El Consell Econòmic i Social (CES) de les Illes, presidit per l’historiador i economista Carles Manera -exconseller d’Economia amb el segon Pacte de Progrés, entre 2007 i 2011– presentà el passat dimecres un estudi sobre l'impacte econòmic que tindrà a Balears la crisi del coronavirus.
La previsió del CES és una mica menys pessimista –no gaire, tot s’ha de dir– que la de l'estudi fet per l’Executiu de Francina Armengol. Aquesta última indicava una pèrdua de quasi una tercera part del PIB per enguany i l’augment de l’atur en unes 150.000 persones, que afegides a les 50.000 que existien el febrer passat, el resultat seria que a finals de desembre les Illes tindrien a l’atur 200.000 dels 600.000 treballadors inscrits a la Seguretat Social. El CES rebaixa ara una mica, no molt, les dues dades.
Previsió del CES. Segons l’entitat presidida per Manera la caiguda de la producció a les Illes serà de l’ordre del 22%. El descens de l’ocupació no arribarà als 150.000 treballadors que perdrien la feina segons la previsió del Govern sinó que, al seu parer, se situarà sobre els 130.000. Que sumats als ja referits 50.000 preexistents faria un total d’uns 180.000 treballadors buscant feina a finals d’anys. Un 30% del total d’afiliats a la Seguretat Social. Cal recordar que el 2011, en el pitjor moment de la crisi econòmica que s’inicià el 2008, l’atur balear no passà del 25%. Es tractaria, doncs, d’una desocupació que seria una cinquena part més alta que la d’aleshores. Un nombres que, malgrat ser una previsió menys pessimista que la del Govern, fan feredat.
La raó de tot plegat, és clar, cal buscar-la en l’enfonsament del turisme. L’activitat més important de l’economia balear. La que genera al voltant del 85% del PIB balear: 35% directament i un 45% indirecta.
La caiguda de totes les activitats relacionades amb el turisme deixarà un panorama desolador. El CES preveu que tots aquests subsectors -hoteleria, restauració, oci nocturn, transport de viatgers... - perdin en relació a l’any passat gairebé el 60%. Crisi és una paraula massa suau per expressar el que significarà això, si en efecte es fa realitat. I si només fos això: en totes les activitats «no directament turístiques» -segons les qualifica l’entitat referida - l’impacte serà menor però de cap manera es pot dir que no sigui enorme. La minva se situarà, si es compleix el que diu el CES, al voltant del 42%.
Escriuen els economistes que han realitzat l’estudi que «el sector hoteler arrossegarà l’efecte negatiu sobre la resta d’activitats». Amb la reducció del 80% del negoci hoteler el juliol i agost i de l’ordre del 75% a la resta d’any resultarà impossible evitar l’efecte d’arrossegament en els altres subsectors productius. «És un cop enorme per al teixit empresarial, sobretot en les petites i mitjanes empreses». Patirà en especial el subsector de les activitats lúdiques i recreatives que rebrà un cop que suposarà la minva d’uns 28.000 llocs de feina, seguit pel comerç d’escassa magnitud que viu em bona part -si més no en algunes zones – del turisme i que serà un dels grans damnificats no debades pot perdre fins a quasi 20.000 llocs de treball. Per sota els seguiran la indústria que restarà prop de 5.000 treballadors i la construcció on s’hi volatilitzaran uns 2.400.
El CES adverteix sobre les conseqüències socials que suposarà aquesta previsió, si es converteix en realitat, i que, al seu entendre, per força han d’aconsellar els poders públics a afavorir la recuperació dels sectors que més ràpidament es puguin reactivar. Cita en particular la construcció: «un dels que de manera més ràpida es poden posar en marxa». De la mateixa manera indica que caldria donar suport intens al subsector energètic -el de la instal·lació de plaques fotovoltaiques -, la nàutica, l’immobiliari...
El monocultiu turístic es gira contra la societat balear. Després de 60 anys de generar creixements econòmics molt importants –en algunes fases certament espectaculars– ara esdevé la raó de l’hecatombe econòmica balear.