Un dels elements recurrents de la família Trump és que hi hagi moltes intrigues i enveges que transcorren davant l’opinió pública. A mitjan juny Donald Trump Jr. es troba a la Casa Blanca amb motiu del Dia del Pare als EUA. Don Jr., de 42 anys, sembla un periodista de revista escolar amb una felicitat desbordant pel fet de poder entrevistar el president nord-americà. Li tremola la mirada i fa un riure nerviós. A la falda hi té les preguntes preparades, doblegades amb cura dins un estoig gris.
Avui té, diu Don Jr., l’oportunitat única d’entrevistar el pare més poderós del món. Per tant, per començar li farà una pregunta que no incumbeix només als seus espectadors, sinó a ell personalment. Es posa la mà dreta al pit i diu: “Com es diu el teu fill preferit, i per què és Ivanka?”.
Donald Trump mira els seus assessors amb cara de diversió. “Un paio llest”, diu fent broma. Després respon al seu fill, que se’l mira amb una barreja d’alegria i d’expectativa temorosa: “Me’ls estimo a tots igual. En un 100%!”.
“Un 100%?”, pregunta Don Jr.
“I tant”, contesta el pare. “Per aquesta entrevista potser diria que ets tu. Però, a part d’això, a tots igual”.
“El futur”, respon el fill, “dirà si això és veritat”.
Don Jr., el fill gran del president dels EUA, té molts motius per desconfiar de les falagueries del seu pare. La seva mare, Ivana, el va portar al món el 31 de desembre del 1977; s’havia casat amb Donald Trump amb prou feines nou mesos abans. Aleshores Trump encara era un empresari immobiliari desconegut de 31 anys que es guanyava la vida amb habitatges socials a Queens, però que volia entrar tant sí com no en la sofisticada societat de Manhattan. Igual que Donald, Ivana també volia ascendir; havia fugit de les penúries de Txecoslovàquia i, abans de conèixer Trump, havia provat sort en el sector de la moda als EUA.
Quan el pare primerenc va agafar el nadó, Ivana va dir que volia posar-li Donald Junior. Així ho explica en les seves memòries.
“Això no ho pots fer”, contesta Trump.
“Per què?”.
“Perquè, i si és un perdedor?”.
Aquesta és una preocupació que clarament ha acompanyat Donald Trump tota la vida. El president té cinc fills, però només dos participen en política: en primer lloc, Ivanka, la noia més gran i nineta dels ulls de la família. Trump ja posava amb ella quan la noia encara era adolescent. Hi ha una foto dels anys noranta en què Donald té una Ivanka de 15 anys a la falda. Ella porta minifaldilla i mira el pare amb aire sentimental, mentre ell mira a càmera ple d’orgull. “No hi ha cap dubte que Ivanka sempre ha sigut la seva preferida”, diu l’estrateg republicà Sam Nunberg, que va assessorar Trump fins al 2015.
Don Jr., en canvi, ha hagut de guanyar-se el favor del pare. A diferència de la seva germana Ivanka, a ell no l’ha atret mai la sofisticada societat novaiorquesa. Quan estudiava a la universitat, va començar a caçar pels boscos de Pennsilvània, cosa que no li va reportar l’admiració del seu pare. “No és precisament el més llest de la colla”, va dir suposadament el pare una vegada sobre el seu primogènit.
Durant molt de temps va semblar evident que Ivanka seria l’hereva política del seu pare. El gener del 2017, quan Trump es va instal·lar a la Casa Blanca, hi va fer venir Ivanka i el seu marit, Jared Kushner, perquè s’instal·lessin a l’ala oest en qualitat d’“assessors especials”. L’any passat Trump també va dir, pensant en veu alta en una entrevista amb la revista The Atlantic, que volia posar Ivanka al capdavant del Banc Mundial o enviar-la a Nova York com a ambaixadora a les Nacions Unides. Si alguna dia la seva filla fos candidata a presidenta, va dir Trump, seria “molt difícil derrotar-la”.
Ara, però, dos mesos abans de les eleccions, les coses s’han desencarrilat. L’escàndol per la confessió de Trump sobre el coronavirus que apareix en el nou llibre de Bob Woodward, una llegenda periodística, fa que sembli encara més dubtós que Trump es mantingui a la Casa Blanca. I ja fa temps que les enquestes no li són favorables. Però precisament per això a la família ha esclatat una lluita pel poder al voltant de qui ha d’assumir el llegat polític del pare. I sobre qui podria aconseguir aplegar darrere seu els milions de seguidors del trumpisme, que probablement no desapareixeran si el demòcrata Joe Biden el 3 de novembre guanya les eleccions.
