-En quin moment es va vincular vostè a la política?
-Jo treballava com a periodista i estava molt vinculada a la meva ciutat, Rubí (Vallès Occidental) ,amb entitats diverses de lleure juvenil, infantil, etc. També estava molt embolicada amb temes d’associacionisme. Per tant, tot i no formar part de cap partit, jo ja estava en política. El 2003 em va venir a fitxar la gent d’Iniciativa a nivell local per figurar com a independent a les llistes.
-Com ha viscut l’extinció d’Iniciativa?
-Com a coordinadora nacional, evidentment, de manera molt directa. Ha estat un cop dur, una llàstima. És un tema purament econòmic i fruit també d’unes decisions estratègiques, com ara la de construir espais més grans de confluència amb altres partits polítics. Això ens ha fet renunciar a ser els interlocutors directes amb la ciutadania i presentar-nos amb altra gent. Com a espai polític hi seguim sent a dins de Catalunya en Comú.
-Com és la convivència en aquest nou espai?
-Bona. Iniciativa ja era un espai divers amb gent d’orígens polítics diferents. No ens resulta estrany formar part d’un espai on hi ha diversitat d’opinió.
-Les enquestes vaticinen que Catalunya en Comú, més o menys, repetirà el resultat de les eleccions del 21 de desembre de 2017, quan va traure vuit diputats. Compten amb càlculs interns que discutisquen aquests pronòstics?
-No. No tenim pressupostos per fer enquestes, com sí que tenen altres partits. El que tenim és el nostre propi olfacte i la nostra lectura de com respira políticament la ciutadania. Creiem que les enquestes no estan preveient diversos factors. Un d’ells és que nosaltres podem créixer.
-En base a què?
-El marc polític actual, marcat bàsicament per la COVID-19 i per la crisi social que genera la pandèmia, situa més que mai com a prioritat allò que nosaltres sempre hem defensat: els serveis públics de l’educació, salut i drets socials, així com la valoració dels professionals que els garanteixen i la millora de les seves condicions laborals. Cal una aposta per la defensa estratègica del nostre model econòmic amb visió de mitjà i llarg termini. Tothom, crec, té clar que cal una reconstrucció econòmica, que no ha de ser una preconstrucció del model que ja tenim, sinó que s’ha d’aprofitar la conjuntura per transformar-lo. La gent també té clar que l’ecologisme i el feminisme ho ha d’impregnar tot: ja s’ha vist com molts partits han incorporat aquests principis que nosaltres sempre hem defensat. Això és el que des del nostre espai s’està dient des de fa anys i panys. Me n’alegro que ara moltes formacions polítiques facin seves les propostes que nosaltres defensem des de fa tant de temps. Celebro que hi hagi consensos a l’entorn d’això. I demano a la ciutadania que tingui memòria. És important que s’ho creguin molts més partits i també més part de la ciutadania. Però la ciutadania ha de tenir clar que aquells que batallaran més per implantar aquests principis són aquells que se’ls han cregut des del principi. Altres potser se’ls han cregut per qüestions circumstancials, i en un moment determinat poden tornar a canviar-los. Cal que la ciutadania, també, comprovi qui fa transformacions en aquest sentit quan té possibilitats de fer-les des d’un govern. Nosaltres, amb moltes dificultats, demostrem què estem fent des del Govern de l’Estat i des de moltes alcaldies.
-El fet que Catalunya en Comú forme part del Govern espanyol pot desgastar el partit de cara a les eleccions? Hi ha gent que esperava més incidència de la formació al si del Govern de l’Estat.
-Al revés: crec que ens afecta positivament. La gent pot veure que el que dèiem no era demagògia. Si diem que defensem el dret a l’habitatge, perquè és un dret constitucional i ens el creiem de veritat, la gent ho veu, i veu com ens enfrontem al PSOE i als poders fàctics que calguin per defensar-lo. Si diem que som republicans, ho diem des de l’oposició i des del Govern. Crec que estar al Govern de l’Estat no ens desgasta. És cert que genera moltes contradiccions, però serveix per demostrar per a qui governem nosaltres i per què governem. N’estem molt contents, d’això. D’idees pures no es menja: es menja de la transformació real. Has d’estar disposat a mullar-te i a cedir si no tens majoria suficient com per tirar endavant certes coses. Però es poden fer transformacions reals tot i governar amb minoria, tal com es veu. Això ens és beneficiós. La ciutadania entén que si volem que el Govern estigui pels problemes del dia a dia i pel futur, millor que governin partits que demostrin que van per aquí quan governen. A l’Estat ho estem demostrant.
-Els desnonaments, per exemple, no s’han aturat durant la pandèmia.
