L'exvicepresident primer de la Mesa del Parlament Lluís Corominas ha assegurat aquest dimarts durant el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que totes les seves decisions anaven dirigides a fer complir el reglament de la cambra i a garantir que els diputats poguessin exercir els seus drets polítics. De fet, ha dit que en cap cas va tenir la intenció de desobeir els dos requeriments del Tribunal Constitucional que va rebre, ja que considerava que la jurisprudència avalava la seva actuació, així com els lletrats. De fet, quan els grups parlamentaris presentaven iniciatives parlamentàries, la Mesa no entrava en el fons dels assumptes, sinó només els requisits formals de tramitació.
Corominas ha dit que tot el que va fer com a diputat i membre de la Mesa va ser per "fer complir el reglament" i que els diputats poguessin exercir els seus drets i es "permetés el debat parlamentari, donar veu a tots els diputats sense excepció". "Fent això, no crec que estiguéssim desobeint el TC, la nostra intenentre altres coses perquè la jurisprudència sempre ho havia entès així", ha conclòs.
Corominas ha estat el primer dels acusats en declarar i només ho ha fet en resposta a la seva lletrada, Judit Gené. L'exdirigent de CDC ha explicat que era diputat des del 2003 i membre de la Mesa des del 2008, on s'ha reunit centenars de vegades i ha fet milers d'admissions a tràmit. El juliol del 2017 va passar a dirigir el grup de JxSí, després que Jordi Turull fos designat conseller de Presidència. Des d'inicis del 2018 ha deixat la primera línia política.
En el seu llarg bagatge a la Mesa, Corominas ha explicat que mai havien entrat en el fons dels assumptes registrats, sinó només en els requisits formals. Només ho feien en el cas de les iniciatives legislatives populars (ILP), tal com exigeix la llei que regula aquesta via de participació ciutadana directa. D'aquesta manera, ha desmentit que en els seus anys a la mesa hi hagués dues excepcions com plantegen les acusacions. El 2010, sobre la llei de consultes, ha dit que es va entrar al fons perquè s'assimilava a una ILP. El 2016, sobre una moció de la CUP, es va admetre condicionadament, però ell considera que aquesta figura no existeix, i a la pràctica es va admetre. En tot cas, ha dit que la Mesa no té iniciativa parlamentària, sinó que aquesta és dels grups, els diputats o el Govern.
Sobre la resolució d'inici del procés constituent, el 9 de novembre del 2015, ha dit que la Mesa no tenia cap requeriment previ i que va ser després que el TC la va anul·lar. En la resolució del gener del 2016 de creació d'una comissió d'estudi sobre el procés constituent ha dit que ningú la va qüestionar. Quan l'Advocacia de l'Estat va presentar un incident d'execució, el TC no va suspendre el funcionament de la comissi, que va seguir treballant sense cap advertiment.
El juliol del 2016 la Mesa va prendre nota de les conclusions votades a la comissió d'estudi, però no la va portar al ple. No obstant això, dos grups van alterar l'ordre del dia i es van acabar votant les conclusions. Corominas ha dit que la presidenta de la cambra aleshores, Carme Forcadell, no podia fer res més que sotmetre a votació la inclusió a l'ordre del dia, i que la votació no va ser sobre les conclusions, sinó sobre la ratificació de l'informe de la comissió, que no es podia alterar.
Quan l'Advocacia de l'Estat va presentar un incident d'execució davant del TC per aquesta votació, Corominas va fer un escrit d'al·legacions en un sentit similar al dels lletrats de la cambra assegurant que aquella votació no la podia impedir la mesa ni Forcadell i que no era cap evolució de la resolució anul·lada pel TC del 9 de novembre anterior. Corominas ha recordat que van basar-se en la sentència del 'cas Atutxa' per defensar que la tasca de la Mesa és parlamentària, no pas governativa, i que tots els tràmits són parlamentaris des del primer moment. Per això, considera que protegint el dret de participació es protegia la Mesa.
En el debat de política general del novembre del 2016 es va fer una proposta de resolució sobre el referèndum d'independència. Corominas ha dit que aquest debat es fa cada any i no té res a veure amb tramitacions anteriors. Per tant, segons ell, no té vincles amb altres resolucions anul·lades pel TC amb anterioritat. "No és continuació de res, és un debat nou cada any, de control del Govern", ha argumentat. Sobre l'admissió a tràmit de les propostes de resolució ha dit que aquestes tenen un requisit més de l'habitual: han de ser congruents amb el que s'ha parlat durant el debat. Es van admetre totes i els lletrats de la cambra no van fer cap al·legació en contra. Tres grups, PSC, Cs i PP, van presentar reconsideracions, però la Mesa va acabar tramitant la resolució.
Sobre la tramitació de la llei de pressupostos, ha explicat que es va fer el novembre del 2016, i que si una disposició addicional va ser anul·lada pel TC en considerar que finançava un possible referèndum d'independència, no té res a veure amb ell, que era membre del Parlament, però no pas del Govern. De fet, no va ser ni advertit pel TC, com sí que ho van ser molts membres del Govern.
