Les llàgrimes banyaven el rostre de l'aleshores president de Bolívia, Evo Morales. A contracor i forçat per un pronunciament militar que comptava amb el suport de les forces més reaccionàries del país, l'icònic mandatari indígena i progressista s'exiliava a Mèxic. Ho feia per seguretat, ja que la casa de la seua germana i d'altres dirigents de la formació que encapçalava, el Moviment al Socialisme (MAS), havien estat arrasades per les flames i, fins i tot, havien estat saquejades. Una renúncia del càrrec després de l'amenaça colpista de l'exèrcit que derivava en l'accés inconstitucional del conservadorisme al poder.
Jeanine Àñez, ultracatòlica, amb un historial farcit d'afirmacions racistes a les xarxes socials i ferotge opositora de les polítiques igualitàries del MAS, accedia, precisament, a la presidència de Bolívia enmig d'un context contrarevolucionari, en el qual van comptabilitzar-se 37 morts. Segons un informe de la Defensoria del Poble Bolivià, el govern il·legítim d'Àñez «va cometre delictes de lesa humanitat» entre el 21 d'octubre i el 21 de novembre de 2019. Una denúncia del mant d'impunitat amb el qual s'han cobert les actuacions militars i policials de l'executiu de l'exsenadora integrista que coincideix amb les anàlisis d'Amnistia Internacional o l'Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans. Tot i la unanimitat en l'anàlisi dels fets per part d'organisme i d'organitzacions internacionals que treballen a favor dels drets humans, el govern colpista va denunciar Morales al Tribunal de la Haia (Països Baixos) per aquests mateixos motius.
Les acusacions de frau electoral llençades per l'Organització d'Estats Americans (OEA), les quals van ser rebatudes per diversos informes d'entitats progressistes i per una anàlisi del prestigiós The New York Times, van ser la benzina perquè esclatara la jugada per enderrocar Morales, qui es trobava en un moment polític complicat arran de les complicitats trencades amb una part dels moviments socials per decisions, com ara, l'impuls d'un referèndum per tornar-se a presentar. D'aquesta manera, Àñez va accedir al poder per presidir un govern ultraconservador, el qual ha col·laborat amb l'extrema dreta espanyola Vox per fomentar el lawfare contra Morales i ha avisat a través de ministres, com ara l'empresari Wilfredo Rojo, de les intencions futures de privatitzar el sector empresarial públic de Bolívia.
Quasi un any més tard de la jugada colpista, i gràcies a les intervencions de Morales i Salvador Romero, president del Tribunal Suprem Electoral, Bolívia acudeix a les urnes aquest diumenge. Es tractaria, segons les enquestes, d'una primera volta que desembocaria en una elecció final entre el MAS, qui lidera els sondeigs més fiables, i l'expresident Carlos Mesa, que aixoplugaria tota l'oposició al projecte progressista que va encarnar Morales. Unes eleccions que, segons apunta Gabriel Moreno, professor de Dret Constitucional a la Universitat d'Extremadura i amb coneixements de la vida política boliviana, «estan emmarcades en un context de gran polarització». «Els sectors reaccionaris, dretans i centristes que s'oposen al MAS professen un odi visceral contra la formació i contra Morales. És un fenomen que es repeteix, per exemple, al Brasil amb el Partit dels Treballadors. Si a l'Estat espanyol hi ha polarització, el nivell que abasta Bolívia és inimaginable en el nostre país», puntualitza. No debades, una previsible segona volta que enfrontarà al bloc conservador i al MAS alimenta aquesta fractura entre ambdós sectors de la societat boliviana.
«La polarització se suma a una gestió de la pandèmia poc encertada per part del govern interí. És cert que Bolívia compta amb unes finances més sanejades que altres països com ara Brasil i Argentina gràcies a les polítiques econòmiques del MAS, però la baixada del preu de les matèries primeres i la gran existència de treball informal fa que l'economia boliviana siga vulnerable a xocs com la crisi sanitària del coronavirus», explica Anna Ayuso, investigadora principal d'Amèrica Llatina al Centre d'Estudis i Documentació Internacional de Barcelona (CIDOB), qui agrega: «No es tracta d'una situació desesperada. Ara bé, l'actual executiu ha gestionat la crisi sanitària d'una manera erràtica, malgrat que els instruments per fer-li front no són gaires».
