Judicialització

Lluís Puig: “Em sento més lliure que mai”

“Em sento ara més lliure que mai. Em sento un ciutadà lliure. No hi ha causa”. Amb aquestes paraules, el conseller Lluís Puig donava a entendre la sentència belga que negava a l’Estat espanyol la seua extradició per a ser jutjat al Tribunal Suprem.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sota la canícula d’un dia d’agost a Brussel·les, la Cambra del Consell ha rebutjat l'execució de la ordre europea de detenció contra l’ex conseller de Cultura de la Generalitat catalana, Lluís Puig. El jutge d’instrucció de la capital belga considera que l'autoritat espanyola que va dictar-la no era la competent per fer-ho, en referència al Tribunal Suprem. Així, estima les al·legacions de la defensa, representada per Paul Bekaert i Gonzalo Boye, que la competència es d’un jutjat ordinari a Catalunya. La Fiscalia de Brussel·les apel·larà aquesta decisió, segons explica la seua nota de premsa.

Quinze minuts després de rebre la nota de la Fiscalia belga, començava la roda de premsa convocada a la Delegació de Catalunya per a la Unió Europea, a Brussel·les, que va comptar amb la presència de la Delegada Meritxell Serret, també exiliada. Lluís Puig va començar amb unes paraules de benvinguda, somrient, junt amb el seu advocat, Paul Bekaert. “Amb serenitat i alegria d’haver rebut una primera sentència que, de forma procedimental, diu que el Tribunal Suprem no té competències per a demanar l’extradició, en base a la jurisdicció europea”.

Així va resumir el conseller Puig el que deia en cinc línies la Fiscalia i que obeeix a la part dispositiva de la resolució judicial, a falta que la Cambra del Consell acabe de redactar i comunique la sentència. Puig va afegir que “encara hi podria haver un llarg recorregut d’apel·lacions. Però lo principal és que la justícia belga ha dit que el Suprem no és competent per a la extradició, com no era competent per a jutjar i condemnar els Jordis i els companys de Govern”.

El conseller va continuar explicant que, “directament o indirecta, el jute belga està dient que, en base a la justícia europea, el Tribunal Suprem no era competent per demanar l’extradició i, per tant, per iniciar el judici contra els meus companys”. Es refereix a les múltiples causes obertes als jutjats catalans arran de la votació de l’1 d’octubre de 2017, contra ciutadans que han sigut denunciats per la policia i la Fiscalia.

Per tant, demanava, al Govern espanyol “iniciar els tràmits d’una amnistia general que aturi la persecució judicial contra milers de ciutadans a Catalunya per defensar el dret a decidir”, va assenyalar. Mentre afegia que “tres anys d’exili, presentant-nos davant de la justícia sempre…, quan avui hi ha qui es fuga i no diu ni a on va a anar a viure”, va comentar sense nomenar el nom ni el cognom en referència al rei emèrit.

Puig va recordar els “tres anys defensant la causa de la llibertat i la democràcia de Catalunya” a tot arreu i va demanar “que s’anul·li aquesta causa, que són 100 anys de presó i que més de 5.000 parlamentaris de 25 països diferents han demanat que s’anul·li, a més de les Nacions Unides i la International Trial Watch, que han demanat que l’Estat espanyol aturi el procés”. En aquest punt, Puig va recordar les paraules de Pedro Sánchez, que en campanya electoral “presumia que la Fiscalia la tenia menjant de la seua ma. Ara té la oportunitat de que la Fiscalia ature aquesta persecució”.

El discurs de Puig no ha estat exempt de records. “Tres anys que no hem estat mai fugats. El 30 d’octubre de 2017, amb el president Puigdemont i el conseller Toni Comín anàrem al despatx de Paul Bekaert i vam preguntar si podríem anar a les eleccions i ens va dir que noranta dies sí que tindríem, que era el termini per a executar una ordre europea de detenció… I han sigut tres anys”. I va continuar explicant que “el Suprem no hauria d’haver iniciat aquest procés judicial… I ara no és competent per a demanar la extradició”.

Un dels advocats de Puig, Paul Bekaert, va explicar que “la sentència està molt ben motivada”. En primer lloc, “el jutge belga ha examinat la competència del jutge espanyol, i ho ha confrontat amb el mandat del dret europeu”. I, després, “ha estudiat si el jutge belga pot examinar la competència del jutge espanyol en quant a l’ordre de detenció”.

El resultat és que el jutge belga és competent per decidir la competència del jutge espanyol. Però el més important és que ha decidit que el Tribunal Suprem no és competent. “S’ha constatat que Lluís Puig no ha sigut mai parlamentari i, per tant, aforat. La Constitució Espanyola preveu que el Suprem és sols competent del parlamentaris o aforats”, va dir Bekaert. Per tant, pel fet que Lluís Puig no ha sigut mai aforat, no pot ser jutjat pel Suprem i aquest no pot demanar una ordre d’extradició baix la norma europea. La justícia europea diu que només pot jutjar el tribunal competent segons la llei europea. Demà passat decidirà el tribunal d’apel·lació, si la Fiscalia belga apel·la.

Bekaert va insistir en que “hi ha per part del Govern d’Espanya un abús de la ordre d’arrest per una decisió política. Però l’ordre europea d’arrest no es pot fer per qüestions polítiques. No es pot fer d’una qüestió política una batalla jurídica. El Parlament és el lloc per a resoldre aquesta lluita”.

També va participar a la roda de premsa per videoconferència l’advocat Gonzalo Boye, qui va ratificar el que deia el jutge belga: que el Suprem no és competent si no hi ha aforament. A més, va extrapolar aquest cas als de Puigdemont, Comin i Ponsatí. “Cap d’ells no era aforat perquè en aquell moment estaven cessats dels seus càrrecs per l’aplicació de l’article 155. Ja ho vam dir davant del Suprem, que va dir que no aplicava la seua pròpia jurisprudència sobre l’aforament”. I va afegir que “el competent seria un jutjat ordinari de Barcelona, el que per torn li correspongui”.

Boye fa manifestar que en tot moment varen informar el Suprem de la seua línia de defensa i de la falta de competència, inclosa la vista de març passat. També se li va informar per escrit i es va desestimar. “Hem posat les cartes sobre la taula i la conseqüència és aquesta”, va dir.

Aquesta resolució tindrà conseqüències per al suplicatori que hi ha pendent al Parlament Europeu, sobre els europarlamentaris, Puigdemont, Comin i Ponsatí, va explicar Boye. L’advocat va voler defensar “l’actitud valenta” de Puig, que va voler que la seua causa seguira endavant. També tindrà conseqüències, va dir, respecte dels polítics catalans empresonats.

Pel que fa a la situació personal de llibertat de moviments de Puig pel territori europeu, Boye va afegir que esperarien unes setmanes. “Anem a activar els mecanismes necessaris perquè aquesta resolució tinga conseqüències a tot arreu”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.