Aquests dies a Berlín i a Brussel·les es parla d’un escenari horripilant: en vista d’un resultat ajustat a les eleccions presidencials del 3 de novembre, durant la nit electoral l’actual president, Donald Trump, podria proclamar-se vencedor de manera anticipada i il·legal –tot i haver perdut– i reclamar el dret a romandre a la Casa Blanca.
I aleshores, què?
Es tem que probablement el primer de felicitar-lo seria el president del Brasil, Jair Bolsonaro, i el seguirien el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, i el dictador nord-coreà Kim Jong-un; després potser se’ls sumaria el president rus, Vladímir Putin. Però aviat arribarien també les primeres felicitacions d’Europa: del cap del govern hongarès, Viktor Orbán, o del seu homòleg polonès, Mateusz Morawiecki.
Si als EUA es produeix efectivament aquesta perillosa crisi constitucional, els europeus –aquest és el vaticini– probablement tornarien a estar profundament dividits.
El moment en què s’escull un nou president als EUA sempre és un període d’alta tensió per als responsables de Política Exterior de les capitals europees. Els equips de planificació examinen escenaris del que podria suposar un resultat electoral o un altre per a Alemanya o per a Europa. Analitzen el programa dels candidats per trobar-hi punts en comú i perills, i busquen punts de connexió i possibilitats d’intercanvi. Tot això es fa rutinàriament. Però aquesta vegada moltes coses són diferents.
Aquest cop hi ha alguna cosa més, a part del canvi de rumb habitual de la política exterior nord-americana després de la renovació de l’inquilí de la Casa Blanca. Les eleccions fins i tot van més enllà de la qüestió de si una reelecció de Trump podria perjudicar definitivament, a la llarga, la relació transatlàntica.
Els actuals comicis als EUA són extraordinaris perquè, a banda dels dos possibles resultats de victòria, se’n contempla un tercer: que Donald Trump, després de ser derrotat a les urnes, es negués a abandonar la Casa Blanca. Aleshores el que estaria en joc no serien unes eleccions, sinó l’estabilitat de la democràcia nord-americana i possiblement el futur de la democràcia en general.
Com es preparen els socis europeus per a un escenari com aquest? Públicament, els responsables de Berlín i Brussel·les no volen especular. Al cap i a la fi, ningú no es vol enemistar amb Trump definitivament, perquè podria sortir reelegit el 3 de novembre.
En converses confidencials, però, tant polítics com diplomàtics diuen clarament que consideren possible aquest tercer escenari.
Alguns polítics ja alerten obertament d’aquesta variant. “Considero un perill real que Trump es proclami vencedor abans d’hora en vista d’un resultat ajustat i que els EUA entrin en una crisi constitucional”, diu Peter Beyer, diputat de la CDU i coordinador de les relacions transatlàntiques del govern alemany. Aquest escenari, diu Beyer, tothom l’ha d’incloure en els seus càlculs: “Això fa anys era impensable”.
A Brussel·les també se’l prenen molt seriosament, aquest escenari. És possible que es doni un resultat com aquest, alertava recentment un alt diplomàtic de la UE en un informe confidencial de Washington a què ha tingut accés Der Spiegel. Els EUA corren el perill d’entrar en una crisi, deia l’informe, que podria durar mesos i podria comportar greus conseqüències per a tot el planeta.
Per la seva banda, un alt funcionari del Ministeri d’Exteriors alemany ho formula amb més cautela: “No es pot descartar que, si el resultat és molt ajustat, immediatament després de les eleccions la situació sigui una mica incerta, com va passar per exemple l’any 2000”. En aquell cas, el resultat va quedar obert en un primer moment, però al final el Tribunal Suprem va posar fi al nou escrutini dels vots de Florida, amb la qual cosa es va imposar George Bush.
A Brussel·les els tranquil·litza que, segons la previsió habitual, des del dia de les eleccions fins a la investidura del president, el 20 de gener, han de passar dos mesos i mig. En aquest lapse, diu esperançat un comissari europeu en conversa confidencial, els nord-americans hauran resolt les disputes. “A la UE els que siguin intel·ligents callaran fins llavors esperant que la democràcia nord-americana sigui prou sòlida per resoldre el problema”, diu l’eurodiputat dels Verds Reinhard Bütikofer.
A d’altres això els sembla massa poc. “A Alemanya i a Europa ens hem de preparar”, alerta Peter Beyer. Als cercles polítics de Berlín, diu l’home de la CDU, es contemplen les eleccions nord-americanes amb massa passivitat. “Però no ens podem permetre el luxe d’esperar i prou”.
La UE, temen els diplomàtics, podria no tancar files en cas d’una crisi constitucional als EUA. “Si el resultat de les eleccions nord-americanes no és totalment clar, els admiradors de Trump a Europa podrien posar-se de part seva, fet que dividiria la UE”, alerta la portaveu de Política Europea dels Verds, Franziska Brantner. “Aquest és un perill real”.
El govern alemany, ara que ocupa la presidència de torn del Consell la UE, té la responsabilitat “que la UE no es disgregui després de les eleccions nord-americanes”, recorda la diputada Brantner. “La meva impressió és que a Berlín es preocupen massa poc d’aquest escenari, precisament a diferència d’altres capitals europees”.
A les capitals, però, hi imperen interessos diversos. La majoria dels 27 membres de la UE tenen l’esperança que les eleccions les guanyi el demòcrata Joe Biden, de qui s’espera que retorni els EUA a la seva tradició de política d’aliances i als acords multilaterals. Però a Hongria, Polònia o la República Txeca la preferència és per a Trump.