-No s’han aturat tots els que es voldria, però en la primera fase de la pandèmia es va fer una moratòria antidesnonaments que es va acabar amb l’estat d’alarma. Nosaltres hem seguit batallant perquè allò no acabés en aquell punt, i ara es torna a fer una moratòria de desnonaments. Ho hem fet fins i tot forçant-ho a partir de fer esmenes en uns pressupostos amb altres grups. Alguns ho poden llegir com deslleialtat al nostre soci de govern, però nosaltres ho llegim com lleialtat als nostres principis pels quals la gent ens vota. Aquesta confrontació ha servit, i es comprovarà. Hi ha molts poders fàctics mirant d’evitar això. Però ens hi enfrontem i aconseguim coses, com ara que hi hagi ERTOs i que la gent no vagi a l’atur directament, com ara que hi hagi un ingrés mínim vital que ara batallem perquè es gestioni correctament, que hi hagi increment de liquiditat per empresaris i autònoms, que els pressupostos reverteixin les retallades salvatges del Partit Popular...
-Pensa que és possible que després de les eleccions es forme un tripartit d’esquerres a Catalunya amb ERC, PSC i comuns?
-Crec que aquest escenari és una necessitat. No podem seguir a Catalunya amb un Govern que bloqueja el país, que és el que hem tingut els últims anys: un desgovern de dos partits que no s’entenen i que cada dia és més evident que no s’entenen. El bloqueig entre els dos partits bloqueja el país i la governabilitat. Jo porto els temes sanitaris, d’infantesa i d’afers socials al meu grup parlamentari. Cansa molt que les entitats d’aquest sector denunciïn que les seves demandes topen amb un mur: no els fan cas. Això no ens ho podem seguir permetent en aquest país. És més que necessari un canvi d’escenari. I això només pot venir de la mà de forces d’esquerres.
-Creu que ERC sobreactua quan assegura que no farà govern amb els socialistes? Un govern diferent o un pacte d’investidura diferent no seria possible sense el PSC, i possiblement tampoc sense Catalunya en Comú.
-Crec que aquest veto, que és mutu, si els números donen es desfarà a l’endemà de les eleccions. Temps al temps. Espero que els números donin i els vetos desapareguin pel bé del país.
-Molta gent d’ERC aposta per un govern de concentració que vaja des de JxCat fins la CUP, passant pels comuns. Què en pensa?
-Impossible. I aquest no és un veto que es desfarà després de les eleccions. Nosaltres no pactem amb JxCat ni amb la dreta. No compartim projecte polític.
-Pel que fa a una possible llei d’amnistia, el Parlament ha registrat una proposta perquè s’aprove al Congrés, i ha comptat amb els suports de JxCat, ERC i CUP, però no amb els comuns. Per què?
-És una declaració d’intencions, no és res que tingui cap conseqüència jurídica. Si el que volen és que això tingui conseqüències jurídiques, el que han de fer és presentar una proposició de llei bé al Parlament per portar-la al Congrés o bé al mateix Congrés, on els tres grups hi tenen representació. Però mai no han fet res que tingui conseqüències jurídiques en aquest sentit. En cap moment no hem dit que estiguem en contra de l’amnistia que alguns plantegen, sinó que el que calen són respostes efectives i no focs d’encenalls. Respostes efectives i amb possibilitats de donar-les aviat són l’indult i la reforma del delicte de sedició. I per això batallem al Parlament, al Congrés, al Govern de l’Estat i a tot arreu. La reforma del delicte de sedició és possible, hi ha la majoria al Congrés per fer-ho i és efectiva. Per a l’amnistia no hi ha les majories necessàries al Congrés, i els mateixos que demanen aquesta solució així ho reconeixen. Per tant, ho saben. No estem en contra de la proposta, però demanem realisme.
-El procés català estarà molt sobre la taula durant la campanya electoral. Cap a on va el procés, segons vostè?
-Espero que s’acabi el processisme. Ha estat nefast pel país. Viure només de donar voltes a un sol tema i a partir d’arguments que no se sostenen i intentar enganyar la ciutadania, fins i tot, han sigut les bases del processisme. Una cosa és el conflicte polític que existeix entre Catalunya i Espanya i les seves conseqüències, que són molt greus i molt dures, especialment per a certes persones que estan a la presó. Cal tractar aquest tema, per tant, amb rigor i seriositat per trobar les possibles solucions. Cal entendre també amb quines majories es compta i quina pedagogia s’ha de fer per enfortir aquestes majories. El que espero que s’acabi és el processisme, que parla només a partir de l’emocionalitat i no amb raons fundades. Això no ajuda ningú. Ens ha tingut bloquejats. No podem tornar a caure en el mateix.
-Per últim, hi ha molts partits que acusen Catalunya en Comú d’haver tingut, en segons quins moments, una posició tova envers la defensa de la llengua catalana o del dret d’autodeterminació.
-És una altra de les mentides del processisme. Nosaltres no som mai ambigus amb la llengua catalana, que sempre l’hem defensat a ultrança, a diferència d’altres que n’han fet un ús partidista. No som ambigus tampoc amb la defensa del dret a l’autodeterminació: defensem una república plurinacional a Espanya, un federalisme asimètric que doni un paper com pertoca a les diferents nacionalitats i realitats dins d’Espanya i dins d’un món cada vegada més interrelacionat, on les sobiranies són cada vegada més compartides i on cada vegada té menys sentit aïllar-se. Aquesta és la nostra proposta. No som ambigus. Això és el que alguns volen fer veure.