Els pregunten com es veuen a si mateixos en uns anys. Les respostes dels protagonistes de I'ts a Sin són variades. Però totes estan tenyides de la tristesa que suposa saber que possiblement cap de les seves expectatives, ni les somiadores ni les més terrenals, es farà realitat. Perquè aquesta minisèrie estrenada a HBO, està ambientada als inicis de la pandèmia de la SIDA al Londres dels anys 80. I per tant, tard o d'hora la tragèdia colpejarà aquests personatges i els seus somnis. És el nou treball de Russell T. Davies, el creador de Queer As Folk, una sèrie que va ser molt important a l'hora de visibilitzar la comunitat homosexual a la televisió. Durant la seva carrera el guionista gal·lès ha estat al capdavant de sèries molt diferents (Years and Years entre les més recents) però mai ha deixat d'explicar històries protagonitzades per homosexuals. Un cop vista It's a Sin sembla és el seu millor treball centrat en aquest tema, si no tenim en compte el que va suposar, pel context, Queer As Folk. Malgrat la duresa del tema que tracta, construeix una història plena de vida, convocant emocions molt diferents i aconseguint que l'espectador faci seus uns personatges que són dels que se't fiquen dins.
Els personatges també són molt propers per a Russell T. Davies, que va viure en primera persona el context que està explicant i va perdre molts amics infectats per la SIDA. Potser per això ha evitat fer-ne un drama. Perquè clarament ha volgut fer un homenatge als seus amics, com a representants de totes les persones anònimes que hi eren, i celebrar sobretot qui van ser i com van viure. I a les seves vides no hi havia només drama. També hi havia humor i rialles i festa. És per això que el guionista ha evitat expressament que It's a Sin fos una sèrie sobre la mort i, en comptes d'això, fer un cant a la vida. Els primers compassos de la minisèrie tenen aquí una funció molt important: perquè ens expliquen l'alegria de viure que experimenten els protagonistes, un grup d'amics que comparteixen un procés d'alliberament i formen una segona família on poden ser ells mateixos. Els uneix el desig irrefrenable d'explorar, de conèixer, de compartir. En oposició a les cases on van créixer, el seu apartament esdevé un lloc inflat de vida, amb una vitalitat que és encomanadissa i que s'expressa també molt bé a través de la tria de les cançons que omplen la banda sonora.
El repartiment també és clau en aquest aspecte. Especialment Olly Alexander, que en el paper de Ritchie és qui millor transmet la sensació d'haver trobat la llibertat. Les cares més joves, on també cal destacar l'actriu Lydia West (Years and Years) aporten molta vitalitat mentre que actors més coneguts tenen un paper secundari i sempre supeditats a la història dels primers. El context polític s'explora poc, i potser hi haurà espectadors que trobaran a faltar que sigui més incisiva, però forma part de la intenció de la sèrie de descriure la història de persones anònimes. El que sí s'explora en profunditat és el sentiment de culpa associada a la malaltia (un tema que té en comú amb la clàssica Angels In America) i el que això va implicar per l'expansió de la pandèmia. A mesura que It's a Sin avança, procura que la tragèdia no es cruspeixi l'esperit vital de l'inici. De fet, fins i tot arriba a reivindicar-lo en els últims minuts, anant a la contra de les llàgrimes que cauen per les galtes dels personatges i dels espectadors, tancant així una minisèrie magnífica, que és un homenatge sentit al potencial de totes les persones que la SIDA es va endur i alhora un recordatori de que cal mirar sempre endavant.
It's A Sin
Creador: Russell T. Davies
Repartiment: Olly Alexander, Lydia West, Neil Patrick Harris
Minisèrie: 5 episodis
Plataforma: HBO