Des que a finals de març llançaren el projecte Maestrazgo-Ports la iniciativa ha generat, alhora, expectativa i reticències en el territori. Fa algunes setmanes es va activar la Plataforma No al Yellowstone i aquesta mateixa setmana, en resposta al projecte, un seguit d'entitats del Baix Ebre, el Maestrat, el Matarranya, el Montsià, els Ports, la Terra Alta i la Tinença de Benifassà han llançat un "Manifest per la vida rural". El manifest diu, entre altres coses, que el projecte que vostè impulsa "vol trencar la simbiosi secular entre ésser humà i medi natural, amb la voluntat d'uns interessos forans amagats presumptament davall la filantropia". Què respondria a aquesta crítica?
M'he llegit el "Manifest per la vida rural" i he de dir que, amb molt pocs matisos, estic d'acord en tot el que diu. Hi ha molt més en comú que no discrepàncies. Estic d'acord que no volem que grans empreses compren propietats; no volem que es trenque l'harmonia entre els ecosistemes naturals; volem que existisca un equilibri entre el sector primari i el de serveis; cal trobar un equilibri entre el món cultural i el món naturals; estic d'acord que les decisions del territori s'han de prendre des del territori, perquè em sembla que aquesta és l'única manera possible de treballar. Fer les coses de forma diferent em semblaria poc ètic. Després de llegir el manifest, se'm fa difícil trobar espais de dissens.
Crec que l'origen de tota la controvèrsia que s'ha generat al voltant d'aquesta iniciativa és que s'ataca un projecte que no existeix. És normal que es generen reticències davant un projecte que és nou. Crec que tampoc no ajuda al projecte que se l'haja batejat com el Yellowstone Europeu, quan nosaltres mai no hem parlat en aquests termes. Crec que això ha alimentat l'especulació al voltant del projecte. Estan utilitzant de punching ball (sac de cops) a un Yellowstone europeu que en realitat no existeix i li han atribuit una sèrie de característiques que no són certes, amb la qual cosa resulta molt difícil defensar el que no existeix.
Critiquen que teòricament posarem autobusos des de Peníscola i ho ompliran d'estrangeres i que ho omplirem de bisons i d'allí els portarem a Morella. Però és que això no existeix ara ni ha estat mai en el projecte! S'està alimentat una llegenda al voltant d'aquest projecte que no es correspon amb la realitat.
Crec que entre nosaltres i els grups que ens critiquen, que són grups que s'estimen molt el territori, hi ha molt més en comú que no sembla. Crec que tots coincidim en la necessitat de compaginar el món tradicional, els pobles, amb el patrimoni natural del territori. Em sembla que s'està generant molt de soroll injustificat al voltant d'aquest projecte. La pregunta que em faig, arribat a aquest punt és: per què ens estem pegant si en realitat ens uneixen moltes coses?
Diu vostè que les decisions sobre el territori s'han de prendre des del territori. Tanmateix el gran problema d'aquesta iniciativa ha estat precisament la participació. Ja no es tracta només que la gent del territori desconeixia el projecte, és que la gran majoria dels ajuntaments ni tan sols havien estat informats del llançament d'aquesta iniciativa. En la Mancomunitat dels Ports, per exemple, no en tenien ni idea. Us heu equivocat en la manera de llançar el projecte?
No negaré que potser ens hem equivocat. La meua experiència ve d'haver treballat a l'Amèrica Llatina i em sembla que ací el que podem aportar és una manera diferent de treballar: nosaltres no seguim els protocols habituals perquè el que l'experiència ens demostra és que aquests generen procediments molt lents, que no funcionen bé i no donen resultats positius. Treballar com treballem és més arriscat però pensem que pot generar més beneficis. Ací del que es tracta és d'aportar l'energia des de fora: d'una banda, la meua experiència a l'Argentina i, de l'altra, els recursos externs.
