Recordava The Times fa dues setmanes que la viròloga britànica June Almeida va descobrir per primera vegada els coronavirus el 1964. Abans, National Geographic dedicava, el 20 d’abril, algunes de les seves pàgines també a rememorar el perfil de la científica que va donar nom als nous virus ara fa 56 anys. Les dues publicacions rememoraren que Almeida feia feina a l’Institut del Càncer d’Ontario, a Toronto (Canadà), tot i no haver culminat els seus estudis oficials, quan de sobte observà pel seu microscopi electrònic, a través d’una nova tècnica de microscòpia que havia desenvolupat ella mateixa, un virus desconegut fins aleshores: «quan mirà pel seu microscopi veié un punt rodó envoltat de radis diminuts, tant ella com els seus col·legues observaren que formaven com una cena d’halo al voltant del virus, quelcom semblant a la corona sola», diu la revista citada. I d’aquí el nom.
June Almeida.El nou tipus de virus passà a ser conegut a partir d’aleshores com a coronavirus. La científica britànica, que només tenia 34 anys, tingué una participació fonamental en el descobriment, cosa que resultava encara més sorprenent - a més de per ser dona, en uns moments en que hi havia molt poques científiques– perquè no havia acabat la seva formació formal. Així i tot es convertí en doctora i fou pionera en l’obtenció d’imatges i identificació dels coronavirus.
Va néixer com a June Dalziel Hart a Glasgow, Escòcia, el 5 d’octubre de 1930. La seva família vivia en un modest bloc d’apartaments. Son pare feia feia de conductor d’autobusos. La jove ben aviat va destacar en els estudis. Malgrat el seu excepcional currículum a l’escola, als 16 anys la situació econòmica familiar l’obligà a abandonar l'escola. Es posà a fer feina d’ajudant de tècnic de laboratori a l’Hospital Glasgow Royal Infirmary, on al cap de poc la posaren davant dels microscopi per analitzar mostres de teixit. Canvià d’hospital al cap d’un pocs anys i seguí amb la mateixa feina. Un dia es creuà a la seva vida l’artista veneçolà Enrique Almeida (1913-1993), de qui s’enamorà i de qui adoptà el llinatge, una vegada casats. La parella emigrà al Canadà, on June aconseguí que la contractessin al laboratori de l’Institut del Càncer d’Ontario. Li agradava tant la seva feina amb microscòpics que fins tot desenvolupà una nova tècnica d’identificació de virus i publicà diversos treballs que descrivien les estructures de virus que no s’havien vist mai.
La nova tècnica que emprava Almeida amb el microscopi resultava simple però mol eficaç, tant com que revolucionà el món de la virologia. Explica el National Geographic que «quan es treballa amb partícules microscòpiques costa saber exactament què s'hi ha de buscar. Un microscopi electrònic emet un feix d’electrons dirigit a un espècimen i després registra les interaccions de les partícules amb la superfície de l'espècimen. Com que els electrons tenen longituds d’ona molt més curtes que la llum, mostren als científics una imatge molt més detallada. El que resulta complicat distingir és si una taca diminuta és un virus, una cèl.lula o una altra cosa. El que va fer Almeida per localitzat els virus fou recórrer als anticossos obtinguts d’individus infectats. Els anticossos se senten atrets pels seus homòlegs antígens, així que quan Almeina introduí partícules diminutes cobertes d’anticossos, aquestes es congregaren al voltant del virus i així assenyalaven la seva presència. Aquesta tècnica permeté als metges usar els microscòpics electrònics per diagnosticar infeccions virals en els pacients».
Gràcies a aquesta tècnica inventada per ella, Almeida va ser la primera persona que identificà visualment el virus de la rubèola, «que els científics havien estudiat durant dècades però cap l’havia observat», diu la revista citada. Això li donà una gran rellevància. A partir d’aquí es feu famosa, dins els especialitzats àmbits de la seva feina, a pesar del fet que no havia cursat els estudis reglats.
Els coronavirus. La fama que adquirí com a viròloga va fer que se la disputessin diversos hospitals i/o universitats i, de fet, passà algun temps a Londres, contractada per la facultat de Medicina de l’Hospital St. Thomas. Seguint el que diu National Geographic, «el 1964, el doctor David Tyrrel, que supervisava les investigacions de la Unitat de Refredat Comú de Salisbury (comtat de Wiltshire, Anglaterra) contactà amb ella» perquè havien trobat un virus no identificat, a veure si el podia ajudar a identificar-lo.I en efecte l'ajudà. «Almeida no sols identificà i creà imatges clares del virus, sinó que recordà haver vist dos altres virus semblants» que fins el moment no s’havien identificat i que, de fet, la comunitat científica negava que fossin tipus diferents al de la grip comuna. «Quan Almeida, Tyrrel i el supervisor d’Almeida es reuniren per parlar dels descobriments d’aquests nous virus, es demanaren quin nom haurien de posar al grup. Després d’observar una i una altra vegada les imatges, es basaren en l’estructura d'halo que semblava ser una‘corona’. Així van néixer els coronavirus», diu la revista esmentada.
Vint anys després, el 1985, June es jubilà. Es convertí en professora de ioga, restauradora de porcellana i buscadora d’antiguitats juntament amb el seu segon marit – s’havia divorciat d’Almeida, tot i que mantingué el llinatge -, Phillip Gardner, també viròleg jubilat.
A pesar de tanta activitat aliena a la ocupació que havia tingut durant tota la vida, en els seus últims anys va ser requerida novament per l' Hospital St Thomas per ajudar en la tasca d'assolir les imatges d'alta qualitat del VIH, el virus que causa la SIDA.
June Almeida va morir el 2007. Ara, en ocasió de l'actual pandèmia, recordava el National Geographic que un dels científics que treballà amb ella en el St. Thomas, Hugh Pennington, la valorà d'aquesta manera en declaracions al diari The Herald: «sens dubte, és una de les científiques escoceses excepcionals de la seva generació, però per desgràcia molts l’oblidaren, si bé, irònicament, aquest COVID-19 ha permès treure a la llum altre pic la seva feina».