Els carrers s'havien omplert d'hàbits de monges, cartells reivindicatius de l'escola catòlica i de pancartes contra l'ensenyament igualitari i en llengua pròpia. Amb fotografies cap per avall de Vicent Marzà, conseller d'Educació, Cultura i Esport, de Compromís, a qui qualificaven de «repressor», els col·legis privats sostinguts amb diners públics i majoritàriament d'orientació religiosa havien pres València. Ho feien sota el llarg lema «No al decret, sí a la llibertat d'elecció. Ni ideologia de gènere, ni llengua, ni supressió de concerts. Contra la imposició, llibertat educativa. Jo preferisc una educació concertada i religiosa». O com expressava un dels portaveus de la mobilització, president de la Federació Catòlica de Pares d'Alumnes de València i delegat valencià de l'antiavortista Fòrum de la Família, Vicente Morro: «Volen una escola única, com si estiguérem a la Xina o en Corea». A la manifestació, s'hi van sumar el PP, Ciutadans, l'extrema dreta Vox i el grupuscle ultra Associación en Defensa del Castellano en la Comunidad Valenciana, entre altres.
Malgrat l'extensa reivindicació anotada a la capçalera de la mobilització, la protesta celebrada l'any 2017 tenia com a principal objectiu la retirada del decret 6/2017, amb el qual la Generalitat Valenciana tractava de regular la concertació educativa. Arran d'un creixement del 100% dels centres concertats en la dècada 2000-2010, la concertació d'etapes postobligatòries com el batxillerat i el transvasament d'alumnes de la xarxa pública a la hipertrofiada dels col·legis privats sostinguts amb diners públics durant l'etapa del PP, el Consell havia decidit reordenar el mapa escolar. L'objectiu era racionalitzar el procediment de concertació a través de la introducció d'uns criteris transparents de qualitat, innovació pedagògica i atenció a la diversitat. Unes condicions per obtenir la concessió educativa que estaven, al seu torn, subjectes a la planificació educativa, és a dir, a la necessitat -o no- de contractar la prestació del servei educatiu mitjançant escoles privades.
Educació, d'aquesta manera, eliminava la renovació automàtica dels concerts i n'establia regles, amb una regulació de certa inspiració liberal i amb el propòsit d'equilibrar el percentatge d'ambdues xarxes, la pública i la proporcionada per entitats privades. El País Valencià, amb l'horitzó de desmarcar-se de la tendència que situa l'Estat espanyol dintre del club europeu amb més percentatge d'escola concertada, engegava el seu pla a través del batxillerat. De les més de 400 unitats concertades en l'etapa postobligatòria, la conselleria encapçalada per Marzà decidia la reducció de 29. Tot i que la reordenació acordada no representava un percentatge marcadament elevat, el lobby de la concertada catòlica va llençar-se al carrer, com evidenciava la manifestació de maig del 2017, i als tribunals, on va trobar, en primera instància, l'empar de la conservadora secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Segons les dades recollides pel Ministeri d'Educació, el Consell destinava l'any 2018 poc més de 39 milions d'euros als concerts de batxillerat.
«Missió evangelitzadora»
El Col·legi El Pilar de València, un dels més conservadors junt amb els centres de l'Opus Dei, segons les fonts consultades per aquest setmanari, va ser un dels protagonistes d'aquesta batalla judicial. El centre és propietat de la Companyia de Maria, és a dir, de l'orde religiós dels marianistes, els quals compten a l'Estat espanyol amb 17 escoles aixoplugades sota el paraigua de la Fundación Educación Marianista Domingo Lázaro. Aquesta entitat posseeix, al seu torn, la firma Limpieza y Mantenimiento de Centros Educativos SL, que té com a objecte social «les activitats de neteja, servei, higiene, seguretat i manteniment, en general, d'edificis i centres educatius, així com de tota mena de locals, espais i recintes, inclòs els exteriors, vinculats a aquests, o qualsevol altra col·lectivitat». L'administradora solidària d'aquesta mercantil és Lander Gaztelumendi, qui exerceix de consellera de Comercial de Ediciones SM SA, una empresa participada per la Companyia de Maria-Marianistes de la Província d'Espanya. L'entitat controla Marianistas San Sebastián SL, dedicada a «la compravenda i arrendament de tota mena de terrenys o immobles».
Com a president de la llibretera marianista Comercial de Ediciones SM SA, hi ha el sacerdot, filòsof i exdirector de l'exclusiu col·legi El Pilar de Madrid, Luis Fernando Crespo, qui ocupa un seient en tota la teranyina empresarial de l'ordre, és a dir, a les firmes Editorial Cruïlla SA, PPC Editorial y Distribuidora SA, Tecnologia y Gestión Eductiva SL, Acento Educación SA i Grupo Editorial SM Internacional SL. Junt amb el Banc Santander, l'editorial marianista surt com a col·laboradora de la patronal valenciana dels centres concertats religiosos, Escoles Catòliques.
