1973. Els Amics de la Muixeranga
És indiscutible que 1973 marcà un punt d’inflexió en la història de les muixerangues pel que fa, almenys, a la seua forma d’entendre-les. Altra cosa seria el debat, que deixarem de banda, de les circumstàncies que concorregueren per arribar a eixe punt. Però no podem negar que amb aquest any s’inicia una nova època de renovació i revitalització, on s’eixampla de forma exponencial el nombre de muixeranguers que tradicionalment la formaven, així com el nombre de figures del repertori.
Fins eixe any de 1973, la Muixeranga d’Algemesí mai no havia deixat de participar de la Festa de la Mare de Déu de la Salut. Però aquell 7 de setembre de 1973 passà que no va eixir al seguici processional, llevat d’una parella de músics què, amb dolçaina i tabal, omplien amb la seua música el vuit que els muixeranguers del mestre Úbeda deixaren, per desavinences amb els responsables de la festa.
Al dia següent, van ser 65 muixeranguers (55 adults i 10 xiquets), majoritàriament antics alumnes dels Maristes, encapçalats per qui seria el seu mestre durant els següents trenta anys, Tomàs Pla i Romaguera, els que no dubtaren posar-se el vestit matalasser per eixir eixe mateix 8 de setembre amb voluntat de fer revifar una dansa tan arrelada i tan simbòlica com era la de la Muixeranga. És així com es va crear l’associació d’Amics de la Muixeranga.
A partir d’eixe moment, i amb el pas del temps, se recuperarien figures i s’ampliaria el mostrari, fent créixer en dificultat i alçada un repertori tradicional a partir del qual se treballava sense cap renúncia sobre ell. La Font, la Torreta, el Pinet, Marieta, Alta i Alta Clàssica, Banc o Cinc en un Peu, serien algunes de les figueres històriques que en breu assoliria el grup de Tomàs Pla. I així s’arribà a la dècada dels 90’ on se pot considerar que els Amics entren en uns anys de dolçor o “dècada d’or” per la gran quantitat de figures grans o, diguem-ne, de “gamma extra” que incorporen, com la Sénia, la Tomasina, el Pi de Cinc o la Morera, per posar algunes de les més destacades i que avui continuen sent molt utilitzades per les dos agrupacions d’Algemesí.
Durant un assaig a l’any 1987, al pavelló del col·legi Marista (lloc tradicional d’assaig), se va carregar per primera vegada l’Alta de Sis, però una vegada muntada se va ensorrar tota i se va abandonar la idea, fins que l’any 1997 aparegué en escena la Nova Muixeranga d’Algemesí, cosa que provocà que de nou se reprengués el repte de pujar el sostre muixeranguer fins les sis altures. I fou en les festes de setembre del 1998 que se plantà per primera vegada en la història l’Alta de Sis. L’estructura (6/6/4/2/1/1) era més lleugera que no pas la que s’intentà aquell 1987 (8/6/6/3/1/1).
El vestit consta d’una tela basta a ratlles roges, blaves i blanques, amb disposició arlequinada. El conjunt està format per una jaqueta recta, pantaló i barret orellut.
1997. La Nova Muixeranga
Hereva de la tradició muixeranguera d’Algemesí, la Nova Muixeranga naix oficialment el 13 març de 1997 amb voluntat d'obrir-se, com ells diuen, a les noves exigències socials i establir un lligam entre la tradició i la modernitat. Segons marquen els seus estatuts, admeten la tradició com una eina creadora de cultura, participativa i transgressora, i no com una peça de museu. Així mateix, que qualsevol persona pogués ser membre de la colla, independentment del seu sexe o lloc d’empadronament.
La Nova sempre ha estat disposada, sense deixar de participar en ella, a extraure la dansa del rebost en què s’havia quedat en exclusivitat, a la processó de la Mare de Déu de la Salut, eixint fora del poble i donant a conèixer allò que amb tant de zel havia sabut conservar el poble d’Algemesí. La muixeranga era un tresor a potenciar i a compartir. Calia, doncs, escampar la llavor muixeranguera i ajudar a recuperar-la en altres poblacions on el pas del temps l’havia fet esborrar.
Òbviament el motiu que més va transcendir als mitjans de comunicació va ser la introducció de les dones en la dansa, fins eixe moment reservada a homes. La polèmica estava present a les cases i al carrer. Polèmica que travessà les fronteres locals i de la qual es feren ressò nombrosos medis de comunicació arreu del país.
El vestit de la Nova consta d’una tela basta a ratlles roges, verdes i blanques, amb disposició arlequinada. El conjunt està format per una jaqueta recta, pantaló i barret orellut. Altres complements al vestit: faixa, roja o verda, espardenyes blanques o de careta i un casc de seguretat per als xiquets que corona les figures de quatre alçades o més (també utilitzat des de fa un temps per la Muixeranga d’Algemesí).
La presentació oficial al poble d’Algemesí va ser el 31 de gener del 1998. Una plaça Major de gom a gom per presenciar el debut de la nova colla i comprovar si Algemesí era capaç de tenir dos muixerangues. Tot i que les torres no passaren les quatre altures, el públic reconegué, amb aplaudiments i felicitacions, una tasca feta amb respecte i dignitat.
