Ignot, Manuel Baixauli, Edicions del Periscopi.
La nova criatura de L'escriptor de Sueca Manuel Baixauli encapçala el rànquing. Fins a quatre llibreries l'han destacat com la seua preferència, per diversos motius. Ximo Soler, de la Llibreria d'Ontinyent "per la gran literatura que conté" i per "la manera de construir l'escriptura". Pau Grau, de Detroit Llibres (Alcoi), la considera "una de les obres més completes i sorprenents d'aquest 2020", un "exercici literati de gran estatura intel·lectual al voltant de la creació artística i el talent, sobre l'art i sobre la vida, sobre la relativitat dels èxits i els fracassos". Maria Bravo, d'Ambra Llibres (Gandia), l'escull perquè "aborda temes que a mi personalment m'intriguen, com el talent, algú que és capaç de crear meravelles i que, malgrat això, la resta del món no ho sabrà". Finalment, Sara Sánchez, de Lliberia el Puerto (Port de Sagunt), destaca la "reflexió al voltant de l'èxit en l'art", la importància "que té l'atzar a l'hora de triomfar en un món en què es produeix a una velocitat brutal, el talent que pot passar desaparecebut entre tanta palla".
La mar rodona, Sebastià Perelló, Club Editor
Dues són les llibreries que han triat la novel·la de l'escriptor mallorquí de Costitx Sebastià Perelló. Irene Jaume, de La Ciutat Invisible de Barcelona, diu que és un llibre que "t'obliga a arromangar-te i a caminar entre el fang mentre salives amb el vocabulari i el llenguatge utilitzat per Perelló", una "petita joia" que ens transporta a la Mallorca de diferents èpoques i "fa reflexionar profundament sobre la identitat, la vida i la mort i com el turisme ha canviar i modificat una illa del Mediterrani". Per la seua banda, Anna Nicolau, de Les Voltes de Girona, afegeix que la novel·la té "un peu a la història i un aull al futur d'una societat sacsejada per la guerra i enlluernada pel turisme prometedor", alhora que considera el llibre "una celebració de la nostra llengua que ens empeny a estimar-la encara més".
Reis del món, Sebastià Alzamora, Proa
Un altre mallorquí, en aquest cas de Llucmajor, Sebastià Alzamora, apareix citat dues vegades. Vicent Marí, de la Llibreria Mediterrània (Eivissa), destaca "l'aspecte conceptual de teixir una història del segle XX a través de dues figures mallorquines, reals i antagòniques, com són Joan March i Joan Mascaró". Mentrestant, Miquel Serra, de Quart Creixent (Palma), destaca la confluència en el llibre de dues personalitats ben diferents, ambdues de Santa Margalida, però subratlla també el que tenien en comú: "la passió desbordada per triomfar en els seus camps, les llengües orientals, en un cas; els diners, en l'altre". Així i tot, Serra creu que la gran troballa del llibre és el personatge de Kathleen, l'esposa de Mascaró.
El fill del xofer, Jordi Amat, Edicions 62
No és habitual veure obres de no ficció en aquesta mena de llistats, la qual cosa valoritza encara més la tria per partida doble d'aquest llibre del barceloní Jordi Amat, que aborda l'estremidor procés d'ascens i caiguda de l'advocat i periodista Alfons Quintà. Guillem Lluch, d'El Tinter (La Pobla de Segur, Pallars Jussà), fa la tria "per deformació professional, ja que a abanda de llibreter soc periodista". "Em sembla una obra molt interssant per conèixer les interioritats del poder polític i econòmic a Catalunya des del tardofranquisme fins als darrers anys del pujolism. Tot plegat lligat a la trajectòria vital d'un personatge sinistre com Alfons Quintà". Àlex Voleny, de la Llibreria Ramon Llull de Palma, se suma també a ressaltar aquesta biografia.
Guillem, Núria Cadenes, Amsterdam
Eva Gisbert, de Fan Set, a València, cita Guillem, de la barcelonina arrelada a terres valencianes Núria Cadenes, la que ha estat la novel·la més venuda a la llibreria. "Objectivament, es tracta d'una història que calia explicar", apunta Gisbert, "la pèrdua de la innocència de tota una generació davant la impunitat del feixisme". Un relat directe però contingut, "sense caure en el pamflet" i amb un "ús magistral del llenguatge".
Extraordinàries. Noves autores de l'insòlit, VVAA, Les Males Herbes

Tampoc és corrent la tria de Carlota Freixenet, de La Carbonera, a Barcelona. Una antologia de Males Herbes amb autores emergents de nom desconegut o poc conegut que conreen els gèneres habituals del segell. "Ja era hora de fer una antologia seriosa i ben feta d'autores de gènere en català, pel reconeixement de noves veus i per la feinada de descobrir-les", dictamina Freixenet.
La casa de foc, Francesc Serés, Proa

L'esperat retorn de Francesc Serés, l'escriptor de Saidí (Baix Cinca), és destacat per Lluís Ruís, de la Llibreria Documenta de Barcelona. "Una novel·la descomunal, ambiciosa i resolutiva a parts iguals, amb el do del misteri narratiu i d'un compromís literari absolut amb el territori i la gent de què parla el llibre".
Pare de rates, Joan Barceló i Cullerés, Comanegra

Una altra tria heterodoxa. Aràntzazu Fonts Pallach, de la Llibreria Gaudí de Reus, opta per l'autobiografia pòstuma d'un autor que va morir molt jove. "Ara acaba l'any Joan Barceló i Cullerés que commemora el quarantè aniversari de la seva mort a només 24 anys. Aquesta obra ens ajudarà a entendre la gran pèrdua que fou per a la literatura catalana la seva prematura mort".
Els ullastres de Manhattan, Ponç Pons, Quaderns Crema

Des de la Llibreria Catalana de Maó, Miquel Llompart ens proposa un dietari del poeta menorquí Ponç Pons, una mena de dietari de l'estança de l'escriptor a Nova York l'any 2007 en la qual també hi ha referències a Menorca i reflexions literàries de diferent caire. Una altra proposta diferent.
El teu gust, Isabel-Clara Simó, Bromera

La darrera tria deixa gust a homenatge i tribut, perquè es tracta de l'obra pòstuma de l'alcoiana Isabel-Clara Simó, desapareguda recentment. Es tracta de l'opció d'Enri Polo, de la Llibreria Samaruc d'Algemesí. "Em sembla un regal que ens deixa als seus lectors, amb referències a l'art en general i a la literatura i la pintura en particular. Una protagonista plena de sexualitat, que emana passió amb tot allò que fa i que ens la transmet tan transparent que no et costa gens posar-te en la seua pell".