"Vostè condemna rotundament la violència d'ETA?". "No contestaré". "No contestarà, oi? Ja ho sabia". Pocs esperaven que d'aquest intercanvi verbal entre la jutgessa de l'Audiència Nacional espanyola Ángela Murillo i el líder abertzale Arnaldo Otegi –en el judici celebrat l'any 2010– seria l'arrel d'una decisió que pot posar en dubte l'adscripció de la justícia espanyola als criteris del Tribunal Europeu de Drets Humans.
El judici contra Otegi, encausat per participar en un homenatge a un antic pres d'ETA, va acabar suspès en entendre el Tribunal Suprem que Murillo havia vulnerat el principi d'imparcialitat en valorar que "ja ho sabia". Res no va impedir, però, que l'actual líder d’EH Bildu es tornés a trobar davant un tribunal on fou jutjat juntament amb Rafael Diez Usabiaga, Miren Zabaleta, Arkaitz Rodríguez i Sonia Jacinto per haver intentat, suposadament, reorganitzar Batasuna. Aquest partit abertzale, hereu d’Herri Batasuna, va ser il·legalitzat, segons els tribunals espanyols, per la seva vinculació amb ETA. Era el conegut cas Bateragune. En aquells anys Otegi i els altres activistes independentistes bascos intentaven fer virar l'estratègia de l'esquerra abertzale cap a la fi de la lluita armada i l'aposta decidida per la pau i la via democràtica. De fet, el gener de 2011 ETA va anunciar un alto el foc permanent i verificable que esborrava la via violenta d'entre les estratègies de l'independentisme basc.
Res d'això no va impedir que els cinc dirigents abertzales fossin condemnats sis anys i mig de presó. El primer de març de 2016 Otegi sortia del centre penitenciari de Logronyo després de complir la pena. Dos anys després, el 2018 –any de la dissolució definitiva d'ETA– una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans determinava que els líders independentistes bascos no havien tingut un judici just i, per tant, dictaminava la nul·litat de la sentència. Entre els motius, el famós "ja ho sabia" de Murillo.
Es tractava d'un cop dur per a la justícia espanyola en l'arena internacional. També era una victòria per als militants abertzales. Aquests, malgrat que la resolució del TEDH descartava qualsevol mena d'indemnització, van decidir sol·licitar ser compensats econòmicament per l'Estat espanyol.
Res més lluny de la realitat. Quan falten pocs mesos perquè acabi el període d'inhabilitació d'Arnaldo Otegi per a ocupar un càrrec públic –que venç el febrer de 2021–, el Tribunal Suprem ha resolt que, un cop declarat nul el judici per part del TEDH, cal que la vista es torni a celebrar.
Una decisió insòlita –i extensament denunciada per la defensa dels abertzales– presa després de la petició feta per l'organització de víctimes Verde Esperanza. Es tracta d'una organització fundada pel diputat de Vox Francisco José Alcaraz, que va perdre el seu germà i dues nebodes en l'atemptat contra la caserna de Saragossa l'any 1987, i que entre 2007 i 2007 va ser president de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT). En l'actualitat, l'entitat que ha forçat la reobertura del cas la dirigeix la seva dona, Carmen Álvarez.
En l'acceptació del recurs que ha de portar a la reobertura del cas, la Sala Segona del Tribunal Suprem, que presideix el jutge Manuel Marchena, ha estimat que la conseqüència de la nul·litat del judici ha de ser "la celebració d'un nou judici, ja que d'altra manera no existiria resolució vàlida sobre el fons de l'assumpte, és a dir, sobre l'existència dels fets, la participació dels acusats en aquests i sobre el caràcter delictiu, cosa que és un dret de les defenses i les acusacions". A més, com que els condemnats ja han complert pena, "l'Estat de Dret no pot romandre impassible davant una privació de llibertat, la justificació final de la qual s'ignora" i que "les acusacions no han decaigut i aquells que les sostenen tenen dret a una resolució motivada pel que fa a les seves pretensions degudament formulades".
