L'unionisme difícilment podrà aspirar a governar la Generalitat de Catalunya després de les pròximes eleccions. No serà aquest, però, un impediment perquè els principals partits espanyolistes lliurin una dura batalla per ser els líders de l'oposició. Trofeu de consol que la darrera legislatura ha ostentat Ciutadans i que ara el PSC es veu amb opcions d'arravatar-li. Així ho indiquen les enquestes, que des de fa mesos donen als socialistes més diputats que no pas a Ciutadans. El tercer en discòrdia, el PP, s'ho mira de lluny, però amb l'esperança de, amb uns bons resultats, passar a ser el segon partit unionista del Parlament de Catalunya.
El professor de ciència política de la Universitat de Barcelona, Xavier Torrens posa sobre la taula un element essencial per entendre aquesta competició. "Històricament, a les eleccions catalanes sempre hi ha hagut un partit que, més enllà de la seva ideologia en l'eix esquerra-dreta, ha estat votat per l'electorat unionista, encara que abans no es feia dir així". Segons aquest professor, des de la recuperació de la institució fins a finals dels noranta aquest partit va ser el PSC. Després, durant uns anys, el PP es va encarregar, en menor mesura, d'ocupar aquest càrrec. I finalment, els darrers anys, el títol ha recaigut sobre de Ciutadans. Ara, allò previsible és que retorni a mans del PSC. "Hi ha una part de l'electorat que vota al partit unionista hegemònic en aquelles eleccions", destaca Torrens.
Aquesta situació podria beneficiar al PSC. Des de després del referèndum del primer d'octubre ha redoblat esforços per tornar a tintar de roig el cinturó metropolità, feu arrabassat per Ciutadans durant uns anys. De fet, els socialistes ja ho van aconseguir, en bona part, les darreres eleccions al Congrés dels diputats el passat mes de novembre. La plasmació sobre el mapa hauria estat molt més contundent si no hagués estat pels bons resultats d'ERC a la corona metropolitana. Amb tot, els de Miquel Iceta van ser els més votats a la demarcació de Barcelona.
Aquesta gesta, un 20% dels vots a tot Catalunya, és la que intentaran repetir en els següents comicis. Uns registres que, si el vent de la llei d'Hondt els bufa a favor, els podrien acostar a la trentena d'electes.
Els resultats del 10 de novembre de 2019 seran un dels millors arguments dels socialistes. "Un dels punts forts és estar governant a Espanya, el que farà el PSC és intentar treure la carta del PSOE, de Sánchez i del Mur contra la ultradreta", detalla el politòleg de la Universitat de Kent Carles Ferreira. La politòloga Berta Barbet coincideix a afirmar que Governar a Madrid "els dona un lideratge dins dels partits no independentistes que els hauria d'afavorir".
De fet, Torrens assegura que aquesta coincidència "tradicionalment li ha anat bé al PSC".
Barbet, però, no creu que tot sigui positiu en aquesta correlació. La presència socialista al govern de l'Estat "és un punt feble, perquè la rendició de comptes per la gestió de la Covid-19 i l'economia (fins i tot per la gestió del procés, tot i que crec que menys) li pot costar alguns vots".
Més enllà d'això, la pulsió per intentar treure rèdit a la gestió de la pandèmia per part del Govern espanyol, que des de les files socialistes es considera que és ben valorada per la població, va fer que comencés a sonar el nom del Ministre de Sanitat, Salvador Illa, com a candidat alternatiu a Miquel Iceta. El rumor, però ,va ser tallat de soca-rel pel mateix secretari general dels socialistes a Catalunya, assegurant que ell seria el cap de llista.
El PSC, que parteix del seu segon pitjor resultat històric, podria veure estroncada la seva progressió demoscòpica "depenent, en gran manera, de la força que agafi la qüestió independentista. Si continua tibant i dividint l'opinió pública o l'atenció política de la societat catalana, hi ha la possibilitat que el partit socialista perdi resistència, ja que en les pugnes polaritzades la lluita és més fàcil des dels extrems i no des del centre", explica l'experta en comunicació política d'Ideograma Nadia Rodríguez.
La complicació serà, doncs, mantenir una posició centrada que no oblidi cap dels flancs. "No pot descuidar el votant antiprocés perquè disputa frontera electoral amb Ciutadans", remarca Ferreira. D'altra banda, Torrens, assenyala que "en funció del paper d'ERC, no deixa d'haver-hi un votant que no és ni independentista ni unionista. Una bossa d'electors petita entre ERC i el PSC" que fa que els socialistes no puguin oblidar l'altre flanc.
Rodríguez, però, creu que la força del PSC es pot veure "beneficiada i consolidada pel desinflament de Ciutadans a Catalunya".
Ho sap tothom i és profecia, en paraules del poeta J.V. Foix. Vénen mal dades per la formació taronja a Catalunya. És per això que dins del partit fa temps que maniobren per suavitzar el cop. D'un costat, canviant el seu cap de cartell a Catalunya, descartant Lorena Roldán, escollida per la militància, i imposant Carlos Carrizosa, un perfil més dur i conegut per la ciutadania. De l'altre, proclamant a tort i a dret la voluntat de fer una llista conjunta de l'unionisme que ha rebut carabasses per part de PP i PSC. Ningú es vol agafar a un vaixell que s'enfonsa. Fonts del PP, a més, asseguren que mai no han arribat a rebre una proposta en ferm sobre la qüestió i pensen que es tracta més d'un estratagema comunicativa que no pas d'una voluntat real. Que la unitat és una arma de doble fil, bé ho sap l'independentisme. De fet, el passat 8 d'octubre es va visibilitzar aquesta unitat en un acte de Societat Civil Catalana en motiu de l'aniversari de la manifestació antiindependentista que va celebrar-se la mateixa data de 2017 i que és la major fita de l'unionisme al carrer dels darrers anys. A l'acte hi van assistir Carlos Carrizosa, Miquel Iceta i Alejandro Fernández". Imatges així, però seran cada vegada més difícils de veure a mesura que s'apropin els comicis.
