-Des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, s'ha celebrat la promulgació del decret de tanteig i retracte per part de la consellera d'Habitatge que encapçala el morat Rubèn Martínez Dalmau. Perquè, a parer de la plataforma, és fonamental aquesta mesura?
-Aquest decret actua sobre un dels principals dèficits que tenim en matèria d'habitatge, és a dir, sobre la insuficiència que hi ha al País Valencià d'habitatge públic. No debades, l'actual parc públic d'habitatge de la Generalitat Valenciana és ridícul, ja que representa el 0,44% del total. Amb aquesta situació gravíssima, era important aprovar una norma que amplie el parc públic d'habitatge per respondre a l'emergència derivada de la crisi econòmica de l'any 2008 i a l'emergència que s'ampliarà a conseqüència del xoc econòmic del coronavirus. Al seu torn, aquest decret és absolutament necessari per evitar l'especulació amb l'habitatge dels fons voltors. De fet, la legislació impulsada pretén actuar sobre les vendes d'edificis a preus ridículs que, generalment, fan els bancs en benefici dels fons voltors, els quals sovint especulen amb els preus dels lloguers.
-Era insuficient l'actual dret de tanteig sobre l'habitatge protegit que va instaurar el PP l'any 2004? Sovint la Generalitat Valenciana no podia ampliar l'efectivitat d'aquesta fórmula per una qüestió estrictament de personal i de recursos econòmics.
-Era totalment necessari. Qüestions com ara les transmissions singulars, en la qual la Generalitat Valenciana tindrà la possibilitat de tanteig i retracte en dacions en pagaments, processos d'execució hipotecària, venda extrajudicial i venda d'edificis d'habitatges a fons voltors, no estaven regulades. De fet, es tracta d'una legislació absolutament nova i avançada. També s'amplia el dret de tanteig i retracte sobre l'habitatge protegit. És cert que la llei del PP ho recollia, però els executius populars no en van fer ús. En aquella legislació, a més, el dret de tanteig i retracte era de 10 anys, és a dir, durant la dècada posterior a declarar un immoble com a protegit. Amb la nova normativa, s'amplia a 30 anys. Així mateix, tot l'habitatge que adquirisca la Generalitat Valenciana a través del retracte i del tanteig quedarà per sempre sota la qualificació d'immobles protegits.
-Des de l'oposició al Botànic, s'ha criticat que l'ampliació del dret de tanteig suposarà paralitzar durant 60 dies moltes operacions immobiliàries. Atenint-se a la manca de personal de l'administració valenciana i, particularment, tractant-se d'una conselleria de nova creació, aquesta ampliació no pot suposar un tap burocràtic?
-Amb aquesta normativa, la Generalitat Valenciana està impulsant un departament específic sobre aquesta qüestió, així com mobilitza els registradors i els notaris perquè estiguen a l'aguait de les operacions que siguen susceptibles de tanteig i retracte. L'establiment de 60 dies és el temps que s'arroga el Consell per decidir executar el seu dret de tanteig i retracte. En cas que decidisca no actuar, la venda pot continuar sense cap problema.
-La normativa, segons ha afirmat el vicepresident segon del Consell, servirà per evitar les grans compres realitzades pel fons voltor, els quals sovint realitzen actuacions especulatives amb l'habitatge. Quina és la presència i la incidència dels fons voltors sobre l'habitatge al País Valencià?
-La seua presència al sector immobiliari s'ha incrementat de manera progressiva durant els darrers anys. Els bancs, els quals van acumular immobles arran dels impagaments hipotecaris de la crisi que va engegar-se l'any 2008, estan venent aquests paquets d'habitatges als fons voltors. D'aquesta manera, els fons voltors controlen una gran quantitat de l'habitatge al País Valencià. En els darrers anys, de fet, s'han incrementat els desnonaments executats per fons voltors. Arran d'aquesta situació, el decret-llei del Consell estableix els mecanismes per evitar que els fons voltors seguisquen especulant amb l'habitatge mentre existeix una emergència d'habitatge creixent. Encara més, i no menys important: hi ha la voluntat política d'emprar aquest dret de tanteig. No debades, la conselleria va emprar aquest instrument per adquirir 218 habitatges que el Banc Sabadell pretenia vendre al fons voltor Cerberus.
-El decret impulsat pel Govern valencià, però, ha estat criticat pel lobby immobiliari, el qual ha advertit que «genera inseguretat jurídica». Fins i tot, el PSPV, com a membre de l'executiu valencià, ha assenyalat suposats dubtes i buits legals, com ara la manca de clarificació entre quines operacions poden considerar-se especulatives i quines no.