Una argumentació que els experts consultats per EL TEMPS no comparteixen. "Estem davant un cas inèdit", exposa a aquest setmanari el professor de Dret Europeu de la Universitat del País Basc Joxerramon Bengoetxea. "Que el judici hagi estat declarat contrari als principis bàsics del procés just porta a la nul·litat de totes les actuacions. Això no vol dir que no s'hagi celebrat, sinó que es va celebrar i que hi va haver un vici que fa que el resultat d'aquest judici quedi anul·lat", argumenta. Per a ell, de tornar-se a celebrar el judici, això s'oposaria al "principi de no repetició d'una causa pels mateixos fets", també conegut com a non bis in ídem.
Un precepte que el Suprem no considera violat en tant que "el primer judici ha estat declarat nul en atenció a la protecció d'un dret fonamental de l'acusat".
L'advocada penalista Isabel Elbal apunta que "la sentència, amablement, tracta de dir que garanteix els drets dels ja condemnats perquè han estat condemnats per una sentència ja anul·lada, però segueix existint malgrat això. Diu que tenen dret a ser jutjats per un tribunal imparcial, però també afegeix que les acusacions tenen dret a què les seves pretensions siguin estimades". D'acord amb això, creu que "una repetició d'un judici en tota regla no garanteix els drets dels acusats. La ficció que necessiten una sentència en dret no és certa. Quan el TEDH diu que seria adequat repetir el judici, es refereix al fet que ho hauria estat en el seu dia, però llavors no es va detectar la falta d'imparcialitat. Com que no va ser així, ara ja no es pot fer. Seria faltar a l'esperit de la sentència del TEDH i deixaria en paper mullat el Conveni Europeu de Drets Humans".
La professora de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona, Rosa Ana Alija, argumenta que "no té cap sentit" que qui hagi sol·licitat la repetició del judici sigui una associació de víctimes perquè "la llei d'enjudiciament criminal, en l'article 954.3, diu exactament que està previst que la sentència del TEDH permeti demanar la reobertura del cas, però que la revisió només pot ser sol·licitada per qui, estant en legitimitat per interposar el recurs, hagués estat demandant davant el TEDH. No crec que això doni marge a interpretacions".
El criteri el comparteix també Javier Mira, professor de Dret Penal de la Universitat de València, que concreta que "si el TEDH considera que s'ha violat un dret fonamental, només té opció de recuperar-lo el lesionat, no l'Estat espanyol". Detalla, a més, que "la sentència ha dit que el sistema judicial no ha estat imparcial. Aquest mateix sistema no pot dir per si mateix que ara, de sobte, és imparcial" i que ara "el Suprem ordena la repetició de la vista oral, però tota la instrucció ja s'ha fet. Per la qual cosa, l'acusació ja té coneixement de l'estratègia que va utilitzar la defensa en el primer judici. Això produiria indefensió".
Autarquia i alliçonament
Isabel Elbal considera que amb la seva decisió el Tribunal Suprem incompleix el Conveni de drets humans i la sentència, és a dir, "dona l'esquena al Tribunal Europeu de Drets Humans i a Europa. Això ens porta a una autarquia jurídica". Considera, alhora, que el Suprem està posant sobre la taula, en aquest i altres casos, que "no vol que ningú els controli des de dalt. Estan farts del control del TEDH i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. No volen cap control perquè a Espanya no en tenen cap, ni cap mecanisme de fiscalització. No es volen veure fiscalitzats per Europa i ens arrosseguen cap a una autarquia normativa".
És per això que creu que amb la resolució sobre el cas Bateragune "volen enviar un missatge a totes les persones condemnades que vulguin acudir al TEDH. Els diu que vagin amb compte perquè, si invoquen un defecte essencial i et donen la raó, et pots trobar amb una repetició del judici en sis anys". Per això, adverteix que "si es crea un precedent i es consolida, la gent s'ho pensarà abans d'acudir al TEDH i veuran minvat el seu dret a que aquest tribunal intervingui. De facto, és una supressió del Conveni Europeu de Drets Humans. El deixa, de facto, sense efectes".
