Les puntades de peu, els cops per tota la geografia carnal, les humiliacions verbals, els crits estressants i les bufetades despiadades eren el seu paisatge vital. Antonio González Pacheco, més conegut com a Billy el Niño, gaudia torturant. O, si més no, així ho han expressat les seues víctimes. Com a membre de l'antiga Brigada Política-Social, és a dir, de la policia política franquista, propinava pallisses als lluitadors per la democràcia de manera vocacional, compulsiva, morbosa i apassionada, tal com han narrat els afectats per aquelles jornades de repressió malaltissa. Era, segons els relats dels damnificats, un sàdic delerós d'observar el patiment dels presos polítics de la dictadura, de jugar amb el terror psicològic de les víctimes a morir en les comissàries del règim criminal de Francisco Franco.
Una vocació torturadora que, fins i tot, va suposar que l'any 1974 l'inspector policial franquista fóra condemnat per «maltractament» al periodista andalús ja desaparegut Paco Lobatón. Aquesta condemna, però, seria anecdòtica dintre dels reconeixements i les condecoracions que va rebre per atonyinar als opositors antifranquistes. González Pachecho va rebre una medalla durant les acaballes de la dictadura i altres quatre durant els governs postfranquistes d'Adolfo Suárez, entre les quals destacaven les atorgades per l'exèrcit i per l'exministre involucrat a les trames negres de la transició espanyola, Rodolfo Martín Villa. Aquestes medalles permetien a l'exagent augmentar de manera substancial la pensió que cobrava des de l'any 1977.
Investigat per crims contra la humanitat i reclamat per la justícia argentina, el símbol de la repressió franquista ha mort aquest dijous a causa de la Covid-19. «La mort del torturador Gonzalez Pacheco sense haver estat jutjat, amb les seues medalles i privilegis intactes, és una vergonya per a la democràcia i també per a nosaltres com a Govern. Demane perdó a les seues víctimes, lluitadors per la democràcia i la justícia», ha expressat el vicepresident segon de l'executiu espanyol, Pablo Iglesias, en referència a la incapacitat de la coalició progressista per retirar les prebendes que tenia l'antic número dos de la policia política franquista i col·laborador del fosc comissari Roberto Conesa.
«Ha mort un torturador. No lamentem la seua mort, lamentem la seua vida i la falta de justícia», han indicat des de la Plataforma de Suport a la Querella Argentina contra els crims del franquisme sobre un exagent que freqüentava la pizzeria en la qual es reunien terroristes ultradretans i membres de les clavegueres de l'Estat espanyol. González Pacheco, tot i no haver-hi estat imputat, va declarar al judici per la matança d'Atocha l'any 1977 arran dels suposats lligams amb els assassins. Els processats, no debades, van confessar tenir-hi una estreta amistat, així com el mateix Billy el Niño va visitar-los als calabossos. «Ha mort per coronavirus Billy el Niño, cobrant una pensió especial pagada amb els meus impostos. Ni la més mínima reparació de l'Estat per a les seues víctimes», ha criticat en un missatge a Twitter Emilio Silva, portaveu de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica.
El mateix Silva va recordar l'any 2018 en una entrevista al programa digital de ràdio La Cafetera, del periodista Fernando Berlín, un dels aspectes més desconeguts del torturador i sobre els quals encara hi ha diverses ombres: els seus negocis particulars. «Ha tingut negocis de seguretat a Amèrica Llatina. Ell, qui havia segrestat tanta gent, s'hi va dedicar a crear una empresa contra els segrests. Tota aquesta maquinària fosca i terrorífica va convertir-la en un negoci. Econòmicament sempre ha estat protegit», va afirmar el representant de l'associació memorialista i per la dignitat de les víctimes de la sanguinària dictadura.
L'exagent de la dictadura va crear l'any 1997 l'empresa Servicio de Prevención de Atracos y Secuestros després d'exercir de cap de seguretat de Renault. Com a soci de la nova firma, va figurar durant els primers anys de vida mercantil Jesús Martínez Torres, també membre de la torturadora policia política franquista. Extreballador de l'empresa armamentística Santa Bárbara, va ser guardonat en 1972 i en 1974 pel franquisme. Encara més, l'executiu espanyol del PSOE va ascendir-lo l'any 1982 a comissari general d'Informació i va distingir-lo amb una altra medalla l'any 1984. Absolt a la investigació que va vincular-lo amb el terrorisme d'Estat dels GAL, l'any 2013 seria reconegut com a comissari d'honor del Cos Nacional de Policia.
Segons va publicar el portal Niusdiario.es, la companyia impulsada per González Pacheco va facturar 1,9 milions d'euros entre 2002 i 2016. Administrada formalment per la seua dona, tot i que el control de les accions era total per part de l'exagent de la policia, va tenir un volum d'ingressos de 188.938 euros l'any 2002. Una facturació que va experimentar una davallada al caliu de les dades del darrer exercici disponible: l'any 2016 només va aconseguir que la caixa de la mercantil obtinguera 65.918 euros. Gran part de la facturació, aproximadament uns 71.000 euros, van invertir-se en despeses de personal i en la compra de cotxes capitalitzats amb els diners de la societat. La consultora, d'acord amb la informació publicada per eldiario.es, va elaborar informes contra tercers. Es desconeix, però, si va obtenir algun treball de l'administració pública.
Mentre va mantenir els seus negocis de seguretat, el torturador franquista va obtenir dades confidencials de l'inspector en cap de la policia espanyola, Constancio Riaño, el qual està imputat dintre de la causa que investiga els tripijocs del tèrbol comissari i exponent de la guerra bruta policial contra el procés, José Manuel Villarejo. «Vaig facilitar-li les dades de les matrícules dels cotxes que li seguien i el trànsit de trucades dels telèfons de les persones que li assetjaven», va expressar en seu judicial Riaño, a l'ull de l'huracà per la seua presumpta participació en l'espionatge de la cúpula del BBVA. «És un patriota i vaig tenir por per la seua vida. Arran de la persecució dels mitjans d'esquerres, vaig decidir prestar-li ajuda. Ho hauria fet amb qualsevol», va indicar l'inspector de policia imputat, qui va qualificar «d'amic» a Billy el Niño.
Les trobades entre l'alt comandament policial i el torturador, tanmateix, no van limitar-se a la facilitació d'aquestes dades. Segons va contar El Mundo, ambdós s'hi reunien periòdicament, ja que González Pacheco sovint sol·licitava a Riaño dades vinculades amb el trànsit de telefonades de particulars per comercialitzar-los a través de la seua companyia. En aquell període, tal com va estimar eldiario.es, el torturador va facturar 700.000 euros, els quals complementaven la pensió incrementada un 50% per les medalles rebudes. Una jubilació daurada plena d'impunitat.