Amb tot, Barbet veu un punt fort en Ciutadans, "que venia de tenir una base àmplia, és a dir, que les catalanes són bon espai per a ells". Ferreira afegeix que "segurament encara serà capaç de capitalitzar el vot antiprocés. És qui té més credibilitat en aquest sentit".
Torrens també creu que tenen a favor "el canvi d'última hora amb Carrizosa, que és més conegut que Lorena Roldán", si bé "cap dels dos és Rivera o Arrimadas". Aquesta mancança, però, assegura que es cobrirà amb la presència de la segona en els mítings i creu que "en tots els partits, el candidat en l'àmbit espanyol estarà present en campanya". Ferreira descarta, però, que el candidat sigui molt rellevant "perquè el votant de C's és un votant antiprocés, més basat en el missatge que en el candidat".
Entre els problemes de Ciutadans, però, el més complicat és el d'autodefinir-se. "El seu principal punt feble és que han quedat desdibuixats pels canvis d'estratègia electoral que hi ha hagut fora de Catalunya", remarca Barbet. A Madrid, el partit d'Arrimades ha anat basculant els darrers mesos de l'oposició ferotge a la mà estesa a Sánchez i viceversa. El PSC, doncs, segons Barbet, es veuria afavorit "pel moviment de Ciutadans a la resta d'Espanya on, el seu rebuig a pactar amb el PSOE i els pactes amb el PP han fet que els antics votants del PSC que votaven C's, ara segurament tornin a votar el PSC".
Per acabar-ho d'adobar, Ferreira indica que el partit taronja "no té projecte social darrere. Davant el descens del procés, no té alternativa per oferir-se com partit de projecte global. És probable que els seus votants més dretans vagin a PP i VOX i els més moderats al PSC".
Pescar vots en el daltabaix taronja serà la principal vocació del popular en el mesos vinents. La debilitat de Ciutadans és la principal virtut dels d'Alejandro Fernández, i és per això que ni per un segon han pensat a donar-los aire acceptant una candidatura conjunta. El 21 de desembre de 2017 el PP va obtenir un resultat històric, per dolent, obtenint només quatre diputats. Tot el que sigui millorar, serà vist amb bons ulls sempre que no siguin superats per Vox, que podria entrar al Parlament.
A favor té, segons Barbet, que "ara mateix és el partit que més clarament fa oposició al Govern de Sánchez i podria captar una part del desencant sobre aquest". Nadia Rodríguez creu, també, que podrien intentar "treure rèdit de la millora de la valoració del partit de dretes si és que aquesta no es veu esquitxada per la recent condemna de la trama Gürtel". En contra, Ferreira pensa que té el fet d'estar "desdibuixant en el sentit que en el tema nacional tindrà a VOX i C's que jugaran la carta del Procés. El PP és creïble, però té dos competidors importants. Si juga la carta de la mala gestió del govern català i de la reconstrucció, que ho farà per criticar Sánchez, a Catalunya ha de competir també amb el PSC".
Torrens explica que la gestió de la pandèmia també se'ls pot girar en contra perquè "la mala gestió del coronavirus d'Ayuso fa que la imatge del PP a Catalunya es percebi com a més negativa". A més, considera que també els caldrà remar contra el fet que Pablo Casado hagi optat per una via radical, allunyada del centrisme d'Alberto Núñez Feijó, president gallec: "això no és ben vist per l'electorat unionista a Catalunya, encara que sigui conservador". La ruptura amb Cayetana Álvarez de Toledo, candidata per Barcelona a les eleccions espanyoles, també els podria fer mal perquè "la representació del PP al Congrés ja no es visualitza".
Sembla probable que el creixement de la formació ultradretana Vox també robi vots als populars. Torrens creu que a la moció de censura a Sánchez presentada pels d'Abascal servirà "hi tindrà un paper important el candidat de Barcelona [Ignacio Garriga]" i esgrimeix que "la jugada de la moció és per treure bons resultats a Catalunya".
El que sembla complicat que afecti el PP i sí que podria afectar els seus competidors és la irrupció de diferents partits de centredreta que s'autoanomenen catalanistes. Això aniria des del PDeCAT, independentistes, i el PNC, favorables al referèndum, fins a la Lliga Catalanista o a Units per Avaçar. Tots els analistes coincideixen a l'hora de valorar que cap d'ells, a excepció del PDeCAT, té força suficient per aspirar a obtenir representació. No obstant això, situats a la frontera amb l'unionisme, podrien esgarrapar vots especialment al PSC i qui sap si a PP o C's.
Tots tres escalfen ja motors per la trista batalla d'aconseguir, en les eleccions vinents al Parlament català, el més gran dels perdedors que tindrà el deure de liderar l'oposició al previsible futur govern independentista.