Entrant en l'àmbit de les motivacions, Rosa Ana Alija recorda que "l'Estat espanyol tendeix a marejar la perdiu quan hi ha una sentència del TEDH favorable algú de l'esquerra abertzale o ETA". Una visió que comparteix Javier Mira, que pensa que "en tot allò que ha involucrat l'esquerra abertzale o l'independentisme s'ha instaurat un 'a por ellos' judicial".
Segons la seva valoració personal, és rellevant el moment en què arriba la resolució sobre el cas Bateragune perquè "es produeix en un moment molt especial, després de la discussió que hi ha hagut l'últim mes sobre si és legítim o no pactar amb EH Bildu. Les coses no passen per casualitat".
Bengoetxea, a més, destaca que tot i que el Suprem no farà pública la seva estratègia, aquesta pot anar "des d'intentar evitar que es declari la responsabilitat de l'Estat per indemnitzar les persones encausades a enviar un missatge cap a possibles casos en altre tipus de processos". Precisa, a més, que és rellevant que aquesta decisió excepcional i sense precedents arribi amb el cas Bateragune. D'una banda fa referència al fet que la causa ja ha estat viciada al llarg de tot el procediment i que afecta "persones que estan tenint un protagonisme polític especial en aquest moment".
Cal recordar que Arkaitz Rodríguez és el líder de Sortu –la formació amb més pes al si d’EH Bildu– i que, sobretot, Arnaldo Otegi és la gran esperança de l'esquerra abertzale de cara a guanyar unes futures eleccions al País Basc. Tot i que la seva inhabilitació acaba el febrer de 2021, des de la seva sortida de la presó el dirigent abertzale ha jugat un paper més que destacat en la definició de la línia estratègica d'EH Bildu, que va ser el segon partit més votat de les darreres eleccions basques amb 21 diputats, 11 més que la tercera força, el PSE. Alhora, el suport dels abertzales als Pressupostos estatals hauria generat molt més debat intern sense el pes d'Otegi al si de la coalició, per exemple.
En segona instància, el professor Bengoetxea creu que la decisió de repetir el judici pot arribar per la voluntat de revertir el fet "que hagi estat Estrasburg qui ha declarat el principi d'imparcialitat, cosa que afecta la imatge del Suprem davant de possibles supòsits que ha encausat, sobretot la causa del procés català".
Amb tot, l’advocada Elbal detalla que la decisió del Suprem li pot comportar conseqüències en el marc europeu. Exposa que hi ha un mecanisme fiscalitzador contemplat a l'article 46 del Conveni Europeu de Drets Humans segons el qual "quan un estat membre incompleix una sentència, el Comitè de Ministres –un òrgan del consell d'Europa Format pels ministres d'afers exteriors dels 47 països membres del Conveni– pot revisar la situació". Si aquest decideix per una majoria de dos terços que cal revisar, s'eleva a la sala que va dictar la sentència i aquesta, si ho creu convenient, la retorna al Comitè, que pot adoptar les mesures necessàries de nou amb el suport de dos terços dels seus membres. "El Conveni no contempla quines són les mesures, però és qüestió de prestigi. Pot ser força expeditiu, perquè pot instar a l'Estat a complir la sentència", destaca l'advocada.
Una situació que agreujaria les tensions entre la justícia europea i la cúpula judicial de l'Estat espanyol que, en qualsevol de les decisions amb transcendència política, no deixa de mirar pel retrovisor el cas català. De consolidar-se el criteri del Suprem, però, seria una mala notícia pels presos polítics i exiliats independentistes, que tenen bona part de les esperances judicials dipositades en la intervenció del Tribunal Europeu de Drets Humans. De nou, cal prendre la repressió a l'esquerra abertzale com un indicador de la línia futura que discorrerà la justícia espanyola vers l'independentisme català.