Si ara fa tot just un any ens hagueren dit que al Feslloc de 2020 no hi hauria zona d'acampada, ni un cartell que omplirà tres dies de concerts, ni un camp de futbol ple a vessar mentre la música tronava, moltes hauríem estripat l'entrada. Però des que en l'edició de l'any passat el Feslloc reunira 14.000 persones durant tres dies han passat moltes coses. La primera i principal, una pandèmia inaudita que ho ha posat tot potes per amunt. També el món de la música, que ha vist com d'un dia per l'altre les autoritats sanitàries recomanen mesures profilàctiques que, com ara el distanciament social, encaixen malament amb el frec a frec consubstancial als festivals d'estiu.
Per això quan el passat dissabte la nit va començar a fer-se presents al tossal de Rander es respirava una "estranya eufòria", en paraules de Voro Golfe, d'Escola Valenciana. Per al públic, l' "estranya eufòria" d'estar assistint a un festival d'estiu; de retrobar-se de nou amb l'esbargiment després d'una primavera confinada; de sentir-se vius, a pesar de l'aire asfixiant de la mascareta; d'amarar-se de música, però no poder ballar-la. Per a les entitats organitzadores del festival, l' "estranya eufòria" de saber que, a pesar de totes les dificultats, el Feslloc no ha faltat a la seua cita; que han estat prou versàtils per adaptar-se a aquesta cosa tan feixuga i encotillada que han titllat de "nova normalitat". Perquè al Feslloc de 2020 només van assistir-hi 140 persones però ha estat, de lluny, l'edició més complicada d'enllestir. Però anem a pams.
Són les 16 hores de dissabte 11 de juliol. Segon cap de setmana de juliol és per a moltes persones, especialment a les comarques més septentrionals del País Valencià, sinònim de Feslloc. També aquest, per increïble que semble. Però enguany el Feslloc no és al nucli urbà de Benlloc, sinó en un dels seus límits del terme municipal, quasi a tocar de Torreblanca. En algun moment del trajecte, per una sinuosa carretera que després esdevé pista de pedres, s'hi albira el blau de la mediterrània. Estem a només quatre quilòmetres de la mar. L'organització ha demanat els assistents que no revelen la ubicació exacta abans de dissabte, no siga cosa que algú es presente allí sense entrada. Així que aquesta edició del Feslloc té alguna cosa també de furtiva. No és fins que no topem amb una pèrgola de plàstic d'Escola Valenciana entre vinyes i oliveres que una té la certesa d'haver arribat al lloc correcte. "Benvingut al Celler de Rander", diu un rètol en diversos idiomes.
Un canvi temporal
Perquè és ací, al Mas de Rander, que enguany té lloc el Feslloc. Triar la ubicació no ha estat senzill. Perquè res no ha estat senzill, aquest any. El més fàcil per als organitzadors hauria estat seguir el camí de la resta de festivals: anunciar la cancel·lació per raons sanitàries i bon vent i barca nova. De fet, només quatre dies abans que els organitzadors del Feslloc confirmaren la celebració d'aquesta edició, l'Aplec dels Ports -per dir-ho així, el pare espiritual del Feslloc- havia anunciat la cancel·lació. Aquell anunci, a mitjan mes de maig, encara amb la població semiconfinada, fou percebut per algunes persones com una temeritat. Alguns, dins de la mateixa Escola Valenciana, no ho veien del tot clar, però es va acabar imposant la postura dels possibilistes.
La idea inicial era mantenir la celebració al poble, al nucli urbà, per a unes quatre-centes persones, però les reticències d'una part de la població i del mateix Ajuntament de Benlloc obligaren a replantejar els plans inicials. Calia buscar un indret allunyat del nucli urbà per evitar que cap belloquí o belloquina es sentiren amenaçats per l'arribada de forans. I vet ací que els organitzadors trobaren una solució intermèdia: dos vespres de concerts per als veïns del poble en la Casa de la Cultura -per mantenir, invariable, el lligam amb el territori que l'acull- i una jornada més 'festivalera' per dissabte en format més reduït per a tota la resta. "A mesura que la situació epidemiològica millorava, teníem dues opcions: o quedar-nos en la trinxera o eixir a poc a poc -explica Voro Golfe-. I vam optar pel segon, sobretot com un acte de solidaritat. Els inicis del Feslloc van ser molt durs, en un context polític molt advers. El públic i també els grups venien per militància. Celebrar aquesta edició és una forma d'agrair aquella fidelitat, molt especialment a la indústria de la música, que ho està passant molt malament".
En dosi reduïda
El Feslloc de 2020 és reduït en diversos sentits, tant pel que fa al públic com pel que fa al cartell. Perquè una cosa és no faltar a la cita i l'altre és organitzar un esdeveniment ingovernable. Per això, el Feslloc de 2020 només va durar set hores i va donar cabuda a 140 persones. La normativa estableix un límit de fins a 800 en espais a l'aire lliure, però ací ningú no ha volgut pessigar-se als dits. La prudència, en temps de pandèmia, mana. Alguns eren els que ja havien comprat entrada abans de la pandèmia i van optar, una volta reconvertit el festival, per donar-la a la causa musical amb l'opció d'entrar en un sorteig. Alguns havien vingut tot i els dubtes inicials; altres, havien rebut la notícia que havien estat agraciats al sorteig com el xiquet que espera la nit de Reis.
