Benimaclet s'havia convertit en una fortalesa inexpugnable. La policia espanyola havia blindat aquest dilluns el barri perifèric de València per garantir la mobilització amb torxes de foc que havia convocat l'organització feixista España 2000. Amb la participació de membres de la formació nostàlgica de la sanguinària dictadura franquista Falange, la marxa va erigir-se en una autèntica exhibició de simbologia neonazi i d'exaltació del règim colpista i antidemocràtic de Francisco Franco. Les creus gammades i celtes, les banderes preconstitucionals i les salutacions a la romana van caracteritzar un acte autoritzat per la Delegació del Govern espanyol, malgrat que el partit convocant acumula un historial farcit de problemes judicials i va guardonar un dels ultres imputats per les agressions ultradretanes del 9 d'Octubre del 2017, tal com va desvelar aquest setmanari. Encara més, Pepe Herrero, un dels imputats per aquells aldarulls, ha mostrat el suport a l'esdeveniment ultra des de les seues xarxes socials.
L'exaltació feixista va topar-se amb el rebuig dels veïns de Benimaclet. Com a resposta a la mobilització de l'extrema dreta i dintre de la iniciativa Benimaclet lliure d'odi: res a celebrar, la qual s'havia impulsat per reflexionar envers el significat «colonialista» d'una data com l'anomenat dia de la Hispanitat, centenars i centenars de persones van concentrar-se al crit de «València serà la tomba del feixisme» i «no passaran». «No es tractava d'una concentració en la qual participava només el moviment antifeixista. Va ser una protesta transversal de tot el barri. Era una mostra de rebuig davant d'una exhibició que exaltava la dictadura franquista, és a dir, un règim que va cometre crims de lesa humanitat», indica Lucila Aragó, activista per la memòria democràtica i portaveu de la plataforma de suport a la querella argentina contra els crims del franquisme. Els agents de seguretat, tanmateix, han detingut tres antifeixistes, segons ha explicat La Directa.
«Hem d'utilitzar totes les ferramentes legals possibles per posar les coses en el seu lloc i penalitzar l'apologia del feixisme i el franquisme al nostre país. Enfront del feixisme, democràcia i llibertat», escrivia a Twitter Sandra Gómez, vicealcaldessa de València, del PSPV. «Davant del fanatisme i del feixisme, democràcia i pensament. El que ha passat aquesta vesprada és intolerable. I ser còmplice, una irresponsabilitat. Avís, el de la Història: les vísceres fanàtiques aboquen al desastre», afirmava el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, a la xarxa de l'ocell blau. «Intolerables escenes en Benimaclet. Grups d'ultradreta passejant banderes nazis, intimidant i sembrant odi. Un país democràtic és un país antifeixista. Tota la meua solidaritat amb les veïnes i veïns, i especialment amb les manifestants», rematava Pilar Lima, líder valenciana de Podem.
Marian Campello, diputada de Compromís a les Corts Valencianes, anava més lluny: «És necessari que tant la policia local de València com la policia espanyola actue. A Benimaclet, s'estan exhibint banderes antidemocràtiques, segons la llei de Memòria Democràtica de l'any 2017. Això és una infracció greu». Una petició compartida amb Gómez, del PSPV, que la coalició valencianista ha formalitzat a través del síndic parlamentari, Fran Ferri. «Exigim que s'aplique la llei de Memòria Democràtica, s'investigue i se sancione als responsables», va escriure a continuació a la mateixa xarxa social. «Els veïns i les veïnes de Benimaclet han rebutjat l'odi de la ultradreta i han defensat la democràcia i la diversitat. Davant la intimidació i la violència recordem la història: Els seus totalitarismes són del passat i no deixarem que tornen mai més Home que fa un gest per dir que no està bé», va sumar-se Joan Ribó, alcalde de València.