El govern inconstitucional d'Áñez, de fet, «no han sigut capaç d'articular una resposta efectiva contra el virus, ni d'esmorteir la pèrdua d'ingressos de la ciutadania, especialment de les capes més vulnerables», assenyala Sergio Pascual, membre del consell executiu del Centre Estratègic Llatinoamericà de Geopolítica i exdirigent de Podem. «La gestió sanitària ha estat desastrosa, en la línia de l'acció de govern d'ençà del colp d'Estat», complementa. «El balanç del govern que va sorgir del colp d'Estat és esfereïdor. Han gestionat mal la pandèmia, així com han proliferat els casos de corrupció. No debades, han dimitit fins a 17 ministres. El fracàs ha estat total», incorpora Albert Noguera, professor de Dret Constitucional a la Universitat de València, assessor jurídic de la comissió que va redactar la Constitució de Bolívia de l'any 2009 i autor de l'obra Constitución, plurinacionalidad y pluralismo jurídico en Bolivia.
La inestabilitat del govern nascut del pronunciament militar reaccionari i la seua curta durada han provocat que, de moment, s'hagen conservat les conquestes socials introduïdes pel MAS. «Amb tan poc de temps i amb l'assemblea dominada pel MAS, era complicat treure lleis que eliminaren els denominats bons socials», sosté Noguera. «Aprovar una retallada en aquestes polítiques hauria estat molt complicada. A Bolívia, la capacitat de resposta i de mobilització dels moviments socials i dels obrers és extraordinària. Les manifestacions són molt diferents respecte de les que podem veure a Europa», consolida Moreno. «No han tingut força, ni temps per atacar els bons socials. Ara bé, si les forces conservadores que encapçala Mesa, obtenen la victòria, es posarà el focus sobre el sector empresarial públic, és a dir, es buscaran mecanismes de privatització de les companyies de gas i telefonia», adverteix Pascual.
«La dreta estava fragmentada, però, en cas que hi haja segona volta, s'unirà entorn de Mesa, arran del rebuig que professa entre els diferents sectors opositors el MAS. Malgrat que Mesa té un perfil més centrista i, fins i tot, socialdemòcrata, cal veure quines són les quotes de poder de la resta d'actors que s'aixoplugaran entorn de Mesa, és a dir, que si el front opositor al MAS guanya les eleccions, Mesa haurà de retornar favors als sectors més durs i als cercles empresarials», analitza Ayuso. «La dreta, la qual no ha sabut articular un projecte més enllà del rebuig al MAS, és partidària d'un programa de privatitzacions, malgrat que Mesa fou qui va iniciar la nacionalització dels hidrocarburs. En Amèrica Llatina, els processos d'acumulació es donen per despossessió dels béns públics. Mentre que a determinats països només es pot continuar amb aquests processos mitjançant l'explotació, a Bolívia el pastís és molt gran i apetitós per al capital nord-americà, canadenc i europeu», assegura Moreno. «Atès que el liti és el combustible del futur, aquestes eleccions, especialment per qui podria quedar-se amb els contractes o, fins i tot, amb la possessió dels mateixos en cas de privatització, tenen un rerefons geopolític clar», agrega Pascual.