Crec que hi ha una confusió de fons: crec que la gent està confonent un projecte clàssic d'infraestructura i de desenvolupament amb allò que nosaltres pretenem, que no és altra cosa que fer una campanya de promoció del territori. Jo sentia -i potser m'he equivocat- que qualsevol persona pot promoure una regió, quan vulga i com vulga. De fet, consideràvem que si havíem de demanar permís a les diferents administracions que interactuen en l'àrea, els governs hi posarien problemes. Per això vam començar amb una campanya de promoció per valoritzar el territori. A partir del primer vídeo, surt una nota en el periòdic Mediterráneo on quatre alcaldes diuen que la iniciativa els interessa. Nosaltres havíem parlat amb alguns alcaldes, però has de tenir en compte que són 70 municipis. I alhora, el confinament no ens ha permés mantenir una relació fluida. Teníem una agenda de presentacions prevista que se n'anà en orris per culpa de l'emergència sanitària. I amb tot, allà on ens criden nosaltres anirem a informar.
Però no sembla molt congruent llançar un projecte sobre un territori i després esperar que et criden perquè li ho expliques a la gent del territori...
Nosaltres no tenim cap problema a anar allà on ens criden, com t'he dit, i de fet, espere poder fer-ho en les pròximes setmanes. Hem considerat que la millor manera de fer les coses era presentar un vídeo i a partir d'ací generar un relat i que la gent, si ho vol, es puge al carro. De fet, teníem previstes trobades a Terra Alta i Terol, que no es van poder celebrar. Però el confinament i l'atenció mediàtica ha generat molta distorsió.
El plantejament que han fet, tanmateix, no sembla molt respectuós amb les dinàmiques del territori. La Mancomunitat dels Ports, per exemple, fa més de tres anys que treballa de forma molt seriosa amb el projecte de promoció "Els Ports és autèntic". I del dia a la nit arriba Global Nature i presenta un vídeo de promoció del territori de qui ningú no en sabia res. La sensació és que no s'han preocupat per no trepitjar els projectes autòctons ni per generar sinergies.
Potser tens raó. Jo pensava que era bo en primer lloc posicionar la història, una història supracomarcal i a partir d'ací generar reunions amb alcaldes. Jo pensava que la cosa anava a bon ritme i, de fet, el vídeo de l'España vacía, l'Espanya buida va tindre una molt bona acollida, va generar cert entusiasme. Semblava que la recepció era bona però després tot s'ha torçat.
Ha dit que la seua principal experiència a l'hora de desenvolupar projectes d'aquesta mena ha estat a l'Argentina. Podria explicar-m'ho amb més detall?
A Argentina, amb la Fundació Tompkins, vaig desenvolupar un projecte a Iberá, un parc natural enorme que va poder fer-se a través de la compra i la donació de terres. Atenció: en la iniciativa Maestrazgo-Ports de cap de les maneres no es planteja la compra massiva de terres perquè soc conscient que el context és diferent; ni és necessari ni tenim els recursos.
En tot cas, el projecte a la regió d'Iberá va permetre la recuperació dels seus paisatges i la fauna salvatge a través del rewilding. En definitiva, ha generat unes dinàmiques que han beneficiat a les persones que viuen en el territori. Actualment puc pensar ràpidament en una vintena de famílies viuen allí gràcies al treball que hem fet per unir natura i turisme. A Iberá vam generar esperança, orgull i oportunitats de futur. El d'Iberá és un projecte molt reconegut i que, de fet, ha rebut diversos premis. Aquest mateix maig National Geographic li ha dedicat un reportatge.
El que em va ensenyar l'experiència a Argentina era que unint naturalesa i cultura es podia valoritzar una regió. Tot plegat va provocar que decidira aplicar el que havia aprés fora al meu país. L'objectiu a Maestrazgo-Ports és valoritzar la regió amb un relat sobre la cultura i la natura. La idea és traure els vídeos i alhora tenir reunions personals. En això estàvem quan va sorgir el coronavirus.
Però amb tot, l'estratègia d'aterratge del projecte ha generat l'enrenou en què estem ara i que ha provocat l'aparició d'una plataforma contrària a la iniciativa.
Potser podríem haver anat més lentament.
Quan posàreu en marxa el projecte a Argentina, quina recepció va tenir?
En els inicis ens vam trobar amb una oposició frontal; es va generar un conflicte virulent. Però a hores d'ara ha tornat la fauna i això ha permès mantenir població i que aquesta tinga una millor qualitat de vida. El que l'experiència em demostra és que quan u pretén engegar processos de canvi en societats rurals, aquests generen sovint reaccions en contra, sobretot si eres visible en els mitjans.