-S'ha de ressaltar que el decret-llei no intervé en qualsevol compravenda d'immobles. La normativa permet el dret de tanteig i retracte quan es transmeta el 80% de l'edifici o quan es venen conjuntament 10 immobles o més. En aquests dos casos, s'està pensant lògicament en fons voltors i en societats cotitzades anònimes d'inversió en el mercat immobiliari, més conegudes com a socimis. No debades, són aquells actors amb el múscul financer suficient per executar aquesta mena d'operacions, les quals en un 99% tenen fins de caràcter especulatiu.
-Els socialistes, a més, critiquen que el decret limita el dret de tanteig al canvi accionarial en mercantils que tenen com a objecte social principal l'activitat immobiliària mentre els fons voltors, en gran manera, tenen com a objecte social «la inversió en actius».
-Cal tenir en compte que les qüestions problemàtiques o que no estiguen suficientment resoltes al decret-llei poden concretar-se a través del reglament d'aquest. Amb tot, ens costa que la conselleria vol elaborar a mitjà termini un text refós de tota la legislació d'habitatge, en el qual es podran fer les modificacions pertinents.
-El PP ha plantejat dur el decret-llei del Consell al Tribunal Constitucional. Des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, estan preocupats per aquesta possibilitat?
-Aquesta possibilitat està present en totes les lleis. En aquest cas, el PP podria fer-ho si reunira 50 diputats o senadors. De fet, la judicialització del decret-llei per part dels populars no ens estranyaria massa. Cal recordar que van fer-ho amb la Llei de la Funció Social de l'Habitatge que va impulsar el Botànic durant la passada legislatura. Malauradament, el Tribunal Constitucional van anul·lar part de les disposicions més progressives i avançades que contemplava la normativa. Al marge de la possible batalla legal, nosaltres considerem que aquest decret-llei és necessari, ja que permet ampliar l'actual parc públic d'habitatge. Si el PP vol judicialitzar el decret-llei, nosaltres seguirem plantant batalla contra els populars per oposar-se i entrebancar les iniciatives a favor d'un habitatge digne.
-Vostè ha mencionat la Llei de la Funció Social de l'Habitatge que va impulsar el Govern valencià durant la passada legislatura. Tot i que va ser retallada pel Tribunal Constitucional, quins aspectes hi queden pendents per desenvolupar?
-Una qüestió bàsica són les sancions per mantenir habitatges buits. Nosaltres instem a la conselleria perquè aplique les sancions estipulades als grans propietaris quan tenen pisos sense llogar. Cal destacar que és un procediment jurídic llarg, ja que s'atorga fins a un any perquè els bancs contesten, i si no ho fan, la Generalitat Valenciana ha d'engegar una investigació. Precisament per la durada del procediment i arran de l'emergència d'habitatge que hi ha, el Consell hauria d'activar aquest mecanisme. L'habitatge ha de tenir una funció social. Un gran tenedor no pot tenir pisos sense traure'ls al mercat d'arrendament. I més quan aquestes pràctiques afavoreixen que els preus dels habitatges i dels lloguers continuen sent elevats. La conselleria, a més, ha d'avançar en el dret subjectiu a l'habitatge. Tot i que ha creat un registre de demandants, la llei establia que la Generalitat Valenciana oferiria un habitatge en un termini de sis mesos a qualsevol persona vulnerable que s'inscrivira. És un assumpte que cal completar.
-Tant el Govern espanyol com la Generalitat Valenciana van adoptar mesures per protegir als llogaters i a les persones hipotecades durant el confinament. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, però, va assenyalar que aquestes mesures eren insuficients. Quines problemàtiques relacionades amb l'habitatge s'han agreujat a conseqüència de la pandèmia del coronavirus?
En termes generals, l'emergència d'habitatge que hi havia tant a l'Estat espanyol com al País Valencià s'ha agreujat amb la pandèmia. Les mesures implementades atorgaven una resposta a les persones que havien estat colpejades per la crisi sanitària, però deixaven desemparada a la població que ja tenia una situació d'emergència en matèria d'habitatge. De fet, nosaltres considerem que les moratòries són ineficients. De què et serveix no pagar durant uns mesos si després has d'abonar els tres mesos de colp? No té cap sentit. En aquest cas, demanàvem l'exoneració, tal com ha fet la Generalitat Valenciana per als inquilins del parc d'habitatge públic. També vam demanar que s'ampliara la prohibició dels desnonaments fins a 2021.