"Si els joves van cap a YouTube, TikTok o Instagram, hem de fer que utilitzin el català"

-La Fundació Punt Cat fa quinze anys. Com va sorgir la idea de crear una organització com aquesta?
-Tot comença a finals dels anys noranta. Una sèrie de gent havia treballat per tenir un domini de país, de territori, per Catalunya: el domini .ct. Un domini de primer nivell, de dues lletres. Però, al no tenir cap representació legal a l'ONU, jurídicament això no va poder tirar endavant. Això va crear una frustració. Però després es va entendre que per tenir un domini de primer nivell no calia fer-ho a partir del concepte de territori, sinó, perquè no, per al foment d'una llengua i una cultura. No un concepte polític, sinó cultural. Això no s'havia fet mai. Per això es va demanar el domini de primer nivell de tres lletres .cat per fomentar la cultura catalana al món. Es va obrir l'oportunitat de l'organització internacional que ho regula, l'ICANN. Malgrat que primer hi veien un component polític que ja no tenia, perquè no hi ha hagut cap domini d'aquesta mena. A més, perquè el .cat l'entenien com un tema de gats. Tota una mescla de conceptes rars. Nosaltres vam anar explicant què era la llengua i la cultura catalana i que no es tractava d'anar en contra de ningú, sinó del foment d'un concepte. Es va anar coordinant una sèrie de gent per crear una organització per presentar la sol·licitud on s'hi van sumar més de seixanta mil persones, empreses i entitats. Es va treballar en una bona candidatura que, finalment, no van poder tombar. El 16 de setembre de 2005 es va aprovar aquest primer domini de primer nivell arreu del món que aglutinava el concepte de llengua i cultura. A partir d'aquí, l'associació .cat es va dissoldre per crear la Fundació PuntCat per gestionar el domini i fomentar l'ús de la llengua i la cultura arreu de la xarxa.

-Què creu que hi ha guanyat la llengua en aquests anys?
-Clarament, fa quinze anys, el cap de l'ICANN, quan dèiem que volíem fer el .cat preguntava sobre gats. No sabien què era el català. En aquests quinze anys, a partir dels gairebé 110.000 dominis, i que porta associats milers de correus electrònics arreu del món, s'ha donat a conèixer l'existència d'una llengua, s'ha internacionalitzat la presència i l'existència del fet que hi ha 11 milions de persones que tenen el català com a llengua vehicular. Només per això, ja s'ha donat a conèixer el fet diferencial de la llengua catalana.

-Quina és la implementació actual del domini PuntCat?
-Estem per sobre dels cent-vuit mil dominis. El nostre objectiu seria assolir, en un parell d'anys, els 150.000 dominis. Aquest és un indicador rellevant, però no és el nostre màxim objectiu. És una condició necessària, però no suficient. Nosaltres no vam néixer per gestionar un domini. El domini és una excusa, una eina, no l'objectiu en si mateix. El nostre objectiu és donar conèixer la llengua i la cultura. Per tant, el nostre objectiu és que hi hagi com més apps en català millor, com més entrades a la Viquipèdia millor, com més normalització, millor. En un moment en què la globalització podria ser una amenaça per llengua, li volem donar la volta i que sigui una oportunitat de donar-la a conèixer.

-PuntCat té una implementació homogènia arreu del domini lingüístic?
-No. Principalment això està al Principat. La penetració existeix a d'altres territoris, però no és tan àmplia com voldríem. Ara un dels objectius és la transterritorialitat. És fàcil entendre'l com un domini de Catalunya, i no ho és, és un domini del català. Fa referència als Països Catalans, allà on es parla el català. Encara ens queda camí per fer.