Segons les fonts consultades per aquest setmanari, la Delegació del Govern espanyol a València, de la qual és responsables la socialista Glòria Calero, ha pres nota d'aquestes sol·licituds. No debades, ha demanat un informe a l'Advocacia de l'Estat per dirimir si les actuacions de reivindicació de simbologia nazi i franquista són constitutives de sanció.
«L'article 40 de la llei valenciana de Memòria Democràtica censura aquesta mena d'exhibicions, però posteriorment la normativa no contempla cap sanció arran d'aquest article. Sí que ho contempla, en canvi, amb l'article 39. Ara bé, aquest article està vinculat a l'exhibició de simbologia en edificis públics. Es podria fer una interpretació extensiva, però considere complicat que es poguera aplicar», exposa Aràdia Ruiz, advocada de la cooperativa El Rogle, la qual ha participat en diverses querelles contra les tortures policials de la brigada política-social de la dictadura. «Fins a l'aprovació de l'avantprojecte de llei de Memòria Democràtica del Govern espanyol, el qual contempla un delicte d'apologia del nazisme, la instauració de sancions per aquestes qüestions em semblen jurídicament complicades», puntualitza.
Mentre la delegació de l'executiu espanyol a València realitza la pertinent consulta jurídica a l'Advocacia del Govern, la conselleria de Transparència, Participació, Cooperació i Qualitat Democràtica, encapçalada per Rosa Pérez, d'Esquerra Unida, ha anunciat l'obertura d'un procés sancionador als ultres que van lluir simbologia franquista i nazi. «No teníem clar si podíem aplicar sancions amb l'actual legislació en matèria de memòria democràtica. Els nostres tècnics, però, ens han indicat que sí que és possible, per la qual cosa hem demanat a la Delegació del Govern a València i a la policia local que ens facilite les persones identificades amb aquests símbols. En cas de no poder identificar a les persones concretes, la sanció recauria de manera subsidiària en mans de l'organitzador de la manifestació», apunta a EL TEMPS la consellera.
Les multes, tal com detalla Rosa Pérez, estan avalades per l'article 40 de la llei de Memòria Democràtica, en la qual s'expressa: «Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, en el marc de les seues competències i sense perjudici de les quals corresponen a l'administració general de l'Estat, previndran i evitaran la realització d'actes efectuats en públic que comporten descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes o dels seus familiars, exaltació de la revolta militar o del franquisme, o homenatge o concessió de distincions a les persones físiques o jurídiques que van donar suport a la revolta militar i la dictadura». «Som el primer govern autonòmic que aplica una sanció per una actuació d'exaltació de simbologia. Estem trencant una anomalia que es donava a l'Estat espanyol», reivindica Pérez, qui afegeix: «És una mostra de com aquest govern no permetrà que es vulnere la legislació vigent ni que es continuen exhibint impunement símbols que suposen l'exaltació d'una dictadura i són contraris a la memòria democràtica». Les sancions, d'acord amb la normativa, oscil•len entre els 10.001 i els 150.000 euros.
«Tot i que la Generalitat Valenciana podria sancionar administrativament aquestes actuacions, les competències autonòmiques són minses. Arran d'aquesta manca de capacitat competencial, des de Compromís volem incorporar penalitzacions per aquests actes en la futura llei de Memòria Democràtica que ha presentat l'executiu central conformat pel PSOE i Unides Podem. A través del nostre diputat al Congrés, Joan Baldoví, volem ampliar la secció en la qual s'estableix com a delicte l'apologia del nazisme per estendre-ho a manifestacions d'exaltació franquistes com les que vam veure aquest dilluns a Benimaclet», comenta a aquest setmanari Ferri. «Les alarmes ja han saltat. La Delegació del Govern de València ha permès que 50 energúmens hagen incitat a l'odi en el barri de Benimaclet exhibint simbologia nazi i feixista. Cal tipificar-ho com a delicte, seguint l'exemple d'Alemanya», ha comentat aquest dimarts Baldoví.