Així que en una esplanada del celler de Rander (per cert, no perguen la possibilitat de visitar-lo, si mai passen prop i de tastar els seus vins) s'hi han disposat 140 cadires perquè cadascú prengui possessió. Una cadira, una persona. Només agrupades en cas d' "unitats de convivència", aqueix concepte tan eteri i mal·leable. Per tot arreu hi ha cartells amb les normes bàsiques d'higiene: mascareta posada, 1,5 metres de distància, ús de gel hidroalcohòlic,...
Per a tots els grups que hi ha en cartell aquesta és la primera actuació després del llarg confinament, un retorn entusiàstic com evidencia Cactus, que ha substituït a la televisiva triunfita Samantha per Alba Terol. Els rajos de sol cauen a plom i tothom busca arrecerar-se sota l'ombra del celler. Sona 'Cabrona de mi' i 'K pateo' i alguns no poden evitar alçar-se de la cadira i deixar-se anar. Els malucs manen. Perquè han sigut moltes setmanes de confinament, perquè l'estiu invita a la desinhibició, perquè el cos demana deixar-se dur. I ho demana a crits. El trap-reaggeton dels del Comtat invita al frec humà. Però no passa ni un minut que la dona de seguretat adverteix els pocs que s'han alçat de la cadira que han de seure. "Nos us podeu alçar de la cadira. És trist però és així", lamenta un membre de l'organització a través de l'altaveu quan Cactus baixa de l'escenari.
Per a quan Tardor es fa present moltes ja ens hem adonat que això de parlar i entendre'ns en els concerts és missió impossible. Ja era complicat abans de la pandèmia, però ara, amb la mascareta tapant la boca, i els decibelis en escalada, és una tasca titànica. Entre els qui hi ha al voltant de la barra proliferen els qui prescindeixen de la mascareta. "La gent ha de saber que els organitzadors hem fet un esforç molt gran, com per tirar-lo a terra per tenir una actitud imprudent", avisa Natxo Badenes, que és president d'Escola Valenciana, una de les entitats impulsores del Feslloc, i que, per a més inri, està vinculat professionalment a l'àmbit de la sanitat pública. Hi ha en l'aire aquella "eufòria estranya", però també la consciència, entre la majoria del públic, que això que està passant al Mas de Rander és una prova de foc. Una ocasió per dir "si, aquest any, també es pot".
"Hem d'agrair al Feslloc que contra tot pronòstic s'haja atrevit a organitzar aquesta edició. Gràcies!", proclama Tesa. La consigna la repeteixen tots els qui aquesta nit pugen a l'escenari. La pandèmia és un desafiament majúscul per al món de la cultura, i especialment per a la indústria musical. I encara ho és més per als grups que al País Valencià que canten en català. "Ha costat molt bastir un circuit de música en valencià. Hem d'evitar que per culpa d'aquesta situació es demantelle", adverteix Arturo Martínez, de La Fúmiga. "Hi ha molta gent que viu de la indústria musical. No es pot deixar morir", afegeix José Beteta, l'altre vocalista d'aquesta banda amb aires de xaranga.
L'actuació dels d'Alzira ha estat el plat fort de la vesprada. "L'organització ens havia demanat que no invitarem a la gent a alçar-se i així ho hem fet, però és ben difícil, això". Els més disciplinats ho aconsegueixen. Uns mouen cames i braços enèrgicament però amb el cul ben apegat a la cadira; els altres segueixen el ritme amb els braços. Tots ens ballem damunt, literalment i alguns no poden evitar alçar-se quan sona eixa peça juganera que és 'Equilibrios infinitos'. La dona de seguretat i també la que s'ocupa de desinfectar les cadires de plàstic cada cop que algú s'alça els recorden que han de romandre asseguts, que amb les normes, aquesta edició del Feslloc, no s'hi juga. Ho expliquen assertives i clares i deuen ser convincents perquè, més manco, tothom compren que allò no és un caprici. Santa paciència la d'aquelles dos dones.
Després de La Fúmiga, el Feslloc enfila cap al final. Sona Smoking Souls, que porta 126 sense pujar a un escenari, i tanca Jazzwoman, quan en aquell escenari envoltant de vinyes i oliveres ja s'ha fet fosc. "Ha sigut molt bonic. Ens imaginàvem que tornar als escenaris seria especial però ha sigut molt que això -descriu Arturo Martínez, de La Fúmiga-. Fins i tot amb la mascareta, a la gent se li veia als ulls les ganes de concert i de festival". Ara només falta que per 2021 hi haja una vacuna ("La vacuna de la covid, K Pateo", que diria Cactus) que permeta recuperar aquells ingredients essencials de tot festival: la disbauxa, la sensualitat dels balls compartits, les converses a crits, els riures i abraçades, aquelles exaltacions de l'amistat amarades de cervesa, el frec dels cossos que aquesta maleïda pandèmia ja no ens retornarà. Almenys, el Feslloc no ha fallat a la seua cita amb la música i amb el públic. Una edició, la de 2020, per la resistència. Llarga vida al Feslloc!