Thomas Kleine-Brockhoff, sotsdirector de German Marshall Fund i cap de la delegació d’aquest think tank a Berlín, identifica tres sectors a Europa: “El dels francesos, que aposten per l’autonomia estratègia; el dels europeus de l’est, que practiquen una abraçada estratègica; i el dels alemanys, que actuen amb paciència –i a vegades lentitud– estratègica”.
A França estan convençuts que, a causa de les transformacions estructurals al món, la relació entre Europa i els EUA varia tant que el resultat d’unes eleccions no hi té una influència decisiva. El govern polonès espera la reelecció de Trump, però també podria conformar-se amb Biden, que ha deixat clara reiteradament la seva postura crítica respecte a Rússia.
“No hi ha cap govern europeu per al qual les eleccions nord-americanes siguin tan importants com per al govern alemany”, diu Kleine-Brockhoff. “Alemanya creu que aquests comicis són unes eleccions sobre l’orde mundial”.
En cas que el resultat de les eleccions no sigui clar, és probable que d’entrada els pesos pesants de la UE no diguin res. Ara bé, mantenir aquesta actitud seria complicat si Trump no acatés un clara victòria de Biden. S’atreviria aleshores la UE a declarar il·legítim que Trump es mantingués al càrrec, com va fa fer poc amb el governant bielorús Aleksandr Lukaixenko? “Si la victòria fos evident, la UE hauria de prendre partit de seguida”, diu el qui va ser diputat de la CDU durant molts anys Elmar Brok. “En aquest cas no es podria comportar diferentment que en altres casos”.
Al Parlament Europeu es dona per fet que els diputats aprovarien una resolució dura en cas que Trump s’aferrés al càrrec il·legalment. Per al cap del grup parlamentari de l’Esquerra al Parlament Europeu, Martin Schirdewan, això seria totalment insuficient. Si la UE vol ser pionera en la defensa de la democràcia, diu Schirdewan, aquesta actitud no pot aplicar-se només en el cas de Bielorússia, sinó també respecte a la Casa Blanca.
Schirdewan exigeix, doncs, que la UE enviï observadors electorals als EUA, igual que va fer no fa gaire a Nigèria. “La UE ha de treballar perquè el govern federal i també els governs dels estats permetin l’entrada d’observadors electorals neutrals”, reclama Schirdewan en una carta enviada, entre d’altres, a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i al president del Parlament Europeu, David Sassoli.
“Hi ha certs indicis que Trump vol falsificar el resultat electoral o no reconèixer una derrota”, afegeix Schirdewan. “Si la UE es creu seriosament les seves crides a la democràcia i al multilateralisme, no pot fer res més que enviar observadors electorals”. De tota manera, això només seria possible si fossin convidats pels EUA, cosa que és impensable.
Les eleccions estan influint, ja ara, els plans polítics a Europa. Un exemple és el diàleg transatlàntic sobre la Xina, sobre el qual el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va parlar al juny amb el seu homòleg nord-americà, Mike Pompeo, després d’una videoconferència dels ministres d’Exteriors de la UE. Si bé tant a Borrell com a Pompeo els agradaria iniciar les converses, el projecte està paralitzat.
I tampoc no sembla que abans de les eleccions hi hagi d’haver res més que una trucada entre tots dos sobre la qüestió. Perquè, ara que falta tan poc per a les eleccions, alguns membres de la UE –entre ells Alemanya– no volen iniciar cap nou projecte amb el govern de Trump que pugui ajudar el president a presentar-se a darrera hora com un defensor del multilateralisme, com un soci acceptat a tot el món.
Igualment, en la política comercial, la UE es mostra reservada per no aplanar el camí de Trump abans de les eleccions. Dimarts, per exemple, l’Organització Mundial del Comerç (OMC) va concedir a la UE l’autorització per aplicar aranzels per valor d’uns 4.000 milions de dòlars anuals a productes nord-americans. Prèviament, el govern nord-americà havia imposat aranzels a les importacions de la UE a causa de les subvencions al fabricant d’avions Airbus. Ara la UE pot contraatacar atesos els ajuts públics que els EUA han concedit al competidor d’Airbus, Boeing.
Però alguns països de la UE, encapçalats per Alemanya, frenen. Temen que Trump pugui treure profit d’aquesta acció en la campanya electoral. De cap manera no volen fer-li aquest regal al president, diuen alguns diplomàtics.
A la Comissió Europea, responsable de les qüestions de comerç exterior, també són prudents. Amb tota probabilitat, no s’aplicaran sancions abans de les eleccions; no ho fan per evitar la impressió d’intromissió política, diuen de la institució de Brussel·les. Després dels comicis, si convé, es podria negociar una solució, en comptes d’entrar en una guerra comercial fins i tot amb un possible govern de Biden.
Al mateix temps, augmenten les veus que avisen que no es dipositin massa expectatives en les eleccions del 3 de novembre. “Estem massa centrats en les eleccions als EUA”, assenyala Sigmar Gabriel, president d’Atlantik-Brücke, “com si el destí d’Europa depengués d’aquests comicis”.
Els problemes d’Europa, segons l’exministre d’Exteriors alemany, no tenen res a veure amb els EUA. “Els tenim independentment de qui hi hagi a la Casa Blanca”.
Traducció d'Arnau Figueras