Finalment, pel que fa a la llei de transitorietat jurídica, la de convocatòria de l'1-O i la de la sindicatura electoral, l'agost i setembre del 2017, Corominas ha recordat que ell ja no formava part de la Mesa, sinó que presidia el grup de JxSí. Com a diputat que podia tenir iniciativa parlamentària ha dit que no va rebre cap advertiment del TC, com tampoc el van rebre per la proposta de DUI del 27 d'octubre.
Després ha estat el torn de l'exvicepresidenta segona de la cambra en aquella legislatura, Anna Simó.
Després de Simó, la sessió s'ha aturat per dinar. A causa del retard acumulat, s'ha reordenat el guió del judici.
El TSJC manté l'Advocacia de l'Estat en el judici contra la Mesa del Parlament, en contra del criteri de les defenses
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no ha admès l'apartament de l'Advocacia de l'Estat en el judici contra part de la Mesa del Parlament del 2017, com havien demanat les defenses. Els magistrats consideren que l'estat es pot considerar perjudicat directe pel delicte de desobediència, i per tant es pot considerar acusació particular. A més, l'acusació popular, Vox, ha retirat al principi del judici la seva acusació per organització criminal contra els acusats.
Les defenses dels acusats han al·legat que l'Advocacia de l'Estat no hauria d'estar personada a la causa, ja que no és perjudicada, i han criticat Vox per mantenir l'acusació per organització criminal, amb petició de pena fins a 12 anys, fins l'últim moment tot i que el Suprem ho va descartar fa mesos. També han defensat la inviolabilitat parlamentària dels diputats per garantir també la seva llibertat ideològica, política i de reunió.
Al principi de la vista, l'advocat de Boya ha renunciat al testimoni de l'exdiputada de la CUP Eulàlia Reguant, mentre que l'advocat de Vox ha retirat l'acusació per organització criminal, després que el Tribunal Suprem la descartés en la seva sentència contra els líders del procés sobiranista.
El fiscal Pedro Ariche, tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya, ha dit que la Mesa del Parlament té una funció governativa, no pas legislativa, i, per tant, els vots dels seus membres en aquest òrgan no estan emparats per la inviolabilitat parlamentària, sinó que són per aplicar el reglament de la cambra. Sí que estan emparats els vots d'aquests diputats quan participen en les votacions en les comissions o el ple, ha dit el fiscal. "No es jutja els diputats pel vot de suport a iniciatives legislatives", ha assegurat.
L'advocada de l'estat, Beatriz Vizcaíno, ha dit que l'estat sí que és perjudicat pel delicte de desobediència de diputats, i ha recordat que si hi ha acusació popular, com Vox, també hi pot haver acusació particular. A més, la seva presència al judici no perjudica específicament els acusats, ja que la pena que demana l'Advocacia de l'Estat és igual o inferior a la de la fiscalia.
La fiscalia ha volgut introduir a la causa el programa electoral de JxSí a les eleccions del 2015, cosa a la qual s'ha oposat l'advocat d'Anna Simó, però no les altres dues defenses.
Les restriccions per la covid han fet limitar l'accés de públic a la sala de vistes. La immensa majoria de personalitats que han acompanyat els acusats fins la porta del TSJC no han entrat a l'edifici. També s'han instal·lat mampares de metacrilat entre els advocats i s'han fet pauses periòdiques perquè els assistents s'airegessin, ja que no s'han pogut treure la mascareta en cap moment.
Anna Simó
L'exvicepresidenta segona del Parlament de Catalunya, Anna Simó, ha declarat davant el jutge que com a membre de la mesa se sentia “vinculada a vetllar i protegir els drets dels diputats i diputades”, i que això va ser el que la va “guiar” durant la seva participació a la mesa del Parlament de Catalunya. Durant el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha explicat que sentia que les seves actuacions estaven protegides per la inviolabilitat parlamentària, el que ha definit com “una premissa bàsica de l’activitat parlamentària” que serveix “per defensar els drets de participació, fonamentals dels diputats i diputades, la separació de poders i l’autonomia parlamentària”. “Així ho vaig entendre i així ho entenc”, ha reblat.
Simó, que està acusada d'un pressumpte delicte de desobediència per tramitar iniciatives parlamentàries per l'1-O, ha insistit que no va rebre “cap requeriment” per limitar l’activitat parlamentària. Com l'exvicepresident primer de la Mesa del Parlament, Lluís Corominas, Simó també s’ha acollit al dret de respondre només a les preguntes del seu advocat, Raimon Tomàs.
A diferència del que indica l'escrit d'acusació, Simó ha negat tenir cap relació" amb documents i organismes com el Llibre blanc del Consell Assessor de la Transició nacional, el Comissionat per la Transició Nacional, la creació d'un pla executiu per preparar estructures d'estat o el Pla d'infraestructures estratègiques perquè van ser "emanats pel Govern". "Que jo recordi no es van ni presentar o debatre al Parlament", ha afegit.
