El carrer Sant Nicolau d'Alcoi és un d'aquells escenaris que posen la pell de gallina a qualsevol amant de la festa dels Moros i Cristians. Passejar per aquest indret és rememorar les desfilades ostentoses del bàndol de la creu i l'exèrcit de la mitja lluna, és un viatge a la batalla lliurada entre els cavallers devots de la religió cristiana i els soldats del totpoderós cabdill andalusí Al-Azraq, és una incursió sentimental per les melodies guerreres interpretades per la dolçaina i la percussió. Des de fa dècades, però, aquesta ubicació s'ha convertit també en el límit entre l'Alcoi que encara conserva relativament el dinamisme veïnal i la degradació del barri del Partidor, el qual s'ha erigit en un exemple de l'erosió poblacional de les zones cèntriques urbanes.
Com a reacció a l'abandonament d'aquest enclavament residencial, diversos activistes dels moviments socials alcoians van ocupar l'any 2007 l'antiga residència dels monjos franciscans, que havia estat deshabitada durant un llarg període de temps. A partir d'aquesta ocupació, va néixer el Centre Social Ocupat i Autogestionat Cals Frares amb la intenció, segons els seus promotors, «de donar solucions a la manca d'espais socials i comunitaris». «Des de llavors, s'ha convertit en un punt de trobada que ha dinamitzat el barri de manera intergeneracional amb la realització d'activitats de caràcter lúdic, formatives i culturals, com ara l'organització d'una biblioteca i la plantació d'un hort popular», explica Jordi Arques, activista d'aquest centre social.
«També ha servit com a espai per a acollir presentacions de llibres i debats, elaborar tota mena de tallers, així com per donar veu a l'escena musical local, fer classes de ioga, de soldadura o d'autoaprenentatge de serigrafia», agrega. Grups consagrats del panorama musical del País Valencià, com ara El Diluvi, Tito Pontet o Júlia, han fet les delícies dels alcoians entre aquelles parets, les quals miren cap al riu Molinar. La proximitat al paratge hídric van evitar, precisament, que l'antiga residència franciscana fos arrasada per una urbanització de xalets amb piscina i pista de tenis. Les complicacions tècniques per l'estada en una zona de barrancs i l'esclat de la bombolla immobiliària van ensorrar els plans urbanístics. L'edifici, el qual va ser ocupat, va passar a mans de la Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), més conegut com a banc dolent per aixoplugar el conjunt d'actius tòxics dels balanços de les entitats financeres espanyoles.
Aquesta entitat dominada accionarialment per l'administració pública estatal va decidir, però, que el projecte de dinamització social de caràcter autogestionat tenia data de caducitat. L'1 de desembre l'edifici seria desallotjat. «A partir d'aquella comunicació als jutjats, vam mobilitzar-nos. Vam difondre un manifest i vam engegar una campanya a les xarxes socials», comenta l'activista, qui fa seues les crítiques al desallotjament que reflectia el text opositor: «La Sareb és coneguda com el banc dolent, però en realitat és una immobiliària d'actius tòxics, són les sobres de la bombolla immobiliària rescatades amb diners públics, és a dir, una vegada més els diners de tothom entregats per als beneficis privats dels bancs. La Sareb és la major immobiliària d'Europa i té actualment milers d'habitatges buits repartits per tota Espanya. Cal preguntar-se, per tant, de què serveix que aquest espai passe a les mans de la Sareb. Realment volem permetre un nou edifici abandonat al centre d'Alcoi, que acabe caent igual que tants altres?».
Arran del paper social i cultural del centre autogestionat, els veïns van penjar pancartes als balcons per mostrar el rebuig al desallotjament. També desenes i desenes de ciutadans que van explicar els motius per reivindicar la permanència de l'espai veïnal a la seua pàgina web. «S'ha produït una mobilització destacada que ha forçat, finalment, la suspensió del desallotjament», reivindica Arques, qui anota: «Tanmateix, la manifestació que havíem convocat per aquest dissabte s'ha mantingut. La suspensió del desnonament és temporal i hem de seguir lluitant per un Cals Flares viu, autogestionat i autònom, per espais que dinamitzen el barri i que avantposen un model comunitari que pose la vida i les necessitats per davant dels beneficis». «La lluita per Cals Flares forma part també d'una batalla contra l'especulació urbanística i d'entitats com la Sareb que a través del monopoli deixen espais buits i s'enriqueixen amb les necessitats més bàsiques. El centre d'Alcoi n'és un exemple clar d'aquestes pràctiques inhumanes», subratlla.
.jpg)
A la pressió ciutadana, s'ha sumat la intervenció de l'Ajuntament d'Alcoi, qui ha exercit un rol fonamental per evitar de manera temporal el desallotjament. «Només ens vam assabentar per part del regidor de Podem, Cristian Santiago, ens vam posar a treballar. Vam reunir-nos amb l'assemblea del centre social i, posteriorment, amb la Sareb. Amb l'entitat, vam arribar a un acord per la cessió del local a canvi d'un lloguer que abonaria l'Ajuntament d'Alcoi. Ara bé, aquesta cessió seria a l'associació de veïns, qui hauria de compartir l'edifici amb el centre social autogestionat. Com que els activistes han de votar la solució en una assemblea, vam demanar a la Sareb que se suspenguera temporalment el desallotjament fins que en uns mesos prengueren alguna decisió. Ho vam fer firmant un conveni d'intencions general amb la Sareb. En aquests moments, la pilota és al teulat dels activistes del centre social», explica la socialista Maria Baca, regidora de Joventut, Habitatge i Patrimoni Municipal.
«La suspensió del desallotjament, però, és un capítol més de la lluita contra l'especulació a l'habitatge i la degradació dels barris. En aquesta zona del Partidor, l'ajuntament ha projectat un denominat ecobarri que no resol els actuals problemes d'habitatges. No debades, es vol construir més habitatges quan el barri s'ha buidat de població. S'està actuant amb la mateixa lògica que amb la bombolla. Necessitem evitar la degradació dels barris. No és sensat que durant la darrera DANA caigueren cinc cases a la ciutat, amb episodis tràgics de víctimes mortals», critica Arques. «Aquest projecte amb un cost de quasi dos milions d'euros i que comptarà amb el finançament de la Generalitat Valenciana i del Govern central consisteix en la rehabilitació de diversos habitatges, així com la construcció de 18 immobles de lloguer social», defensa Baca com a una via de solució dels problemes amb l'habitatge d'Alcoi i de rehabilitació de les zones més colpejades per l'èxode poblacional. A l'espera dels efectes d'aquest pla municipal, el Centre Social Cals Frares, de moment, seguirà sent una espurna d'una vitalitat enyorada pels habitants del barri, una guspira per evitar la línia imaginària traçada des del sortidor d'emocions festeres del carrer Sant Nicolau.