Vikings va començar amb una ambició: la de Ragnar Lodbrok per salpar on ningú no havia anat mai, i per tant es podria argumentar que la sèrie hauria d'haver acabat amb el comiat d'aquest personatge. La seva escena final va ser memorable, fidel a les sagues nòrdiques en que s'inspira la sèrie i absolutament esfereïdora, i a més la sèrie es trobava en un moment àlgid. Però es va decidir continuar. Com passa molt sovint, a causa del seu èxit. Fins aquell punt, l'història de Ragnar Lodbrok havia fet de la sèrie una cita obligada pels aficionats a les sèries de temàtica històrica per la recreació de la cultura vikinga, rituals inclosos, malgrat les diverses llicències que de vegades es prenia amb alguns detalls. La sèrie destacava per les escenes salvatges i les batalles espectaculars, però també per la voluntat d'explorar la visió de la vida dels personatges, el seu desig de trobar sentit a l'existència i un lloc al món en relació a les pròpies creences i tradicions, la set de violència duta a terme en nom dels déus, pagans o cristians, i el cicle de conquesta i destrucció entre pobles de cultures i religions diferents que sembla inacabable. Per parlar, al capdavall, de les forces que han marcat el rumb la Història.
Continuar més enllà de Ragnar per explicar la història dels seus fills va ser una decisió arriscada. La sèrie va partir amb la transició, en part per la pèrdua de l'actor principal i en part perquè la qualitat dels guions va decaure, probablement conseqüència del fet que el nombre d'episodis de cada temporada es va multiplicar per dos i els va escriure tots el seu creador, Michael Hirst, que mai ha comptat amb un equip de guionistes. Malgrat tot, la sèrie mai ha deixat de tenir present el seu tema central i als últims episodis (a partir d'aquí spoilers del final), ha sabut tornar-hi amb encert entroncant-lo amb la cronologia històrica. Al capdavall, Vikings va començar amb l'inici de l'Era dels víkings, marcada per la ràtzia de l'illa de Lindisfarne, l'any 793 (vista a la primera temporada), així que era perfecte que acabés amb la derrota dels víkings a Wessex, l'any 878, que marca l'inici del final d'aquesta era (a l'últim episodi de la sisena temporada). Als últims episodis els personatges poden percebre el final del món que ells sempre han conegut. Fins i tot víkings com Ivar i Haldar, que només se senten vius quan són conquerint, tenen la sensació d'estar vivint el seu propi crepuscle. Abans d'acabar la sèrie, tots els fills de Ragnar hauran deixat de ser víkings i per tant es tancarà aquest període.
L'última batalla acaba sent, de fet, una rendició. Ivar busca una oportunitat per morir al camp de batalla i així poder entrar al Valhalla, confessant, en un moment magnífic, que té por de morir i per tant no és el víking valent que sempre ha volgut ser, sinó simplement humà. El seu germà, Hvitserk, també s'allunya del camí víking buscant la pau que troba en el cristianisme. En aquest punt, la sèrie otorga a aquest personatge el paper del rei danès Guthrum, que va ser convertit al cristianisme després de ser derrotat per Alfred el Gran. És més discutible el final de Harald, que segons les fonts va morir de vell. La mort d'aquest personatge només serveix per coronar Ingrid, cosa que només es pot llegir en clau de contrast (l'era dels herois ha acabat) o bé per la voluntat de donar pes a un personatge femení. Mentrestant, n'Ubbe arriba a un nou món, on retroba en Floki. Aquests dos personatges expressen el desig de començar de zero i fer les coses de manera diferent, en un final contemplatiu i trist perquè sabem que l'era dels víkings va acabar, però el cicle de la conquesta i destrucció en nom de tradicions i creences va continuar durant molts segles i encara avui se segueix cobrant víctimes.
Vikings
Creador: Michael Hirst
Repartiment: Alex Hogh Andersen, Gustaf Skarsgard
Temporades: 6
Plataforma: els últims episodis només a Movistar