Simó s'ha referit al fet que Joan Josep Nuet fos exclòs de la querella, tot i que també havia votat a favor de l'admissió a tràmit. Ha recordat que Nuet va argumentar "que no havia estat querellat perquè no era independentista". Si bé en fase d'instrucció ja es va citar com a investigat, Simó ha considerat que "va quedar clar que es podia parlar sobre referèndum al Parlament i que no es querellaven pels nostres actes sinó per la nostra adscripció parlamentària".
Mireia Boya
L'exdiputada de la CUP Mireia Boya ha assegurat aquest dimarts durant el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ella va votar la DUI el 27 d'octubre del 2017 no pas de forma "simbòlica" sinó amb la voluntat que fos efectiva. La prova d'això, segons ella, és que la DUI va comportar l'aplicació del 155. Per això, considera que el Tribunal Constitucional (TC) "no és un actor legítim en el procés d'independència de Catalunya" i li és indiferent que prohibís cap iniciativa parlamentària. En aquest sentit, ha qüestionat perquè és jutjada amb la resta de membres sobiranistes de la Mesa del Parlament si teòricament té "llibertat declarativa i inviolabilitat parlamentària" i es va presentar amb un programa electoral legal.
Boya, que ha declarat en aranès i ha estat traduïda per un intèrpret mentre ha respost al fiscal i al tribunal, ha dit que no van donar suport als pressupostos del 2016 perquè consideraven que no apostava prou per la justícia social. En canvi, dos diputats van donar suport als pressupostos del 2017 perquè el president de la Generalitat Carles Puigdemont es va comprometre a convocar un referèndum d'independència en la moció de confiança la tardor del 2016 i no volien que la legislatura decaigués abans de la votació.
L'exdiputada ha explicat que la CUP va demanar la compareixença de Puigdemont el 4 d'octubre per parlar de la repressió policial de l'1-O i es va mostrar en contra de la suspensió de la DUI el dia 10 d'octubre. Per això van llegir una declaració d'independència pròpia en una sala del Parlament. Finalment, el 27 d'octubre, es va votar la DUI, que Boya considera que no va ser "simbòlica", sinó que pretenien que fos "efectiva". A més, considera que va ser efectiva, ja que va comportar l'activació de l'article 155.
A preguntes del seu advocat, Boya ha dit que les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent van determinar que la independència de Catalunya era impossible sota el marc legal espanyol, tot i que plenament legítima. Per això van apostar per la via unilateral. De fet, ha recordat que el Parlament va aprovar ja fa anys el dret de l'Aran a l'autodeterminació, dret que no ha estat impugnat pel TC, "paradoxalment".
També ha criticat que les iniciatives parlamentàries independentistes siguin prohibides pel TC i en canvi no ho siguin altres iniciatives "anticonstitucionals" com les de Vox, que ha considerat masclistes i racistes. "Perquè? Per què nosaltres som majoria, i aleshores apareix la guàrdia pretoriana del règim del 78, el TC; l'única resposta de l'estat és la repressió", ha conclòs. De fet, considera que el fet que hi hagi tantes causes judicials en òrgans diferents contra independentistes és per "fer veure que no hi ha una causa general contra l'independentisme".
José María Espejo-Saavedra
L'exvicepresident segon del Parlament José María Espejo-Saavedra (Cs) ha assegurat aquest dimarts a la tarda durant el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la Mesa de la cambra té la funció d'admetre o inadmetre iniciatives parlamentàries i per fer-ho ha de valorar no només la forma sinó també el fons dels assumptes. Per a Espejo-Saavedra, la Mesa és un òrgan "governatiu, no polític", i l'ha comparat al Consell General del Poder Judicial, l'òrgan no jurisdiccional de govern dels jutges. "No debat políticament" les qüestions, funció que fan les comissions i el ple.
Espejo-Saavedra ha dit que els lletrats del Parlament assessoraven la Mesa quan els hi demanava la Mesa i a vegades mutu propi. A preguntes de la defensa de Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, ha admès que els lletrats deien a la Mesa que la jurisprudència tradicional del Tribunal Constitucional deia que les meses parlamentàries no havien de valorar el contingut de les iniciatives parlamentàries. Però també afegien que en el cas del procés sobiranista català hi havia incidents d'execució de sentència que podien invalidar algunes tramitacions.
L'exdiputat de Cs ha explicat que les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica es van registrar el 31 de juliol del 2017 però no es van admetre a tràmit per la Mesa fins el 6 de setembre, cosa molt poc habitual, ja que normalment es debaten en aquest òrgan immediatament després de registrar-se. També ha criticat que durant el ple del 6 i 7 de setembre del 2017 es van "eliminar tràmits i drets", com l'informe del Consell de Garanties Estatutàries o els terminis per presentar candidats a la Sindicatura Electoral.