Com també feia amb la seva empresa immobiliària, Trump dirigeix els seus assumptes polítics a l’estil d’un clan. Ell i la seva gent no han deixat mai cap dubte que la victòria electoral de l’any 2016 només va ser la primera pedra d’un imperi polític. “Els Trump seran una dinastia que durarà dècades i que transformarà el Partit Republicà en un nou partit”, va dir el setembre del 2019 el director de campanya de Trump Brad Parscale.
Don Jr. no vol cedir-li tranquil·lament el lloc a la seva germana, això cada cop es veu més clarament. La profunditat de la trinxera a la família es va poder observar al congrés del Partit Republicà fa dues setmanes, dissenyat com un gran espectacle de relacions públiques del clan Trump. Com sempre, Ivanka va tenir-hi un lloc preferent, concedit pel seu pare. Ella va poder parlar just abans del president i més estona que cap dels altres fills.
Però el seu discurs va tenir poca força i no va tenir ressonància. Va elogiar el seu pare com un president que treballa de valent, que només es passa una mica de frenada de vegades a Twitter. Va ser un discurs que pretenia calmar els votants moderats, que com ella estan descontents amb el llenguatge bast de Trump.
Don Jr., en canvi, no va pensar en cap moment a disculpar-se pel seu pare. En el seu discurs, de tan sols deu minuts, el fill gran va llançar atacs constants contra els demòcrates. Va titllar Joe Biden de ser “el monstre del pantà” de Washington i va afirmar que els demòcrates volen convertir els EUA en una dictadura de la correcció política. Amb Joe Biden de president, “ja no hi haurà una majoria silenciosa, sinó una majoria silenciada”, va dir Don Jr. El discurs va estar ple de tergiversacions i de mentides, però va anar precisament en la línia del to que va portar Trump a la Casa Blanca i que els seus seguidors aprecien.
“Donald Trump Jr. és un lluitador”, diu Sam Nunberg. “Ningú no sap dirigir-se amb tanta traça a la base republicana”. Efectivament, en els últims anys Don Jr. ha aconseguit presentar-se com una figura oposada a Ivanka i a Jared Kushner, com algú que toca més de peus a terra i que, al mateix temps, és més combatiu. Els puristes de Trump, a Ivanka i al seu marit se’ls miren amb desconfiança i els consideren uns pijos de Nova York que amb prou feines poden amagar les seves opinions liberals.
Don Jr. no ha tingut mai aquesta mala reputació. Ell va fer-se famós entre el gran públic a través d’un escàndol. L’estiu del 2017 el New York Times va destapar que durant la campanya electoral s’havia reunit amb una advocada russa que li havia ofert històries que esquitxaven Hillary Clinton, adversària de Trump. A la reunió, a la torre Trump, també hi va participar el marit d’Ivanka, Jared. Però quan van aparèixer els primers titulars, Jared va donar tota la culpa a Don Jr. Ell va optar per una estratègia de defensa totalment diferent. Al cap d’uns quants dies de sortir la notícia, Don Jr. va concedir una entrevista a l’estrella de Fox News Sean Hannity i va explicar que tot plegat no era més que una campanya de joc brut de la premsa majoritària d’esquerres.
La primavera del 2018 un amic comú va presentar Don Jr. i Andy Surabian. Aleshores Surabian encara no tenia ni trenta anys, però ja era una estrella dins l’escena dels estrategs polítics ultraconservadors. La seva carrera havia començat al portal sensacionalista de dreta Breitbart, i el 2016 va formar part de l’equip d’estratègia electoral de Trump. “Aquests nois són uns santíssims cracs”, va dir aleshores l’assessor de campanya de Trump Steve Bannon. “Són els meus bojos perillosos, que fan tota la feina bruta i no descansen ni un segon”. Per a Surabian les paraules de Bannon van ser com una benedicció.
Don Jr. va preguntar al jove estrateg si volia treballar per a ell, i ell va acceptar immediatament. Surabian va identificar on eren els punts forts del seu nou cap. A l’Upper East Side de Nova York potser arrufen el nas veient un home que caça elefants a l’Àfrica amb un fusell de gran calibre i que pesca peixos criats en piscifactoria davant la costa de Florida amb una llança. Però els EUA són un país on a cada gran cruïlla d’autopista hi ha botigues de pesca, una cosa tan estesa com les botigues de bricolatge a Alemanya.
