “respostes europees” davant d’aquest context excepcional, com ho és l’estat d’alarma, en què la gestió de la crisi s’ha recentralitzat?
-Aquesta recentralització ha estat una nova imposició en la forma de gestionar aquesta crisi. Davant qualsevol projecte de la Generalitat per combatre la situació ens hem trobat amb un Estat que ha imposat el seu estat d’alarma o amb uns decrets que en molts casos no hem compartit. Estem sotmesos a aquestes imposicions. No només Catalunya ha estat crítica amb aquesta gestió: ho ha estat també el País Basc o fins i tot el País Valencià i, per tant, malgrat tenir un projecte de desconfinament, l’Estat espanyol està imposant els seus criteris. I d’aquí el nostre posicionament en referència a la pròrroga de l’Estat d’alarma.
-Canviant de tema, la mesa de diàleg és una de les eines aturades per aquesta crisi. Alfred Bosch en va formar part. Vostè també en formarà?
-Esperem que sí. Així ho ha sol·licitat el president Quim Torra públicament. Jo em poso a disposició del Govern de la Generalitat per ser-hi i treballar en els grans objectius que tenim sobre la taula, que són l’amnistia dels nostres presos polítics i poder exercir el dret a l’autodeterminació. Més enllà d’això és evident que en aquesta taula hi planarà tota la gestió d’aquesta crisi, sobretot pel que fa al model amb què s’ha gestionat. Autodeterminar-se també és poder decidir com volem gestionar una crisi com aquesta.
-És optimista de cara al bon resultat d’aquestes converses?
-La paraula, potser, no és optimista. Nosaltres sempre tenim les portes obertes al diàleg, i de la mateixa manera que sempre he estat amant del diàleg, cal que serveixi per moure coses. Si el diàleg no serveix per això, el relat es queda buit. Espero que tinguem la capacitat i l’alçada de mires per tal que en aquesta mesa de negociació es posin aquests temes sobre la taula i es pugui avançar, perquè són temes que no es poden amagar i l’Estat no pot fingir que no els veu. La realitat ens diu que el 80% de la ciutadania de Catalunya vol exercir el dret a decidir de forma lliure. I això no es pot amagar sense convocar una mesa de negociació. Aquesta realitat hi és i s’ha de gestionar.
-Si el resultat de la mesa no és el que desitgen, Esquerra Republicana podria fer caure la legislatura?
-Això no li ho puc dir jo, perquè també dependrà si el Govern del PSOE i Unides Podem vol establir vincles amb altres formacions polítiques. De fet, ara tenim l’exemple de la pròrroga de l’estat d’alarma, possible gràcies al suport de Ciutadans. No sé si aquesta realitat serà extrapolable a la resta de situacions polítiques. En tot cas, des de la nostra formació ens hem mostrat molt crítics amb aquesta situació i hem traslladat el missatge que el Govern de l’Estat s’ha de replantejar com vol que sigui aquesta legislatura. Nosaltres ja vam permetre en el seu moment que no s’obstaculitzés la investidura del president Pedro Sánchez. Aquest vot de confiança ha quedat en entredit. Veurem si aquesta confiança queda reflectida en la mesa de negociació.
-Per anar acabant, com es contempla l’escenari electoral a Catalunya? Com viu les batalles pel relat entre els socis de Govern?
-Penso que mai no ha existit cap batalla. És cert que cada formació defensa el seu model de país, i penso que això és bo. També ho és que al Govern hi hagi diferents sensibilitats, però ens uneixen moltes coses que ens permeten treballar plegats. La convocatòria d’eleccions és competència del president i estarem atents si es convoquen o no. A dia d’avui, però, la prioritat és sortir d’aquesta crisi. Hi ha una altra coordenada que és la possible sentència del Tribunal Suprem pel que fa a la sentència per inhabilitar el president Torra. Aquest element no el podem controlar. I hem d’estar preparats i traslladar el missatge que el Govern necessita un full de ruta. Si el president Torra té intenció de convocar eleccions, penso que s’hauria d’explicar. I a partir d’aquí treballarem amb aquest nou escenari.
-Què vol dir amb “full de ruta”?
-Qualsevol govern ha de tenir molt clar quin és el seu objectiu a curt termini. En aquests moments és evident que aquest és el desconfinament i la reactivació econòmica del país. Però també hem de tenir molt clar quin és l’horitzó a mitjà i llarg termini. Per això, si hi ha la possibilitat de convocar eleccions, seria bo treballar tenint present aquest horitzó.
-Aspira a continuar com a conseller durant la propera legislatura?
-Jo aspiro a servir el país sigui des d’on sigui i des de l’àmbit que sigui. I em poso a disposició del partit perquè decideixi on puc ser més útil.
-Contempla la possibilitat que durant la pròxima legislatura Esquerra Republicana governe amb altres socis que no siguen Junts per Catalunya?
-És molt aviat per parlar-ho. Les eleccions expressaran la voluntat general del país i, per tant, seran els resultats els que determinaran les possibilitats de govern. El que està clar és que avui treballem conjuntament amb JxCat, compartim objectius, malgrat que en alguns casos no tenim els mateixos plantejaments, però això no fa impossible posar-nos d’acord i trobar el consens. En el Govern del qual formarem part, si és que n’acabem formant part, hi haurà d’haver el dret a l’autodeterminació com a element essencial.
-Veu possibilitats per exercir aquest dret?
-És un dret fonamental que han exercit molts pobles d’aquest món que, possiblement, quan s’ho van plantejar ho trobaven impossible. Per tant, com que allò que demanem no és cap cosa fora de lloc i està defensada pels organismes internacionals dels drets humans, hem de treballar per aquest objectiu, que és irreversible i hem de treballar per exercir-lo el més aviat possible.
-Per últim, vostè està encausat per facilitar la celebració del referèndum de l’1 d’octubre a Agramunt quan era l’alcalde. En quina fase judicial es troba el seu cas?
-El meu paper, més que facilitar, va ser estar al costat de la gent, com ho hauria estat en qualsevol mobilització massiva com la de l’1 d’octubre. Hi ha una causa oberta en aquests moments, s’ha tancat la fase d’instrucció i serà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui determini si això anirà a judici i quan se celebrarà. Però tot això són futuribles. El cert és que estic al capdavant del Departament d’Acció Exterior i aquí és on m’hi dedico plenament. En tot cas, estar al costat de gent que vol decidir el seu futur mai no hauria d’estar penalitzat.
-Tem, en tot cas, la inhabilitació?
-Evidentment és una de les possibilitats. Però prefereixo que m’inhabilitin a mi i no a tot un país sencer.