El sol no sempre és el principal reclam del sud. En el cas de Solveig Nordström, la motivació per establir-se a Benidorm el 1955 va ser l’estudi de l’arqueologia. Encara jove, recentment superada la trentena, la investigadora sueca pretenia investigar els jaciments ibèrics de la zona. El seu padrí d’estudis, l’erudit Figueras Pacheco (1880-1960), incorporava aquella jove al seu equip de treball per mirar d’intensificar els estudis del passat sobre una ciutat ja amenaçada per l’ambició immobiliària.
Nordström havia nascut a Estocolm el 1923. No va poder estudiar literatura i es va matricular en arqueologia. Va ser aquesta disciplina la que la va conduir al sud del País Valencià. Un sud que quinze anys abans havia estat vençut pel franquisme i que tenia a tocar el canvi econòmic i social que va suposar l’arribada del turisme massiu. Un canvi imminent, tot i que el territori encara no n’era del tot conscient. El 1959, amb el pla urbanístic de Pere Zaragoza Orts, alcalde franquista de Benidorm, seria l’any d’inici d’un nou model que encara avui sobreviu.
Aquell canvi de paradigma servia per impulsar el negoci immobiliari. Mentre Nordström treballava en la tesi doctoral, realitzava els seus primers treballs en Guardamar del Segura. Era en aquell moment quan Figueras Pacheco, incansable, mirava de resoldre les incògnites que encara guardava el passat alacantí relacionat amb l’època romana. El Tossal de Manises, ubicat a l’Albufereta, encara no s’havia explorat a fons i quedava lluny de constituir-se com el reclam cultural de Lucentum, l’Alacant romana. El 1961, aquell jaciment seria declarat Monument Històric-Artístic. Va poder ser així perquè pocs anys abans, Nordström es va plantar davant les excavadores que volien destruir el terreny per fer créixer blocs de ciment en aquesta zona pegada a la mar, ideal per al negoci hoteler.
L’arqueòloga sueca, enfrontada decididament a les autoritats, es va tombar al terra per impedir l’accés de les màquines. Prèviament havia amenaçat a posar en coneixement la premsa internacional del que estava a punt d’ocórrer a Alacant. Avui, el Tossal de Manises encara es pot visitar per evocar l’Alacant del segle IV anterior a l’era actual. Deixeble, també, de l’arqueòleg Josep Lafuente Vidal (1890-1966), Nordström era conscient que, sense la condició de ciutadana sueca, la repressió de la dictadura li hauria complicat la vida.
Traductora, poliglota i professora de Ioga, des del 2011 Nordström té un parc que llueix el seu nom al lloc del jaciment que ella mateixa, amb el seu activisme cultural, va poder salvar. La seua tesi doctoral tracta sobre la ceràmica ibèrica. Presentada en castellà a Suècia –fet que li va valdre les crítiques dels seus examinadors–, és tota una referència en història antiga.