L’any passat, La Mutant, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, La Filmoteca, l’espai Nolich i el Col·legi Major Rector Peset aixoplugaren les 22 obres seleccionades per a la tercera edició de DocsValència, prop del doble que enguany. Tanmateix, en aquest 2020 tan estrany, malgrat que la COVID-19 està fent de les seues, els films tornarn a lluir en tota la seua esplendor. El fet de poder-se projectar els documentals en un d’aquests centres amb encant i que donen espai prioritari a la cultura era un plus afegit a la qualitat i l’atractiu de l’esdeveniment. Però ha tocat adaptar-se i donar màxima prioritat a la matèria primera: les pel·lícules. Cadascú, des de casa, haurà de recrear l’ambient del cinema presencial abans de cada estrena.
I és que, efectivament, la plataforma en línia docsvalencia.com serà l’encarregada d’acollir i projectar enguany els dotze documentals seleccionats. Una tria que ha quedat molt i molt reduïda a partir dels 250 films que es varen inscriure a la convocatòria. Cada pel·lícula s’estrenarà a les 21h i estarà disponible per al visionat durant 24 hores, o fins que s’arribe al màxim de reproduccions, en aquest cas, 500.Solo el diablo vive sin esperanza (Only the Devil Lives Without Hope), de Magnus Gertten, hi dona el tret de sortida aquest dijous.
Els films amb premi estaran dividits en dues seccions: Panorama, que destriarà les millors obres de la filmografia espanyola, i Mirades, que ho farà a nivell del País Valencià. El jurat que atorgarà els guardons d’aquest 2020 està conformat per professionals de Cuba, Xile, els Estats Units, Argentina i Espanya: es tracta, concretament, d’Albert Montón, Mario Durrieu i Orisel Castro, des de Panorama; i d’Áurea Ortiz, Carlos Gutiérrez i Carolina Astudillo, en el cas de Mirades. El festival de cinema documental repartirà un total de 5.000 euros en premis.
Les propostes de Mirades i Panorama
Lobster Soup, Per molt que bufe el vent i Resistencia Trans són les competidores en la secció de Mirades d’aquesta quarta entrega. El primer film, obra de Rafa Molés i Pepe Andreu, va ser rodat a Islàndia i està narrat a través dels paisans d’un petit cafè de pescadors a Grindavík. El documental se centra en aquest establiment tan pintoresc i també famós per la seua sopa de llagosta, però que està a punt de desaparèixer per la pressió del negoci turístic. Una crònica de les batalles més recents per salvar l’horta valenciana és el que vol deixar palès David Segarra a Per molt que bufe el vent. Per altra banda, Claudia Reig fa un retrat ben minuciós de la vida de les persones transgènere a València a Resistencia Trans, un tema de força actualitat.
Els documentals de Natxo Leuza, El drogas; Marc Serena, El escritor de un país sin librería; i Ida Cuéllar, El secreto del doctor Grinberg, són els candidats a millor filmografia a nivell estatal. El treball de Leuza va passar pel laboratori de projectes del propi DocsValència, l’anomenat DocsLab, i s’encarrega de fer un retrat tan sorprenent com íntim del líder del grup musical Barricada, Enrique Villareal, destapant la seua trajectòria vital i professional.
Qui també fa un altre retrat és Marc Serena a El escritor de un país sin librerías. Però, aquesta vegada, es descriu la imatge de la situació de Guinea Equatorial a través de Juan Tomás Ávila Laurel, el seu escriptor més prolífic i traduït. De fet, és el primer llargmetratge documental crític amb la dictadura de Teodoro Obiang i filmat des del propi país protagonista.
Tanca la secció nacional un thriller d’Ida Cuellar sobre la desaparició del Dr. Jacobo Grinberg, més conegut com l’“Einstein de la consciència”, sota el títol El secreto del doctor Grinberg. Aquest metratge ja compta amb un guardó, el Premi del Públic de l’útlima edició de DocsMX, el Festival Internacional de Cine Documental de la Ciutat de Mèxic.