L'organització empresarial, la qual té vincles, segons les fonts consultades, amb l'integrisme del camí neocatecumenal i va estar tacada per la causa judicial dels professors de religió zombis, recull al seu portal web el currículum de l'assignatura de Religió i Moral Catòlica impartida en batxillerat, on els alumnes tenen com a objectiu, entre altres assumptes, finalitzar el curs «comprenent i respectant el significat bíblic de l'afirmació 'home i dona els va crear'; conèixer i explicar els diferents problemes bioètics relacionats amb l'origen, el desenvolupament i el final de la vida; i comptar amb arguments per defendre des d'una posició cristiana les situacions reals que poden donar-se sobre aquestes qüestions». «Cal donar raons de l'arrel divina de la dignitat humana», s'assenyala posteriorment.
Els centres marianistes, de fet, tenen com a principal missió «l'evangelització dels joves i els xiquets», tal com marca la guia en la qual expliquen la seua proposta educativa. L'editorial marianista, a més, va haver-hi de retirar de la seua distribució uns llibres elaborats per la Universitat de Navarra, de l'Opus Dei, en els quals s'afirmava que l'homosexualitat, la sexualitat precoç i la multiplicitat de parelles «són conductes de risc». Una línia ancorada al conservadorisme catòlic que també s'hi desprèn de les activitats que realitza l'Associació Juvenil Xaire, qui va elaborar per alumnes de segon de batxillerat una activitat titulada «Avortament o vida».
Actiu a la mobilització del 2017, El Pilar va observar com Educació va denegar la renovació automàtica del concert de vuit unitats de batxillerat per al quadrienni del curs 2017/2018 al 2020/2021. La conselleria va mantenir sis unitats de batxillerat per a quatre cursos i, amb caràcter provisional, va concertar una unitat per a segon de batxillerat en el curs 2017/2018. La reducció del concert, segons va plasmar-se a les diferents resolucions judicials, va efectuar-se perquè «la sol·licitud incorporada no cobreix les necessitats d'escolarització», així com perquè «l'escolarització no és obligatòria [atès que era una etapa de batxillerat]». «No existeix necessitat de concert», apuntaven des de la conselleria, tal com queda reflectit a les diferents sentències. Segons els càlculs efectuats per la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres del País Valencià, el centre deixava d'ingressar anualment 95.094,78 euros.
El col·legi La Salle de Paterna (Horta), integrat dintre de la xarxa dels Germans d'Escoles Cristianes i gestionat per la Comunitat d'Animació sector València-Palma dels Germans de les Escoles Cristianes, va ser un altre dels afectats per la racionalització de la concertació al batxillerat. Educació va denegar el manteniment de la subvenció pública per als primers cicles formatius de grau mitjà d'instal·lacions elèctriques i automàtiques, de grau superior de sistemes de telecomunicació i informàtics, i de grau superior d'administració i finances. Segons recullen les sentències judicials, la conselleria va prendre la decisió atès que «la demanda de llocs escolars prevista per a la mencionada etapa en la zona només justifica el concert de les unitats indicades». La Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres del País Valencià estima que el centre va deixar de rebre al voltant d'1,2 milions d'euros.
Cops judicials centralistes
Tant El Pilar com la Salle van recórrer al TSJCV, on la conservadora secció quarta de la sala contenciosa-administrativa va donar-los la raó. En el cas del col·legi dels marianistes, fins i tot, va recuperar els concerts després d'abonar una fiança de 187.000 euros, equivalent al cost d'una unitat de concert durant dos anys. Els magistrats d'aquesta secció, alguns dels quals ostenten vincles amb el PP, tal com va detallar aquest setmanari, raonaven que «no cabia la resolució unilateral mitjançant una normativa autonòmica que fa tabula rasa, no contempla la renovació i a l'ensenyament no obligatori el fa partir de zero». O dit d'una altra manera: esmentaven que la no renovació d'un concert, encara que fos d'etapes postobligatòries, estava vinculat al reglament estatal de concerts i que no es podia regular a través d'una normativa de caire autonòmic.
Arran d'aquestes resolucions, el Botànic va presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. Com a principal argument, els serveis jurídics de la Generalitat Valenciana esgrimien que «part dels concerts singulars referits a l'ensenyament no obligatori manquen de regulació bàsica estatal, ja que aquesta és aplicable als concerts generals, és a dir, a l'ensenyament obligatori, de la qual es dedueix que la Comunitat Valenciana és competent per a la seua completa regulació». L'advocacia de la Generalitat Valenciana, al seu torn, assenyalava que la sentència del TSJCV infringia els articles 116.1, 116.7 i 116.9 de la Llei Orgànica d'Educació (LOE) en relació a l'article 47 del reglament estatal de concerts perquè la gratuïtat a la qual al·ludien els magistrats «es refereix a l'ensenyament obligatori i no a la postobligatòria, que pot ser objecte de concert singular».