L'Estat espanyol, en comparació amb la resta de potències europees, és una anomalia respecte a la inexistència de sancions al codi penal per manifestacions d'ideologia neonazi o feixista. «En Alemanya, aquestes manifestacions amb simbologia ultradretana serien impossibles. De fet, Alemanya, França i Itàlia tipifiquen al codi penal aquestes exhibicions, tot i que cal fer un matís: Itàlia ostenta una legislació més laxa que França i Alemanya», explica Sergio Gracia, investigador especialitzat en fenòmens ultradretans de la Universitat de Còrdova i director del Centre d'Investigació d'Extrema Dreta, ubicat a la ciutat andalusa. «A l'Estat espanyol, la impunitat de les actuacions feixistes ha sigut una constant. No només amb actuacions d'exaltació franquista, sinó amb els crims perpetrats per l'extrema dreta, especialment durant la transició. Els assassinats d'Arturo Ruiz, Guillem Agulló o Miquel Grau en són un exemple», agrega Aragó, qui aposta «perquè la Delegació del Govern espanyol no facilite aquesta mena de concentracions, atès que es coneix la ideologia contrària a la democràcia i als drets humans dels organitzadors».
«A la instauració d'aquest delicte d'apologia del nazisme i el feixisme, s'hauria de sumar la il·legalització de les organitzacions que professen aquestes ideologies contràries als valors democràtics. Si a la normativa que prepara el Govern d'Espanya es preveu la il·legalització de la Fundació Francisco Franco, aquesta consideració també s'hauria d'aplicar al conjunt de formacions obertament feixistes que hi ha Espanya. Per tant, formacions com ara la Falange o España 2000 haurien d'estar il·legalitzades», defensa Gracia, qui complementa: «Es tracta, de fet, de seguir l'exemple d'altres països del nostre entorn, com ara Alemanya, on s'ha il·legalitzat diverses organitzacions d'extrema dreta». «Mentre a Espanya comptem amb una organització neonazi com ara Hogar Social Madrid que opera legalment, a França la seua entitat germana, Bastió Social, està il·legalitzada», reforça. «Per decència democràtica, caldria il·legalitzar aquestes organitzacions amb ideologies antidemocràtiques i que exalten una dictadura criminal», consolida Aragó.
L'obertura de la capsa de les il·legalitzacions, tanmateix, genera recels entre altres veus dels col·lectius que treballen per la memòria democràtica. «En principi, seria normal il·legalitzar tota organització que estiga en contra dels drets humans i que defense una ideologia que va assassinar milions de persones. Ara bé, la il·legalització de formacions feixistes ens emmarca dintre d'un terreny pantanós. No debades, sectors fortament conservadors podrien demanar amb arguments falsos, però efectius a l'opinió pública, la il·legalització d'organitzacions comunistes per les morts durant el mandat de Stalin o de les anarquistes pels atemptats que realitzaven en el segle passat», contraposa Ruiz, qui advoca «per l'establiment del delicte d'apologia del feixisme i del nazisme com a solució intermèdia».
«La implementació del delicte d'apologia del feixisme i del nazisme junt amb les il·legalitzacions d'aquestes organitzacions són fonamentals. No debades, són el camp de cultiu d'una ideologia que durant els darrers anys ha realitzat diverses matances», adverteix el responsable del Centre d'Investigació de l'Extrema Dreta, qui insisteix: «Espanya acumula un endarreriment en aquest camp molt preocupant respecte altres països com ara França o Alemanya, on s'ha dissolt unitats militars per la infiltració de la ultradreta». El País Valencià pot convertir-se, d'aquesta manera, en l'espurna per posar fi a la impunitat de les exhibicions feixistes amb les sancions anunciades per la Generalitat Valenciana. Un precedent que pot marcar o, si més no, consolidar el camí que aspira a recórrer l'executiu espanyol del PSOE i Unides Podem.