Ajornament o manteniment. La data de les eleccions catalanes penja d’un fil des de fa dies. Els pronòstics sanitaris no auguren res de bo de cara al 14 de febrer. S’espera que dins d’un mes, els serveis sanitaris treballaran amb una intensitat quasi comparable a la de les setmanes més dures de la pandèmia. I és en aquest context que els responsables mèdics no volen sumar més elements de risc a una situació que es presenta del tot complicada.
Així, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha deixat clar que «fer eleccions el 14 de febrer no seria el millor dels escenaris». En roda de premsa, Argimon ha deixat clar que «les dades no van bé» i que les desenes de milers d’infectats que hi haurà cap a la data esmentada no conviden a celebrar eleccions, en tant que caldrà garantir el vot de tots ells. «El més important és garantir aquest dret fonamental», deia Argimon, que deixa la decisió en mans del Govern.
No és l’únic que s’ha expressat en aquest sentit. Rafael Ribó, síndic de greuges, també ha defensat l’ajornament electoral, atès que el 14 de febrer es pronostica que hi haurà entre 50.000 i 215.000 contagiats actius en situació d’aïllament. Una xifra incompatible amb la garantia del dret al vot per correu de tots ells.
Des del món de l’economia, però, hi ha òptiques distintes. Antoni Abad, president de la patronal Cecot, ha demanat que se celebren eleccions i dona confiança a la responsabilitat dels ciutadans perquè la jornada es puga desenvolupar amb normalitat, tot assumint les mesures necessàries de prevenció. Segons Abad, la situació de crisi i de pandèmia exigeix la formació d’un Govern com més prompte millor per poder treballar amb totes les eines possibles per fer front a aquest escenari. En el mateix sentit s'han expressat les patronals catalanes Foment del Treball i PIMEC.
Però, i els partits? És evident que els interessos de les candidatures polítiques també estan en joc i que tots estudien com els afectaria un possible ajornament electoral. L’opinió de cada formació no es pot desvincular d’aquest càlcul. I tot i que no ho expressen, òbviament, cada valoració està relacionada amb les possibilitats que un ajornament electoral els beneficie o els perjudique.
Fonts pròximes a Junts per Catalunya expliquen que prefereixen no endarrerir la data, si bé aposten per una decisió consensuada al si del Govern. Aquesta decisió es farà pública aquest divendres 15 de gener. Públicament, Albert Batet, portaveu de la formació al Parlament, ha assegurat que «estem a punt i volem votar». El diputat defensa celebrar eleccions a Catalunya, i culpa d’aquesta situació els qui van efectuar i donar suport la inhabilitació del president Quim Torra, més encara en aquest context pandèmic. Les darreres enquestes donen més possibilitats a JxCat per apropar-se a Esquerra Republicana, i des de la formació del president Puigdemont són conscients que el moment actual els pot ser favorable.
Des d’Esquerra Republicana, igual que des de JxCat, fan una crida a prendre una decisió «el més consensuada possible». El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha afirmat que les eleccions es podrien celebrar, però que perdrien legitimitat si la por a acudir als centres de votació condiciona els electors. ERC continua al davant en les enquestes, si bé amb menys distància –segons alguns estudis– dels seus competidors que en mesos anteriors. Aquesta possible proximitat en intenció de vot inquieta la formació republicana, que ja sap què és no guanyar unes eleccions després d’haver sigut el partit favorit per la demoscòpia.
La CUP, encapçalada en aquestes eleccions per l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater, ha demanat «l’ajornament immediat i urgent» de la cita electoral. Alertats per les dades de la pandèmia, Sabater ha dit a TV3 que «cal preservar la vida de la gent i el dret a votar». Les enquestes donen a la CUP entre set i nou escons, el doble dels que tenen ara.
Pel que fa a Catalunya en Comú, a hores d’ara es mostren partidaris d’ajornar les eleccions, si bé insisteixen que la decisió depèn del Govern català. I deixen caure que si l’executiu no pren la iniciativa en aquest sentit estaria fugint d’una responsabilitat que els correspon. De fet, la candidata, Jéssica Albiach, insisteix que el govern català actual «no està funcionant». Un argument quasi calcat al que utilitza el PDeCAT, que acusa el Govern català d'actuar amb improvisació. Tornant als comuns, les enquestes vaticinen que la formació obtindria entre sis i nou escons. Actualment en té nou, per la qual cosa sembla que la formació podria perdre suport electoral. Tant als comuns com a la CUP no pensen que un ajornament electoral els puga beneficiar o perjudicar políticament.
El PSC, pel seu compte, és l’únic partit que ha defensat amb entusiasme la celebració les eleccions en la data prevista del 14 de febrer. L’efecte de la candidatura sobtada de Salvador Illa podria dissoldre’s a poc a poc si la cita electoral s’endarrereix. Si més no, això pensen al partit, que insisteixen contínuament a celebrar les eleccions argumentant que confien en l’establiment de protocols per evitar contagis durant la cita. Cal recordar que hi ha enquestes que fins i tot pronostiquen que el PSC podria ser la candidatura més votada en les properes eleccions catalanes, si bé la majoria dels estudis vaticinen que els socialistes es disputarien el segon lloc amb Junts per Catalunya.
Ciutadans, un partit que perdrà més de la meitat dels escons que va aconseguir en la darrera cita electoral –en benefici, sobretot, del PSC i de Vox, que irromprà al Parlament català– també ha apostat per endarrerir la cita electoral. El candidat Carlos Carrizosa ha fet declaracions molt dures criticant «la indecisió» del Govern. A més a més, es preguntava amb retòrica si «podem mirar els catalans als ulls i dir que si surten a votar estarà tot controlat». Amb endarreriment o sense, Ciutadans perdrà, segur, suports electorals en relació amb el 21 de desembre de 2017.
Per últim, el Partit Popular, que podria duplicar el seu nombre d’escons –ara en té quatre– s’ha encomanat a les recomanacions dels estudis sanitaris per apostar o no per l’ajornament electoral.