-Una part del camí seria que el Govern de les Illes Balears i el Govern del País Valencià utilitzin, en un futur, el .cat i no el .es?
-Aquest és el nostre objectiu. Fa un any vam anar a les Illes Balears en una visita institucional on vam anar a veure la Universitat, el Govern, el consell Insular i l'Obra Cultural Balear. El principal objectiu era el Govern Balear. Volíem fer-los veure que el .cat era el seu domini també. Que podien fer que fos el seu domini propi, com ho va fer Catalunya. Assumir com a domini propi no vol dir que s'apropiés del domini, sinó que se'l fa seu. Igual que es va fer seva la llengua catalana. No vol dir que es quedi la propietat. La propietat és de la Fundació i tota la gent. Vam intentar això, però les coses aquestes van lentes. Però persistirem. Amb el País Valencià també ens agradaria fer el mateix, però hem tingut més problemes per tancar una reunió per presentar-los l'oportunitat i la necessitat. Al País Valencià estem més endarrerits que a les Illes Balears. Les coses no són senzilles.

-Creu, però, que un usuari pot navegar per internet plenament en català?
-Déu n'hi do. Hi ha associacions que es dediquen a això i amb les quals compartim camí, com ara Softcatalà. Ells fan eines perquè les aplicacions i programes estiguin en català. Aquest és un dels objectius que tenim, que els agents permetin la navegació i la interacció en català.

-Durant aquests anys de trajectòria, han trobat traves polítiques per implementar el domini .cat?
-No. La veritat és que el 2005, quan es va aprovar el domini, hi podrien haver hagut traves pel que fa al Govern espanyol. Però hi va haver una gran intel·ligència col·lectiva i unitat d'acció entre els que intervenien. També hi va haver discreció i diplomàcia. Es va aconseguir tot això, permetent no aixecar barreres per part de qui les podia posar. També es van alinear els astres. El ministre espanyol responsable de l'agenda digital era José Montilla, que aspirava a ser president de la Generalitat. Però per darrere hi va haver una feina invisible, unitària, col·lectiva, intel·ligent, diplomàtica i molt discreta. Després les coses ja han estat més rodades, perquè el domini no deixa de ser un contracte entre la Fundació Punt Cat i l'ICANN. El poder polític no hi entra. Les través que ens hem pogut trobar després han estat més en el tema de la llibertat d'accés a la informació a la xarxa, el tancament de webs, el procés del decretazo digital... Això ens va tancar webs a nosaltres i fa que hàgim presentat una denúncia a l'Audiència Nacional. Però això no són traves al .cat, sinó a la lliure circulació d'informació a través d'internet.

-Pensa que el fet que vostè fos escollit membre del Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana pot perjudicar la implementació transversal del domini?
-Jo no sóc membre del Secretariat Nacional. Ho era. Però ho vaig ser durant uns dies, per circumstàncies conjunturals. El que es va veure després és que fóra bo desvincular totalment el patronat de la Fundació PuntCat de qualsevol opció política, encara que fos de caràcter personal. Vaig decidir deixar de ser membre per evitar, precisament, aquesta pregunta. Ho vaig ser tres setmanes, el temps suficient per reflexionar, debatre-ho amb el patronat i dimitir. Bàsicament perquè els patrons són institucions representades per persones i han d'estar desvinculades de qualsevol opció política. L'objectiu és mantenir una fundació privada, independent, que no rep subvencions de cap mena. La Fundació no s'ha posicionat mai en temes relacionats amb el procés d'independència. El màxim que ha fet és donar suport al dret a l'autodeterminació dels pobles. No és poc, però no ho és tot.

-Han estrenat una exposició que es diu Ànima amb motiu del quinzè aniversari. Què hi trobaran els que la visitin?
-Aquesta exposició és itinerant i va començar a Tortosa. Anirà a Menorca, a Girona... S'han de tancar diferents llocs. El que es pretén és explicar el .cat. Els orígens i d'on venim, on es buscava tenir una identitat pròpia a la xarxa. La identitat no era tant el passaport, sinó un diccionari. També explica els eixos principals de la Fundació. Des del present, animant les empreses a utilitzar internet per ser present a les xarxes i ser trobades en català. És el projecte elteunegoci.cat. Després hi ha el concepte de futur. Hi ha tots uns projectes orientats a la formació del jovent. Fa anys que convidem totes les escoles dels Països Catalans a un concurs on fan aplicacions i webs en català i se'ls dona premis. També fem formacions de professors. Després es passa a un bloc on es poden veure totes les dades del català a la xarxa. L'última etapa és un petit joc, que també es pot fer per internet, que t'ajuda a trobar la teva personalitat a la xarxa.