En el cas de Maestrazgo-Ports jo he estat tot un any parlant amb gent, consultant què els semblava aquesta idea. Ara sento certa decepció en veure que m'han convertit en una mena de personatge mefistofèlic. La gent parla d'un macroprojecte, quan en realitat ací el que hi ha són 300.000 euros per promocionar un territori durant un any. Que ningú s'enganye: açò del que es tracta és de comunicar una regió, de donar-la a conèixer.
Després de la seua experiència a Argentina, ha estat involucrat en algun altre projecte?
Entremig vaig desenvolupar un projecte a Brasil que va tenir una molt bona acollida. Es deia la Grande Reserva Mata Atlántica. Es van generar sinergies i es van trencar fronteres entre estats. Amb tota aquella experiència, vaig considerar que potser podia aplicar algun dels meus coneixements a Espanya, com una manera també de contribuir d'alguna manera al meu país després de molts anys a l'estranger.
Una de les coses que li tiren en cara, sobre tot tenint en compte la seua experiència prèvia, és que la iniciativa Maestrazgo-Ports respon a una lògica colonialista, allò que "vénen de fora a dir-nos què és bo per a nosaltres". Què respondria a aquesta crítica?
Crec que aquesta crítica no està justificada. Aquest no és un projecte colonialista, en absolut. Jo soc espanyol, un valencià que ha estat molts anys treballant i formant-se en l'estranger. En un moment donat, trobo que hi ha l'oportunitat d'aplicar els meus coneixements a una zona concreta. M'instal·lo en la zona pel meu compte, sense el suport econòmic de ningú, me passo un any parlant amb la gent del territori, faig xarrades, comencem a treballar sobre un relat i llancem un parell de vídeos promocionals que volen contribuir positivament al territori. No estic forçant a ningú a participar-hi. Em diuen colonialista per això? Crec que la crítica no està justificada. Nosaltres no estem obligant a ningú, qui vol s'apunta i qui no vol, no. I tampoc no pretén promoure canvis legals, tothom, veïns i negocis, poden continuar fent la seua vida normal.
Vostè ha parlat abans del rewilding. Volen introduir espècies com l'os -que per cert, apareix en els seus vídeos- o el llop?
Aquesta és una altra de les qüestions que han generat confusió. Seré clar: no considerem que la regió reunisca les condicions per intentar la reintroducció d'aquestes espècies. Tenim experiència concreta en la reintroducció de fauna i, per això mateixa, desaconsellem la introducció d'ossos o llops. Hi ha altres experiències que, per contra, podrien resultar interessants: el trencalòs, el voltor negre o el cérvol. Però això és una cosa que s'ha de decidir del bracet de les institucions. En tot cas, la reintroducció de totes tres espècies en un mateix paisatge podria esdevenir una experiència innovadora.
El desembre de 2019 li van fer una entrevista a Levante-EMV on vostè parlava del potencial que tenia aquest territori per acollir safaris d'albirament d'animals. Això forma part del projecte? Això dels safaris sona més bé a altres latituds...
De nou, l'ús de termes estrangers comportar riscos i segur que ha estat una errada meua. Quan jo parlava de safaris em referia a l'oportunitat -que des del meu punt de vista està infrautilitzada- que a Espanya en general i al territori del Maestrat i Ports en particular se poden generar activitats d'observació de fauna silvestre d'un nivell internacional. Això permetria que els visitants es queden satisfets, es generen oportunitats d'ocupació i la fauna es benefie d'espais on s'hi té cura com quelcom de positiu i no com una molèstia per als veïns.
Una altra de les sospites que recauen sobre el projecte és que volen promoure canvis legals en un sentit excessivament conservacionista. És això cert?
No, en absolut. Nosaltres el que volem és proposar diàlegs per valoritzar un territori combinant natura i cultura i crear una marca i una destinació per a benefici públic. A partir d'ací, si els agents volen unir-se i generar acords que esdevinguen normatives, lleis o acord informals, això no és cosa nostra. És quelcom que s'hauria de fer des de baix, que nosaltres no pretenem promoure. Els processos legislatius els han de promoure els actors del territori, nosaltres som simples facilitadors.
