En un temps en el qual es busquen inversions que impulsen una economia subjugada a l'emergència sanitària del coronavirus, el Corredor Mediterrani s'erigeix en una possible locomotora de la recuperació. O, si més no, així ho avala un informe de la Unió Europea publicat aquest dijous, en el qual s'apunta que per cada euro invertit en aquesta infraestructura hi ha un retorn de 3,5 euros. En cas d'executar-se aquesta obra, a més, hi hauria una reducció de les emissions de CO₂ en 5,5 milions de tones, un aspecte fonamental dintre d'una economia necessitada d'adaptació a l'emergència climàtica que assetja el planeta.
Amb l'objectiu, precisament, de donar suport al Corredor Mediterrani i de conèixer l'evolució d'un projecte reivindicat històricament per l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa, Proposta per les Illes (PI) i Demòcrates Valencians han mantingut aquest dijous una trobada amb el comissionat del Govern espanyol per a la qüestió, Josep Vicent Boira. «L'objectiu d'aquesta trobada era comprovar l'estat actual del Corredor Mediterrani, un projecte necessari per als territoris de l'arc mediterrani, els quals compartim interessos comuns», apunta Tolo Gili, secretari general del PI. «A primera vista, pot semblar que ses Illes no tenen relació amb el Corredor Mediterrani, però no és així. El Corredor Mediterrani és una infraestructura fonamental que beneficia el conjunt dels territoris mediterranis i, especialment, aquells ubicats a la perifèria d'Espanya. No debades, erosionaria l'actual model radial, el qual és perjudicial», completa Sebastià Sales, secretari d'Estudis i Programes de la formació centrista.
La trobada entre el PI i Demòcrates Valencians, la qual ha consistit també en una visita a l'Ajuntament de València i a les Corts Valencianes, ha servit per consolidar les relacions entre ambdues forces de territoris germans. «Nosaltres concebem Proposta per les Illes com a un partit germà, amb qui compartim la seua visió territorial d'Espanya i les seues propostes moderades respecte de les qüestions econòmiques i socials», indica Lluís Bertomeu, secretari d'Organització de Demòcrates Valencians. «Ens ubiquem en un espai de centredreta, de defensa de l'autogovern i d'un model federal per a Espanya, així com una major sobirania econòmica i financera per a les Illes Balears. Som una força germana de Demòcrates Valencians, ja que compartim la seua proposta», anota Gili. «Ha estat una trobada fructífera per refermar les aliances amb altres forces de territoris mediterranis, amb les quals compartim interessos davant la gran aspiradora econòmica que és Madrid», agrega Bertomeu.
«Tradicionalment s'associa el conservadorisme a les postures territorials del PP, però nosaltres tenim aquesta visió perquè defensem els nostres drets forals, les nostres tradicions, la nostra llengua i la nostra cultura. Nosaltres no som neoliberals, sinó un partit que defensa el creixement econòmic i els drets socials conquerits fins al moment. De fet, el PNB, arran d'haver aconseguit el concert fiscal, practica unes polítiques socials més avançades que Podem. En aquests moments, el PNB seria el nostre principal referent», tèrcia Sales. «Abans del procés independentista, teníem CIU com a referent, ens identificàvem en la seua manera de ser. Actualment, però, estem orfes de miralls a Catalunya», afirma Gili, qui expressa un dels principals objectius de la formació balear: aconseguir un diputat al Congrés d'obediència a les Illes Balears.
Finançament just
La delegació del PI, a més, acompanyarà aquest divendres Demòcrates Valencians en la celebració del 9 d'octubre, diada nacional del País Valencià. Els valencianistes commemoraran la data de naixement del poble valencià a Castelló. A l'acte, el qual comptarà amb la presència del líder del PDeCAT, David Bonvehí, Demòcrates Valencians proclamarà el seu manifest polític, amb una marcada inclinació cap a qüestions econòmiques, empresarials i de reivindicació dels drets dels valencians. «Apostem per un valencianisme de superació [...]. Plantegem un projecte de futur que ens permeta assumir la nostra triple condició de valencians, espanyols i europeus, sense complexos, ni recels. Una triple lleialtat que enfortirà la seguretat en nosaltres mateixos», recull el document polític, el qual inclou una defensa aferrissada del dret civil valencià. No debades, el consideren «el nostre Gibraltar».
En la part més enfocada cap a l'economia, advoquen per desburocratitzar i reformar l'estructura de l'administració valenciana, la creació d'un punt únic i centralitzat d'atenció empresarial, la igualtat d'oportunitats i per una educació i formació adaptada als reptes que planteja l'actual mercat laboral. Com a proposta més polèmica i en línia amb les recomanacions econòmiques més ortodoxes, aposten «pel cobrament de taxes mínimes, simbòliques i retornables per compliment d'objectius que desincentiven el mal ús dels serveis públics». «Hem de ser conscients que els recursos públics són finits i l'època del tot debades s'ha acabat», afirmen.
Per aconseguir més recursos, reclamen la fi de l'actual infrafinançament -que consideren «insuportable»-, la condonació del deute històric que acumula la Generalitat Valenciana i «el reconeixement dels dèficits de finançament acumulats directament pel mal funcionament dels diferents sistemes, i l'establiment de mecanismes de compensació perquè el nou model no nasca llastrat per la injustícia». «Cal un repartiment de les inversions i una execució que atenga el dèficit inversor», sol·liciten respecte «la insuficiència inversora» de l'Estat espanyol al País Valencià durant els darrers anys, especialment si es compara amb el pes poblacional dels valencians.
Amb una postura favorable a l'ampliació del Port de València, la disciplina fiscal i els tractats de lliure comerç, com ara aquells que es negocien amb els Estats Units o el Canadà, reclamen que la Conselleria d'Economia invertisca més diners en els sectors productius valencians. «El País Basc destina 865 milions d'un pressupost per a 2.178.000 habitants, enfront dels 400 que hi destina [la Generalitat Valenciana] amb 5.000.000 d'habitants», comparen. I tanquen: «Quatre dècades després de la nostra unitat per l'autonomia, el poble valencià ha de reivindicar més unit que mai, que puguem aconseguir plenament els drets reconeguts a la nostra constitució. Els valencians i les valencianes vivim un moment històric en el qual cal posar punt final a la discriminació, per avançar cap a una societat més pròspera i justa».