-Més enllà del domini .cat, els preocupa la presència del català en plataformes que especialment utilitzen els joves com YouTube, Instagram o Twitch?
-Sí. Aquí tenim una amenaça/oportunitat. Fa deu anys, la portada del Wire deia que la web estava morta. La web no està morta, ni de bon tros, però el cert és que l'aparició d'aplicacions i xarxes socials desvirtua força els dominis. Molta gent té presència a les xarxes sense tenir dominis ni webs. Des de la Fundació PuntCat hem de seguir mantenint l'ecosistema. Si els joves tiren cap a YouTube, TikTok o Instagram, hem de fer que utilitzin el català. I que pel fet que els influencers busquin el màxim nombre de seguidors, no abandonin la llengua. Amb això tenim molta feina a fer. No només la Fundació, tot l'ecosistema lingüístic i cultural del català. Com fomentem que els adolescents s'expressin, s'enamorin, parlin, cantin en la seva llengua? No és res de nou. Aquest problema ja el vam tenir fa cinquanta anys quan Serrat cantava en castellà i el Llach no s'hi va voler passar mai. És el mateix debat portat al segle XXI.

-Creu que s'està anant una mica tard?
-Sí, fem tard. Però encara som a temps. S'estan fent bones iniciatives. Els adolescents.cat que està fent la CCMA va per aquí. Però, bé, les circumstàncies generals i econòmiques no han ajudat massa. La desaparició dels canals en català dedicats al jovent no ha ajudat.

-Tenen cap projecte en marxa en aquest àmbit?
-Ho estem analitzant pel que fa als influencers. El que fem pel jovent són els premis. Segurament és insuficient, però hem de buscar les aliances per fer-ho. Sols no podem.

-Troba a faltar un espai nacional de comunicació que integri tots els territoris catalanoparlants?
-Clarament, sí. Hi ha coses molt bàsiques que no són tant de futur, sinó de passat i de present. Per exemple, l'intercanvi de canals entre les comunitats autònomes que tenen com a llengua pròpia el català. Per mi és incomprensible que jo, a les Terres de l'Ebre, no pugui veure À Punt o IB3. O al revés. No s'ha treballat prou en tot això. Des de la Fundació PuntCat vam proposar als governs aquest intercanvi. Nosaltres els vam proposar ajudar, ser l'allioli que ho lligui. Quan es parla d'aquestes coses, ràpidament es polititza el tema i nosaltres mantenim una independència que ho pot facilitar. Fins i tot, crec que és difícil de rebatre des de qui té el Govern l'intercanvi de continguts de les comunitats autònomes. A qui ha de suposar una amenaça que jo, des de les Terres de l'Ebre, pugui veure À Punt.

-Què els han respost quan han fet aquesta proposta?
-Diuen que estan d'acord i s'hi posaran, però el més calent és a l'aigüera. No hi ha rebuig al concepte, però no hi ha una acció per assolir-lo.

-Què en pensa, per últim, del projecte de Govern Digital que vol impulsar l'actual Govern, concretament per part del conseller Jordi Puigneró? Podria ser un pas endavant pel català al món digital?
-Nosaltres ens apartem bastant del tema aquest. Evidentment, qualsevol cosa que tingui a veure amb l'empoderament digital de la ciutadania ens sona molt bé. Però quan apareix el concepte de Govern és una cosa que, com a patronat, nosaltres no ens hi volem posar. Però sona bé. La Fundació PuntCat no deixa de ser, precisament, una eina d'empoderament cultural de la ciutadania.