Açò no és el que molta gent es pensa: nosaltres no venim ací amb una muntonada de diners i diem farem açò, allò i açò altre. Açò és diferent: nosaltres volem crear un espai de diàleg i veure qui vol treballar en aquesta línia. I si a ningú no li interessa, açò s'acaba i no passa res. La gent no hauria de veure aquesta iniciativa com un macroprojecte. És una xicoteta llavor. Si la societat decideix regar-la, creixerà i esdevindrà alguna cosa.
El fet que Global Nature siga una fundació i el projecte es base en la filantropia genera també moltes reticències en el territori. Qui posa els diners per a un projecte d'aquesta magnitud?
En primer lloc m'agradaria assenyalar que quan el 2019 em poso a covar el projecte, soc jo qui em sufrago totes les despeses. Una volta analitzada la potencialitat de la iniciativa és quan em decidisc a buscar algú que puga finançar-ho.
A partir d'ací, i mesurada la viabilitat del projecte, em poso en contacte amb la Fundación Global Nature, que està centrada en la promoció de la conservació de la biodiversitat. Tot el finançament de que disposem procedeix de Fidelity Trust, una fundació sense ànim de lucre dels Estats Units. Als EUA aquest model és absolutament normal. Passa, però, que a Europa no hi estem acostumats.
Us han acusat de rebre diners procedents de la Fundación Botín o del Banco Santander. És això cert?
La Fundació Global Nature financia les seues activitats de consevació i suport al sector agrari amb donacions d'altres fundacions, empreses i governs. Aquesta és la manera com funcionen les fundacions a no ser que tinguen un filàntrop ric al darrere. En el cas de Maestrazgo-Ports, els únics fons que hem rebut son de Fidelity Trust.
Suposem que es superen les actuals reticències i els ajuntaments i els grups d'interès decideixen sumar-se a aquesta iniciativa. Aleshores què?
La nostra intenció és generar un efecte bola de neu, és a dir, llançar la idea, la visió i que més i més persones i institucions la percebisquen com a útils i es pugen al carro. Si a tot ells els interessa, es poden generar accions. I a partir d'ací es poden generar altres iniciatives, que poden anar des del suport als espais protegits a la promoció dels sectors primaris. Per tot això, clar, caldria buscar vies de finançament. M'agradaria deixar clar que aquest és un projecte innovador no acotant.
Molta gent té al cap el model dels projectes europeus, que et donen per exemple 700.000 euros per gastar durant tres anys per després justificar com t'ho has gastat. Açò és diferent: primer es genera una acció comunicativa, un relat, i després es va desenvolupant, si és que els actors del territori estan interessats. Sé que aquesta forma de treballar no és convencional, però estem convençuts que és la que millor rèdit pot donar al territori.
Hi ha cap projecte d'aquesta mena a Europa?
Projectes igual que aquest -que posen la comunicació i la promoció per davant-, no. Ara bé, sí hi ha altres projectes de grans territoris amb projectes de filantropia. Penso, per exemple, en el treball de la Fundació Mava a la Camarga francesa o la Fundació per a la Conservació de Carpathia, a Romania.
La iniciativa es llança a finals de febrer. Estem a juny. Suposem que es superen les reticències actuals i que la percepció de la iniciativa millora en el territori. Què li agradaria haver aconseguit el desembre de 2020?
Crec que hi ha una cosa que ja està passant: crec que fins ara cada territori, cada comarca, veia la seua part, el seu municipi o la seua província. M'agradaria que per finals d'any, la societat local, però sobretot la societat espanyola perceba que existeix una regió meravellosa que té molts valors naturals i culturals. Espero que això no es veja tapat per la controvèrsia, una controvèrsia que per altra banda sembla que era inevitable. Per la meua experiència en altres llocs, la controvèrsia acaba per difuminar-se, els fantasmes es dissipen i et queda la regió. Espero que hi haja gent que en el sector privat i el públic consideren que és interessant anar en aquesta direcció.
Per a mi açò és un compromís de vida per a 10 anys, de servei públic, per dir-ho d'alguna manera. El que perseguim és generar canvis públics importants. L'èxit depèn de la societat, jo només soc un facilitador. És un procés, però, en el qual tinc fe perquè la regió té un potencial brutal. Entenc que potser pel caràcter conservador de les zones d'interior poden haver-se generat aquestes primeres reticències, però crec que al final podrem generar un projecte en comú en benefici del territori.