“Agredolça”. Així defineix el polifacètic comediant i presentador de televisió de Sueca (Ribera Baixa, 1976) Eugeni Alemany la nova realitat a què s’enfronta el sector cultural en plena pandèmia. Després d’una quarantena on molts esdeveniments culturals van estar suspesos o ajornats, les limitacions a l’aforament, les fortes mesures de seguretat i la necessitat del distanciament social fan que la manera de fer espectacles culturals estiga canviant. “La gent que fa recitals de poesia està fent el seu agost”, amolla Alemany entre rialles. Eugeni Alemany, fill d’una família d’acordionistes de berbena, confessa que “pateix molt veient les dificultats amb què es troben músics, grups i altres col·lectius del sector cultural” arran d’una “nova normalitat” on la gent “no pot ballar ni veure si l’altre somriu per la mascareta”. Tot això, diu, "en un context on sembla que a major grau de capitalisme i major grandària de les empreses, sembla que han de complir amb menys mesures de seguretat".
A aquest comediant, la pandèmia el va agafar a sa casa, amb la seua parella i els seus fills. Creats de manera espontània amb un telèfon i un ordinador portàtil, els seus Diaris de la quarantena van ser seguits per milers de persones, moltes d’elles des d’indrets allunyats del domini lingüístic. Eugeni Alemany relata a EL TEMPS com “mexicans d’Alacant, murcians nouvinguts a Monòver (Vinalopó Mitjà), andaluses que “s’han apuntat a un curset de valencià” i, fins i tot, persones de l’altre costat de l’Oceà Atlàntic han seguit els seus continguts, pel caràcter “universal” dels temes que tractava. Així, el seu compte d’Instagram ha passat dels 30.000 als 130.000 seguidors durant els últims mesos. Com ell diu, “la vida ha de seguir i, en aquesta situació tan incerta, és el moment de buscar nous espais i nous formats”.
Després de la quarantena, però, va arribar el moment decisiu: el retrobament (presencial) amb un públic —una família, com a ell li agrada dir— que havia crescut molt durant el confinament. La seua major alegria és “no haver decebut en els seus espectacles al nou públic, que l’havia conegut per Internet”. De moment, les crítiques que li arriben de la seua gira per les comarques valencianes #EnPersonaGuanye, diu, “estan sent molt positives”. Després d’haver actuat a Alacant (l’Alacantí) Manuel (la Ribera Alta) i Atzeneta d’Albaida (Vall d’Albaida), l’esperen actuacions a Simat de la Valldigna (La Safor) o Betxí (la Plana Baixa), entre d’altres. A més a més, els dies 23 i 24 d’octubre actuarà al Teatre Olympia de València, tot i que lamenta que “ara tot s’haja tornat més complicat”, i, “si bé normalment és un luxe vendre totes les entrades i fer un sold-out, aquest té un sabor agredolç quan sols deixen ocupar entorn a un 60% de les localitats”. No obstant això, es mostra molt satisfet "del treball incansable de molts ajuntaments, regidors i voluntaris, que mostren la seua valentia programant cultura i garantint que siga segura".
Reinventar-se o morir
Una màxima sembla repetir-se molt durant aquests dies: “reinventar-se o morir”. Recentment, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Lluís Puig, publicava en aquesta casa un recull de festivals que s’havien celebrat malgrat la pandèmia. Per a ell, aquests esdeveniments significaven “tota una mostra de perseverança, de lluita per reinventar-se per buscar fórmules que ens permetin viure l’experiència de la dansa, la música, el teatre i la literatura oral en primera persona”. A hores d’ara sembla clar que reinventar-se és una obligació per als grups de música i les companyies de teatre, acostumades, en molts casos, a espectacles de majors dimensions, amb una important complexitat tècnica i amb un aforament quantitativament gran. La pregunta, ara, és: com superar les limitacions tècniques, socials i polítiques que té reinventar-se?
La realitat és que molts grups de música i companyies de teatre es troben, a hores d’ara, en perill. Mentre alguns agents del sector cultural s’estan adaptant al format reduït i, generalment, estan contant amb un cert suport institucional, altres artistes precaris, grups de teatre i de música han passat l’estiu sense, pràcticament, fer cap concert o espectacle. És el cas de Nativa, un grup de música format per ex-membres de la banda La Raíz, que va nàixer al 2019 amb l’objectiu de “sacsejar consciències”. EL TEMPS conversa amb el seu baixista, el saforenc Adri Faus. Aquest músic coincideix amb el conseller Lluís Puig en que “parar-se en aquest món és desaparèixer”. Al seu grup la pandèmia l’ha agafat “donant-se a conèixer a la societat”. Per això, el primer que van fer quan la COVID-19 va arribar va ser “optimitzar el contingut a les xarxes socials i començar a cantar a la càmera, primer en solitari i després gravant una nova versió de la seua cançó Mundo Enfermo amb les col·laboracions de Macaco i Ciudad Jara”.