Mentre els sectors conservadors afronten la primera volta electoral fragmentada i amb un balanç de govern, a parer dels experts consultats, força erràtic, el MAS ha sigut capaç de reactivar-se. Fins i tot, després del sotrac de perdre el seu líder històric, Morales. «Bolívia es troba en una situació diferent respecte de fa un any amb el cop d'Estat. En aquell moment, el MAS estava en descomposició. Actualment, però, ha recuperat el pols electoral», anota Noguera, qui expressa respecte de si la formació progressista ha aconseguit recuperar els lligams amb els moviments socials, els quals va perdre durant la darrera etapa de Morales: «És complicat saber-ho. Però està clar que les eleccions es juguen en els vots populars, els quals tradicionalment estan inclinats cap al MAS i, al final, poden votar-los per oposició al bloc de la dreta. No debades, les classes mitjanes-urbanes sovint solen ser anti-MAS».
«El MAS és una organització molt sòlida, especialment gràcies a les xarxes de complicitat que han teixit els seus líders socials amb determinats sectors. És l'organització més engreixada del panorama polític bolivià i, a més, ha fet una aposta per distanciar-se de Morales, qui actualment és més un llast electoral que un actiu», raona Ayuso, qui amplia: «El MAS, no debades, ha escollit a l'economista Luis Arce com a candidat, el qual compta amb un perfil moderat i que pot atreure alguns sectors de classe mitjana allunyats del MAS en els darrers temps». «Com més es parle d'economia i de gestió, més possibilitats tindrà el MAS, atès del seu llegat i el balanç de govern. En canvi, si se centra en la figura de Morales, les expectatives del MAS seran més negatives», comenta. «La figura de Morales és un llast. Al MAS li interessa més centrar el debat en l'economia que no en Morales», coincideix Noguera.
L'aposta per un candidat moderat com Arce s'ha combinat amb la inclusió d'un vicepresident lligat als sectors indígenes, David Choquehuanca. «No és senzill suplir a un líder històric com ara Evo Morales, i més quan hi ha un component ètnic. En aquest cas, s'ha optat per un tiquet solvent que cobreix els diferents espais polítics del MAS», desgrana Pascual, qui pronostica: «Crec que no hi ha cap dubte de la victòria electoral del MAS en la primera vegada. Ara bé, la qüestió estarà en si és capaç de treure els 10 punts de diferència necessaris per a evitar la segona vegada. Tot es decidirà per un marge molt estret».
Arran de l'ajustada diferència que pot determinar la realització de la segona volta, la dreta boliviana ha retornat al discurs d'un possible frau electoral. O, si més no, així ho afirma des del Centre Estratègic Llatinoamericà de Geopolítica, Pascual: «S'està difonent per part del govern colpista la idea d'un possible frau electoral del MAS. Es tracta d'un absurd, quan són ells qui controlen l'organització electoral. De fet, l'OAE, amb Luis Almagro al capdavant, qui té una bona sintonia amb l'actual Casa Blanca, està participant d'aquest relat». «S'està preparant el terreny per no reconèixer els resultats en cas que guanye el MAS», alerta Noguera.
«Sembla l'estratègia que està emprant Donald Trump en la campanya electoral de les presidencials nord-americanes. En realitat, però, és quasi impossible un frau electoral», assegura Ayuso, qui avisa: «Sí que hi pot haver un cert revengisme en cas que el MAS retorne al poder, o si el conserva el bloc opositor. No debades, seria curiós, com a una mena de gir inesperat de la història, que Mesa aconseguira arrabassar el poder al MAS, quan va ser Morales qui va desbancar-lo». «Al marge d'aquestes curiositats, cal apuntar a una major inestabilitat en cas d'una victòria definitiva del MAS: hi ha possibilitat d'un cop d'Estat clàssic dels militars per enderrocar l'esquerra. Aquest soroll hi existeix», sosté. I tanca: «En un context de polarització, les eleccions es lliuren entre un bloc que odia el MAS, que s'alimenta d'aquest vot de rebuig, i els sufragis fidels i, al seu torn, de repulsa cap a la dreta que atreu el MAS». És la cruïlla de les eleccions bolivianes: optar per un projecte marcadament social o per un altre d'inspiració i conviccions neoliberals. 7,3 milions de bolivians resoldran el dilema d'un país que afronta l'etapa política posterior a Evo Morales.