La secció Global
No hi podia faltar, però, un tast del bo i millor cinema documental internacional, que arriba de la mà de Global Docs. Tres títols més conformen aquesta secció: Curando el odio. La batalla por el alma de una nación, de Peter Hutchison; Línea 137, de Lucía Vasallo (Argentina); i El profeta y los extraterrestres, de Yoav Shamir (Austria-Israel).
Hutchison conta en la seua cinta la feina que varen realitzar antics skinheads per ajudar uns altres joves a sortir de les urpes del feixisme. Per la seua banda, la Línea 137, que arriba directament des d’Argentina, fa acompanyar els espectadors al servei d’atenció immediata per acollir les víctimes de violència masclista a la ciutat de Buenos Aires. Per últim, amb la creació de Shamir es descobrirà el retrat de Rael, qui després d’una trobada amb els extraterrestres, va fundar la religió OVNI més gran del món.
La joia de l’edició
Un dimoni o un Déu, un mite o una realitat, un cúmul de perfeccions o d’imperfeccions. Totes aquestes sensacions les ha produït i les produeix, fins i tot després de la seua defunció, Diego Armando Maradona. Més enllà de la discussió sobre si és el millor jugador de la història del futbol, El Pelusa és qui més titulars i reaccions ha proporcionat, tant a admiradors de l’esport com a totals desconeguts, durant i després de la seua carrera.
L’any 2005, Javier Vázquez, des del propi país del protagonista, Argentina, va realitzar un dels millors documentals que s’han fet sobre el futbolista. Amando a Maradona serà, així doncs, un dels plats forts de l’edició en línia del festival per, amb motiu de la seua recent mort, conèixer la construcció de la llegenda i l’univers que s’ha format al seu voltant.
Un fòrum replert de cinema
Allò que també caracteritza el DocsValència és el seu espai de formació i diàleg més enllà de les visualitzacions dels films a través d’una pantalla. Com el lloc de discussió i ensenyament que representava un fòrum romà, enguany el multipremiat cineasta i nominat a l’Òscar pel documental Darwin’s Nightmare (2006), Hubert Sauper, serà l’encarregat d’impartir una classe magistral sobre els seus processos creatius el pròxim dijous 17 de desembre. Aquesta activitat serà moderada per Eduardo Guillot a través de les xarxes socials del festival.
Per conéixer una mica més sobre el protagonista del fòrum i els seus treballs, dimecres 16 de desembre es projectarà la seua darrera obra, Epicentro (2020), un retrat immersiu de la Cuba “utòpica” i del seu poble resilient. La seua estrena va ser a Sundance, on es va fer, per segona vegada, amb el Gran Premi del Jurat.
La incubadora dels projectes futurs
L’espai de formació i creació de nous projectes que ofereix el festival continua enguany amb la presència d’especialistes i experts amb renom, que provenen de Colòmbia, Mèxic, els Països Baixos, França, Argentina i Espanya. Ells seran els impulsors dels documentals futurs que, segurament, es projectaran en les pròximes edicions. El DocsLab consistirà en una setmana intensa de tallers, assessories i tutories, impartides per representants de festivals importants com l’IDFA (International Documentary Filmfestival Amsterdam), FIFMarseille (Festival Internacional de Cinema de Marsella), FIDBA (Festival Internacional de Cine Documental de Buenos Aires), FICG (Festival Internacional de Cine en Guadalajara) i DocsMX (Festival Internacional de Cine Documental de la Ciutat de Mèxic).
Un total de 14 projectes i 28 participants formaran part de Plataforma VLC i Plataforma Espanya, que segueixen donant suport a la creació de nous documentals i a la formació de les i els cineastes valencians i d’arreu de l’Estat. El nominat a l’Òscar per Balseros, Carles Bosch, i la productora i distribuidora colombiana Claudia Rodríguez Valencia seran els tutors que seguiran el naixement i el posterior creixement dels nous films. Unes creacions que donen llarga vida a DocsValència per a que puga tornar amb una cinquena edició en el seu format habitual i amb l’essència tan característica.