A partir d’eixe moment, i amb un creixement ràpid de gent, el 7 de setembre d’eixe mateix any, la Nova Muixeranga alçava la seua primera Alta de Cinc. Figura que uns dies després tornaria a aixecar a la ciutat de Barcelona, per les festes de la Mercè.
A la primera Trobada de Muixerangues, l’any 2000, alçà per primera vegada una torre pròpia de cinc altures, la Trobada. Representava dos muixerangues que es troben al seu remat per continuar com una sola. Tot un símbol de germanor, donant a entendre que blaus i verds, tots dos plegats, representaven a la Muixeranga d’Algemesí. La Nova ja no sols executava les figures tradicionals sinó què, a més a més, en creava de noves.
A la Trobada de Muixerangues de l’any 2003 alçà per primera vegada l’Alta de Sis. També el Pilar de Cinc en la Mare de Déu del mateix any. Així mateix, a Vilafranca, l’any 2014, plantà l’Alta de Sis, convertint la capital del Penedès en la primera plaça muixeranguera de sis del Principat.
Recentment, a la Trobada del 2018, muntarà per primera vegada dos figures diferents de sis altures en una mateixa diada, l’Alta de sis i la Dolçaina.
2018. La Federació Coordinadora de Muixerangues
A partir de la creació de la Nova Muixeranga d’Algemesí, se genera una voluntat de fer arribar la dansa a altres poblacions on aquesta s’havia perdut o bé no tenien cap constància de la seua presència. Però abans d’eixe moment, altres poblacions ja havien recuperat o conservaven, amb diferents noms i formes, l’antiga dansa o ball de valencians sense que se tingués consciència del lligam comú entre totes elles.
Els Negrets de l’Alcúdia, a la comarca de la Ribera Alta, ball recuperat l’any 1984 després de trenta anys d’absència, i amb Pepe Ros com la persona cabdal per la seua recuperació. Realitzen ball i figura de tres alçades anomenada Campana.
La Mojiganga de Titaigües, a la comarca dels Serrans, amb diferents balls i figures plàstiques, acaben amb una figura de tres alçades anomenada Pilón. Fou recuperat l’any 1978 després de varies dècades sense actuar. Abans de la Guerra Civil se té constància que actuava a les festes de Carnestoltes.
Els Dansants de Peníscola, al Baix Maestrat, dels quals se té registres des del s. XVII, rematen les seues variacions amb un castell de tres alçades i se recita una lloa.
Ball de Varetes del Forcall, a la comarca dels Ports, amb balls previ a la Torre de tres alçades, per recitar una lloa. També realitzaven una mena de Pas de Gegantets.
El Ball dels Locosde l’Olleria, fou recuperat l’any 1996, amb ball propi i diverses figures del repertori algemesinenc, arribà a fer figures de cinc alçades.
Altres poblacions, més recentment, han seguit les petjades de la recuperació o creació d’agrupacions pròpies, emprant el nom de muixeranga i amb un model d’organització semblant al de la Nova Muixeranga d’Algemesí.
Després d’un intent de formació d’una federació l’any 2005, amb la participació de cinc colles i l’organització d’alguns aplecs, l’any 2017 s’arribà a un acord per fer una nova federació que inclogués les dos agrupacions d’Algemesí, cosa que no passà en el primer intent. Moltes reunions i la voluntat d’arribar a un consens donaren fruit a la Federació Coordinadora de Muixerangues, que se presentà al Museu Valencià de la Festa d’Algemesí, seu permanent de la mateixa, el 20 de gener de 2018. Eixe dia signaren la pertinença a la federació un total de 21 agrupacions, sent triat Enric Sorribes com a primer president de l’entitat.
Actualment el món muixeranguer viu una etapa d’imparable expansió. Amb noves incorporacions a la Federació (la darrera fou la Muixeranga de Barcelona) i amb més colles assolint figures de cinc alçades, com la Construcció de Gandia, la Jove de València o la Conlloga de Castelló. Les diferents trobades o diades muixerangueres se reprodueixen arreu del País Valencià, i ja no resulta estrany i anòmal veure una muixeranga en les festes de qualsevol poble.
Temps era temps que la muixeranga era amagada per les mateixes institucions que avui fan una decidida aposta pel seu foment, conscients que la muixeranga representa la millor de les metàfores per fer poble, la de fer pinya tots plegats per un objectiu comú.
Les muixerangues ja no pertanyen a ninguna localitat. Dir muixeranga ja no és sinònim de dir Algemesí. Han transcendit l’àmbit local i s’han fet grans. Algemesí sempre tindrà un lloc especial en la història, pel tarannà de la seua gent envers la salvaguarda de la dansa. L’orgull, si se vol, de ser el kilòmetre zero muixeranguer, com ho és Valls per als castells. Les muixerangues són una tradició viva i han decidit caminar i eixamplar el camí. I es mouran cap on tots plegats decidim. De segur ho faran en la direcció que correcta. El poble mai s’equivoca si ho fa servint l’únic senyor que ha de triar, que no és altre que ell mateix.