Els líders de les entitats civils independentistes durant l'octubre de 2017 no haurien de ser a presó. Així reclama un informe presentat per l'organització de defensa dels drets humans Amnistia Internacional aquest dimecres tretze de maig. L'estudi considera que la sentència vulnera els drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica de Jordi Sànchez (expresident de l'ANC) i Jordi Cuixart (president d'Òmnium Cultural) que són a presó des del 16 d'octubre de 2017.
Des de l'organització expliquen que l'informe s'ha fet arribar a la Fiscalia del Tribunal Constitucional, la Fiscalia General de l'Estat, l'Advocacia General de l'Estat, la Sotsdirecció General de Constitucional i Drets Humans de l'Advocacia de l'Estat, i als advocats de les defenses i de l'acusació particular. Afirmen, a més, haver-lo adreçat també a diferents instàncies, regionals i internacionals, de drets humans.
L'informe se centra en l'anàlisi de la sentència dictaminada pel Tribunal Suprem vers els dos dirigents independentistes, concretament, en el relacionat amb el delicte de sedició i el dret a reunió pacífica i la llibertat d'expressió. L'escrit, però, no menciona en cap moment la resta de presos polítics independentistes.
Sedició dubtosa i restricció de drets
En les conclusions del text, l'organització detalla que "la llibertat de reunió pacífica empara totes les persones que participin d'una reunió o manifestació sempre que no cometin actes violents" i adverteix que tot i que les conductes il·legals mantingudes en aquest context poden ser objecte de sanció pela, ho hauran de fer complint els principis de necessitat, finalitat legítima i proporcionalitat "establerts en els tractats internacionals de drets humans". A més, adverteix als estats que han de tenir en compte que aquestes sancions poden tenir un "possible efecte dissuasori" sobre l'exercici del dret en qüestió.
Per tant, argumenta que, "excloent els fets atribuïts a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart de l'àmbit de protecció de la llibertat de reunió pacífica, el Tribunal Suprem omet la seva obligació d'analitzar la sanció ponderant els criteris de legalitat, finalitat legítima, necessitat i proporcionalitat, tal com exigeix el dret internacional dels drets humans". En conseqüència, Amnistia creu que la pena de nou anys que se'ls imposa per un delicte de sedició, esdevé una "restricció indeguda del seu dret a la llibertat de reunió pacífica".
Sobre la mateixa qüestió, en l'apartat de l'informe que versa sobre la desobediència civil, Amnistia s'oposa al fragment de la sentència dictada pel jutge Manuel Marchena on s'argumenta que "el dret a la protesta no pot mutar en un exòtic dret a l'impediment físic als agents de l'autoritat que fan compliment d'un mandat judicial". Des de l'organització de drets humans consideren que impedir el compliment d'una ordre judicial pacíficament "podria justificar la imposició de certes restriccions a l'exercici del dret a la llibertat de reunió pacífica". No obstant això, manifesten que l'alt tribunal espanyol "ha errat en demostrar que l'aplicació del delicte de sedició i la imposició de sancions penals tan severes siguin mesures previsibles, necessàries i proporcionals davant d'uns fets que, tal com la mateixa sentència reconeix, van ser eminentment pacífics". Es qüestiona, també que en aquest cas sigui correcte l'aplicació del terme tumultuari i que la definició de la sedició en funció del caràcter multitudinari de les accions pacífiques suposaria "una limitació al nombre de persones que poden exercir de forma simultània el seu dret a protestar". Extrem que, segons Amnistia, és contrari al dret internacional de drets humans.
Les conclusions de l'informe que demana la llibertat de Cuixart i Sànchez posa en qüestió, també, la manera com s'ha aplicat el delicte de sedició. Entén que se n'ha fet una interpretació extensiva i poc previsible que és "contrària al principi de legalitat" i obre la porta a "la criminalització d'un ventall ampli d'accions directament relacionades amb l'exercici dels drets a la llibertat d'expressió i la reunió pacífica, com la desobediència civil o la protesta obstructiva".
Protecció de drets
És pels motius esmentats que des d'Amnistia Internacional fan una crida a les autoritats de l'Estat espanyol perquè Jordi Sànchez i Jordi Cuixart siguin posats en llibertat "de forma immediata". A més, es demana que es garanteixi "un procés que permeti anul·lar la condemna per sedició en contra seva, en tant que aquesta pena suposa una sanció excessiva i desproporcionada".
Des de l'organització de defensa dels drets humans s'insta, a més, a l'Estat espanyol a "revisar substancialment la definició del tipus penal de la sedició per garantir que no criminalitza indegudament actes de desobediència civil pacífica, ni imposa penes desproporcionades per accions relacionades amb l'exercici del dret a la llibertat d'expressió i reunió pacífica.
En un comunicat als mitjans, la coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya, Adriana Ribas, ha exposat també que des de l'organització treballen per intentar que "es torni a impulsar des de les Corts la reforma del codi penal i es revisi el delicte de sedició, tal com va anunciar el Govern a inicis d'any".