Els advocats del Consell apuntaven, a més, que s'haviainfringit «l'article 53 del'Estatut d'Autonomia Valencià, pel que fa a la competència autonòmica sobre educació». «La sentència impugnada reconeix que la normativa estatal no regula el règim de concerts singulars; per tant, admet que siguen les autonomies les encarregades d'acord amb l'article 116.4 de la LOE», defensaven. I afegien: «Infringeix l'article 27.5 de la Constitució en relació amb l'article 27 de la Llei Orgànica del Dret d'Educació i l'article 109 de la LOE en imposar la renovació automàtica dels concerts, amb la qual cosa ignora la potestat de programació de l'administració valenciana per a regular els concerts singulars (accés, modificació, extinció), fer-ho segons la seua especificitat i sense estar condicionada pel reglament estatal de concerts, només aplicable a l'ensenyament bàsic obligatori i gratuït».
L'exposició jurídica de la Generalitat Valenciana, però, ha estat desestimada pel Tribunal Suprem, qui en dues sentències amb la mateixa argumentació respecte dels concerts suprimits de la Salle i el Pilar avala les tesis del TSJCV. «Si la Comunitat Valenciana opta per concertar l'ensenyament no obligatori, va de seu la subjecció a la normativa bàsica sobre concerts a l'ésser els concerts singulars una espècie dintre de tal règim», replicava l'alt tribunal espanyol, així com recordava que «aquest sotmetiment al reglament estatal el va sostenir el Consell Jurídic Consultiu en informar del projecte de reglament autonòmic de concerts, així com del Decret 6/2017».
A la resolució que va fer-se pública la setmana passada, l'òrgan judicial espanyol establia que «la subjecció a la normativa bàsica suposa que, al final dels quatre anys, els centres tenen la possibilitat de renovació i es renovaran sempre que continuen complint amb els requisits que van determinar la seua aprovació, així que no han d'interessar una sol·licitud ex novo». La interlocutòria està firmada pels jutges progressistes Pablo Lucas Murillo, Celsa Pico i Maria del Pilar Teso, el conservador Jorge Rodríguez-Zapata i Rafael Toledano. També rubrica la resolució, així com exerceix de ponent, l'ultraconservador José Luis Requero. Col·laborador de la fundació aznarista FAES i de l'Opus Dei, és amic del guardià legal de la família Franco i nebot del militar colpista, Santiago Milans del Bosch, els negocis del qual va desgranar EL TEMPS. Requero va evidenciar els seus posicionaments contraris als drets LGTBI+ quan va comparar el matrimoni homosexual amb la unió «d'un home i un animal».
«El Tribunal Suprem fa unainterpretació expansiva sobre la regulació dels concerts, els quals no concep com a un mecanisme per complementar la xarxa pública en els llocs en els quals no pot arribar. L'alt tribunal concep els concerts educatius com a una mena de dret fonamental emparat per la Constitució Espanyola a través de la llibertat d'elecció dels pares en l'ensenyament. D'aquesta manera, interpreta que, llevat de casos molt justificats i limitats, s'ha de renovar els concerts automàticament. Encara més, que s'han de mantenir, encara que no existisca cap necessitat demogràfica», analitza Andrés Boix, professor de Dret Administratiu a la Universitat de València, respecte de l'argumentació que els tribunals han exposat en les seues darreres resolucions respecte de la concertada, com en els exemples mencionats. «Aquesta doctrina del Tribunal Suprem és problemàtica, ja que s'atorga a la concertada una funció per a la qual no va estar pensada», agrega.
La conseqüència d'aquestes sentències de l'alt tribunal espanyol, a parer de Boix, «és el blindatge quasi perpetu dels concerts». «Amb aquestes resolucions, s'està lligant de mans i peus a les administracions autonòmiques que, com la valenciana, volen reordenar un mapa escolar farcit d'incoherències. Si volem apostar realment per la llibertat d'elecció, per què no garantim la lliure concurrència a l'hora de concedir un concert? Actualment, i arran d'aquestes interlocutòries, s'està blindant uns concerts que s'atorguen automàticament sense atendre a les necessitats i a criteris transparents», critica. I insisteix: «Elimina la lliure competència per accedir als concerts que marca la directiva europea 2014/24/UE sobre contractació pública». «S'està blindat un sistema que, a més, té un component segregador, malgrat que la conselleria d'Educació va eliminar bona part dels elements més segregadors amb el decret que regulava l'admissió de l'alumnat als centres», afegeix.