“Senzillament la gent veu que Don no és cap estafador”, diu Surabian. “Els amants de les armes són una gran part de la base republicana, i quan ell parla davant de 200 caçadors a Montana, la gent se’l creu. Veuen instintivament que Don és un d’ells”. A començament d’aquest any Don Jr. va penjar una foto al seu Instagram amb un fusell d’assalt, en què al carregador cridava l’atenció una imatge de Hillary Clinton entre reixes. El rebombori que es va desfermar a la xarxa va ser enorme, però amb tota probabilitat això és exactament el que ell volia.
Surabian diu que és totalment absurd parlar de rivalitat entre Ivanka i Don Jr. Cadascun es dirigeix a electorats diferents. De tota manera, Ivanka s’ha allunyat tant de la base radical del seu pare que pràcticament ja no pot ser l’hereva de Trump. Ivanka no s’ha sentit mai còmoda davant d’una multitud que porta gorres de “Make America Great Again” i que brama “U-S-A! U-S-A!” o “CNN sucks” (‘La CNN és una merda’).
Si bé Ivanka potser encara és la preferida del president, políticament la seva influència és limitada. Malgrat els notables esforços de fer pressió juntament amb el seu marit, Ivanka no va poder impedir que el 2017 Trump anunciés que abandonaria l’acord climàtic de París. I a escala internacional també li han fet notar que no se la prenen seriosament.
El juny de l’any passat, un vídeo va fer la volta al món. S’hi veu com a la cimera del G-20 a Osaka Ivanka intenta debades entrar en una conversa amb Christine Lagarde –aleshores directora de l’FMI–, el president francès, Emmanuel Macron, i la llavors primera ministra britànica, Theresa May. Ivanka sembla un convidat indesitjat que també vol dir alguna cosa sobre política internacional.
Don Jr. no s’esforça gens ni mica per obtenir el favor dels Estats Units liberals. “Jo crec que vaig entendre una mica més aviat que la meva germana que la gent ens mira diferent des que el meu pare va guanyar”, va dir fa unes quantes setmanes en una entrevista. Don Jr. en té prou essent un heroi en el món de la cadena de dreta Fox News. El presentador Sean Hannity el qualifica de “líder nat”.
Entre els amics i aliats de Don Jr. hi ha Matt Gaetz, un dels deixebles més fidels de Trump al congrés, però també Richard Grenell, exambaixador a Berlín. Grenell va aparèixer fa unes quantes setmanes en un podcast en vídeo de Don Jr. Portava una dessuadora amb caputxa i una samarreta molt escotada i va explicar per què està tan decebut amb els alemanys. “Fan una política econòmica segons el principi d’‘Alemanya primer’. Però al mateix temps volen semblar Suïssa en política exterior”, lamentava Grenell. “Volen ser amics amb tothom”.
La pregunta és quin serà el següent pas de Don Jr. Abans del coronavirus, quan encara animava els actes del pare, sovint la multitud cridava: “46! 46!”. El seu pare és el 45è president dels EUA. Doncs els fans de Don volen que ell sigui el successor quan el patriarca plegui.
L’assessor de campanya Sam Nunberg opina: “Don Jr. hauria de presentar-se a un càrrec. Hauria de traslladar el seu domicili principal a Florida i presentar-se a governador. Aquest seria el primer pas cap a la presidència”. Surabian, el seu assessor, es mostra més prudent i diu que actualment el seu cap no té l’ambició d’aconseguir un càrrec. L’únic que li importa és la reelecció del president. Ara bé: “No puc dir què passarà d’aquí a deu o quinze anys”.
El destí de Don Jr. –això sí que és clar– depèn sobretot del destí del seu pare. Si Donald Trump manté el càrrec, el fill té quatre anys més per consolidar-se com el veritable hereu del trumpisme. Aquest seria l’escenari més favorable.
Però si el president perd contra Biden, hi haurà una lluita pel lideratge dels republicans. Nikki Haley, exgovernadora de Carolina del Sud, probablement presentarà candidatura presidencial el 2024. Ja ha contractat personal discretament per fer-ho. Si el 3 de novembre Donald Trump pateix una forta derrota, això també podria segellar el destí polític del seu fill. Per què els republicans haurien de confiar el seu futur a un home que sembla la variant passada de rosca d’un president que ha patit una derrota aclaparadora?
En l’entrevista del Dia del Pare, Don Jr. presenta també un vídeo. “És un regal per a tu”, diu orgullós el fill abans de donar pas al breu film, en què fan veure com si Osama bin Laden desitgés que el nou president dels EUA fos Joe Biden. És un nyap marcadament pèrfid, fins i tot per als extrems de Trump. Quan s’acaba el vídeo, el president assenteix amb condescendència en direcció al seu fill i diu: “Un regal molt maco”.
Traducció d'Arnau Figueras