Malgrat l’activitat i l’esforç per donar a conèixer el projecte, Adri Faus reconeix que “no noten cap millora des de l’inici de la desescalada”, i que “ningú no vol contractar grups a hores d’ara”. Per això, estan renovant el seu directe i adaptant-lo a un format acústic, “preparat per fer concerts a espais més reduïts”. Aquesta és la seua aposta front un panorama advers: “no ens queda altra que reservar espais pel nostre compte davant la falta de suport institucional i arriscar-nos. És el nostre ofici, i, si no, això acabarà destruint-nos”, afirma Faus. El canvi que estan portant a terme en “un món on reina més la por que el propi virus” és molt significatiu, ja que han canviat “tot l’espectacle que, durant mesos havien construït”, per “un de més humil, amb guitarres, trombó i veus”. Això suposa, en la pràctica, “tornar a gravar el primer disc i crear una nova versió de totes les cançons i fer canvis significatius en el material audiovisual”.
Molts concerts i espectacles han estat cancel·lats o ajornats en els darrers mesos, i molts artistes han perdut diners. El conseller Lluís Puig assenyala “la por a la pandèmia, la incertesa que genera la mancança de precedents o la reducció d’ingressos dels ajuntaments” com a possibles causes. Per a ell és temps de valentia i “el moment de blindar la cultura com un servei essencial”, ja que “els països no poden sobreviure sense cultura”. Per a Adri Faus (Nativa), un primer pas important podria ser “que els Ajuntaments que han cancel·lat o ajornat concerts adelantaren una part als grups, per poder pagar part de la inversió que aquests han perdut”. El conseller de Cultura a l’exili “pot entendre que des de la política s’hagen comés errades”, i per això planteja als Ajuntaments que “la cultura i les festes populars han de sobreviure”. Per a ell, és clar que no tots els canvis que es produesquen “seran experiències d’èxit”, però, allò que és segur és que “una aposta decidida per la cultura de quilòmetre zero des de les institucions és fonamental”.
El teatre: un dels grans oblidats
Fàtima Riera coneix ben bé la realitat del teatre a les Illes Balears i Catalunya. Ella és la presidenta d’Illescena, una entitat que reuneix més de 30 companyies d’arts escèniques de les Illes Balears, i també és part de Produccions de Ferro, una empresa productora d’espectacles i gestió cultural. Per a ella, el món de les arts escèniques encara continua en xoc: “pensàvem que l’arribada de l’estiu canviaria la situació i tot s’arreglaria, però no ha estat així”, reconeix. Allò ben cert és que molts ajuntaments s’han mostrat, com contaven des de Nativa, “reticents a fer reprogramacions”, i els ha costat trobar noves dates. Amb molts dels teatres tancats i el Teatre Principal de Palma obert amb un aforament reduït, “la incertesa es la màxima principal”, en un sector “que continua oferint poques representacions teatrals a les Illes, més enllà de contacontes o d’altres activitats amb un format més petit”, afegeix Riera.
Les sol·lucions, sovint molt difícils de trobar, han de ser, per a Lluís Puig “autocentrades i adaptades a les realitats de cada territori i espai”. En la mateixa línia es mostra Fàtima Riera, qui reconeix que una de les principals mancances que troba a la seua terra “és la falta de promoció d’una marca balear competitiva”, ja que, a hores d’ara, la majoria dels espectacles que produeix tenen lloc al Principat. Si bé és veritat que, “tant al Principat, com al País Valencià, com a les Illes Balears, existeixen circuits i organismes per ajudar el sector cultural —a més de les subvencions que arriben del Ministeri de Cultura— la seua tasca està sent insuficient per salvar la cultura”. Altrament, s’estan produint xocs competencials entre ajuntaments i governs, “que endarrereixen els processos i deixen sense liquiditat a les empreses de la cultura”, afirma Fàtima Riera.
Alguns dels espectacles que s’estan celebrant ho estan fent a l'aire lliure. La pregunta que llancen des de Produccions de Ferro és: Què passarà quan arribe el fred i no es puguen celebrar aquest tipus d’esdeveniments? Quines alternatives existiran? Lluís Puig destaca el paper que, per a ell, han de tindre les institucions davant aquest tipus de dificultats, “actuant com agents que garantesquen, mitjançant la discriminació positiva, la seua activitat, amb seny i un ferm compromís”. El temps passa i, afirma el conseller, ara que ha acabat l’estiu “és el moment de seure i començar un procés de reflexió i treball col·lectiu per trobar formes d’adaptar la forma de viure la festa i la cultura de manera segura”. Una festa i una cultura que, al cap i a la fi, “són fonamentals per recuperar l’autoestima individual dels artistes i la dels pobles, en un dels moments en què més falta fa".