Segregació escolar
El caràcter segregador de la concertada valenciana s'ha evidenciat en diversos estudis, com ara en una recerca realitzada per la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE). Segons la investigació, els col·legis privats i concertats només acullen el 7,5% dels alumnes menys desfavorits, en contraposició a la xarxa netament pública. «L'anàlisi del sistema d'ensenyament en la societat espanyola i valenciana actual mostra grans dificultats per a garantir la igualtat d'oportunitats. Es caracteritza per importants processos de segregació, fragmentació i desigualtat social que han dificultat la mobilitat social ascendent d'escolars i famílies i que han contribuït a reproduir les diferències socials de les famílies d'origen dels escolars limitant severament el dret a una educació equitativa i de qualitat», s'agregava en un informe realitzat per diversos investigadors de la Universitat de València sobre el mapa escolar de València, qui alertava d'aquest fenomen segregador per l'existència d'una doble xarxa educativa.
«La consolidació d'un sistema d'ensenyament dual entre l'educació pública i la concertada-privada ha comportat greus desequilibris en la tipologia de l'alumnat escolaritzat als centres públics i als privats-concertats», ressalta Ferran Colom, autor de la tesi Desigualtats territorials en l'ensenyament de la ciutat de València. «La concertació en etapes postobligatòries com el batxillerat és una anomalia que ostenta el nostre territori junt amb la Comunitat de Madrid. Es tracta d'una concertació rendible per als col·legis privats, però que no s'adapta a les actuals necessitats escolars», indica. «Aquestes sentències blinden un sistema segregador i mantenen la privatització de l'educació pública», complementa Màrius Fullana, fins aquest dissabte veu de FAMPA València, qui recorda que «la justícia hauria de vetlar sempre per la xarxa d'educació de titularitats pública, l'única que garanteix un ensenyament democràtic, coeducatiu, gratuït, amb equitat i inclusió per a totes les famílies obreres i treballadores».
.jpg)
La Confederació Gonzalo Anaya, la qual aixopluga les associacions de mares i pares d'alumnes de les diferents comarques valencianes, va assenyalar que el Tribunal Suprem «deixa al descobert un problema jurídic i de competències en matèria d'educació, en intentar que prevalga el reglament de concerts de l'Estat del 1985 sobre les competències educatives valencianes i deixe a la Generalitat sense regular els concerts singulars». «La sentència emesa blinda l'educació concertada i ataca l'educació pública. Així doncs, demanda que es continue exigint que la concertada siga subsidiària de la pública i no a l'inrevés. Durant molts anys ha quedat de manifest les conseqüències nefastes que la concertació del batxillerat ha provocat al sistema d'educació públic, amb retallades d'unitats i professorat a partir de 2007, detraient recursos i alumnat de la pública per dirigir-ho a la concertada i amb el primer blindatge d'aquesta última», va criticar la Plataforma per l'Ensenyament Públic, integrada pel STEPV, FAMPA-València, la Federació d'Ensenyament de CCOO, la Federació d'Empleats dels Serveis Públics d'UGT i Escola Valenciana.
«No compartim el criteri perquè no creiem que els concerts hagen de continuar de manera ininterrompuda sense que hi haja una baremació i presentació de noves sol·licituds, perquè si hi ha oferta suficient és evident que no s'ha de duplicar amb recursos públics. És una qüestió d'eficiència», va manifestar Marzà, acompanyat del secretari autonòmic d'Educació, el socialista Miquel Soler. «En un context de reducció de l'índex de natalitat com el que vivim actualment, la necessitat de places educatives fluctua any a any. Així doncs, cada curs les necessitats educatives són diferents. Aquesta planificació educativa s'adapta cada curs a través de l'arranjament escolar. Amb la present interpretació judicial que blinda les unitats concertades enfront de les públiques, l'administració pública es veu davant la situació de, en un escenari de reducció poblacional en les etapes de Batxillerat i FP, poder reduir unitats públiques, però no poder tocar les unitats concertades que la Generalitat paga a entitats privades», denuncien des de Compromís.
Amb el Consell reflexionant respecte de la conveniència de presentar un recurs al Tribunal Constitucional o d'interposar una denúncia a la Comissió Europea per infringir la directiva sobre contractació pública, els valencianistes van anunciar que demanarien al Govern espanyol la modificació de les lleis espanyoles. «Cal un canvi substantiu de la legislació estatal que marca els criteris d'establiment, cessament o renovació dels concerts educatius per possibilitar una reversió dels serveis públics amb garanties per als drets laborals dels seus treballadors i treballadores i amb les condicions de preservació de l'accés universal a l'educació defensades pel compromís sindical amb la classe treballadora i els drets de tota la ciutadania», comparteixen des de CCOO-PV. Un dels recursos de les forces progressistes per desmuntar el blindatge imposat pels tribunals del negoci ideològic dels centres privats sufragats per l'erari públic.