Roubini, de 62 anys, és un dels economistes més brillants del món i un pessimista notori: el professor a la Stern School of Business de Nova York va pronosticar la crisi financera de 2008 i va vaticinar un col·lapse de l’economia mundial justament al començament de la crisi pel coronavirus. Es va criar a Turquia, Iran, Israel i Itàlia, i ara és ciutadà estatunidenc.
-Senyor Roubini, a l’estiu de 2020 va dir a DER SPIEGEL que Trump perdria les eleccions i els seus seguidors serien cridats a armes. Les dues coses han ocorregut. Què serà el següent que passarà als EUA?
-Hi haurà més trobades amb armes, sobretot per part del nacionalistes blancs, ja només per a provocar a la gent d’esquerres. Rússia i la Xina faran ciberatacs contra els EUA i difondran informació falsa. Això tindrà lloc durant els propers quatre anys. A curt termini, hi havia una altra cosa que em preocupava.
-Què?
-Que Trump podria haver fet que l’Aràbia Saudita bombardegés les instal·lacions nuclears de l’Iran a Natanz. Només havia d’afirmar que l’Iran s’estigui enriquint amb l’urani, i aleshores aquest atac hauria estat permès i l’exèrcit estatunidenc no ho hauria pogut evitar. Hauria sigut una decisió ràpida i només hauria durat tres hores.
-Per què ho hauria d'haver fet?
-Per quatre motius: ell es podria haver presentat com un home fort davant dels seus partidaris, complicar-li la vida al seu successor, Joe Biden, que vol avançar sobre Iran i complaure els seus amics de l’Israel i l’Aràbia Saudita. Ell necessitarà els seus diners per a finançar el seu planificat imperi mediàtic, els bancs no li donaran cap crèdit més.
-I el quart motiu?
-El vicepresident Mike Pence hauria tingut l’oportunitat de destituir Trump, estigmatitzant l’atac com a massa radical i aplicant la 25a esmena. Aleshores, el propi Pence s'hauria convertit en president durant els propers dies i hauria pogut indultar Trump; com a president, no pot indultar-se ell mateix. D’aquesta manera, Trump hauria pogut tornar a presentar-se l’any 2024. No podrà fer això en un Impeachment normal.
-Això són teories conspiratòries.
-No, això es discutia a porta tancada a Washington.
-Sobre l’economia, per què només ara l’elit empresariat li dona l’esquena a Biden? Sempre ha sigut evident que aquest home és un demòcrata impecable.
-Els empresaris volen fer negocis, això als Estats Units no és diferent que a Veneçuela. Políticament, Trump era un populista, però, econòmicament, era un plutòcrata. Això els va agradar als empresaris. Pensi només en la seva retallada d’impostos i la desregulació. Ara se’n va i l’elit empresarial assetja a Biden.
-Què queda de la política econòmica de Trump? Fins la pandèmia, el seu balanç era bo: el salari mitjà va augmentar i l’atur va disminuir. A més a més, l’índex Dow Jones va augmentar un 57% durant el seu mandat.
-No obstant això, el seu balanç és pitjor que el de Barack Obama, pel que fa al mercat laboral i l’endeutament.
-La borsa s’ha pres amb sorprenent calma l’assalt al Capitoli. Per què?
-Perquè ell no ha mantingut el canvi de govern i el mateix dia es van conèixer els resultats de les eleccions parcials al Senat de Geòrgia. Això facilita que Biden inverteixi més diners en els programes conjunturals i pugi els impostos per finançar-ho tot.
-Biden necessita conciliar el país trencat. La clau és la política econòmica?
-Crec que sí. Biden ha d’intentar recuperar els treballadors blancs. Farà tot el possible per a crear llocs de treball: posar en marxa grans programes d’infraestructures, accelerar la transformació ecològica de l’economia… Tinc por que molts seguidors de Trump, sent tant tossuts, no aportin res de bo.
-Per què és tan pessimista?
-Perquè el moviment de dretes es farà més fort. Els republicans, inclús els moderats, atacaran Biden sempre que puguin. Això portarà a més violència i aldarulls socials.
-Potser les coses siguin molt diferents i els Estats Units visquin una època daurada.
-Què li fa pensar això?
-Si l’Estat inverteix en les tecnologies del futur i, a partir d’això, l’economia desenvolupa models de negoci exitosos, el creixement es recuperarà. Això ha ocorregut sovint a la història econòmica.
-Això és cert, sempre i quan el govern inverteixi més en 5G, intel·ligència artificial, robòtica i infraestructures. Biden necessita desenvolupar un pla mestre a nivell nacional, semblant al que ha fet la Xina. Obama s’ha mantingut al marge de la política econòmica, però això ja no funciona, especialment amb el creixement tan agressiu de la Xina. No obstant això, és necessari que hi hagi un consens social al respecte. Això serà molt difícil, i es necessitaran anys per a poder veure els resultats. No és suficient amb gastar diners.
-Aleshores això seria la variant de Biden del “Make America great again”?
-No m’agrada el concepte, perquè hem de cooperar amb els nostres socis. Però hi ha molt d’espai entre la política econòmica de laissez-faire i el proteccionisme de Trump. Necessitem una base industrial millor en comptes de seguir imposants aranzels a les importacions estrangeres. Això només perjudica als consumidors, sobretot als que tenen ingressos baixos i mitjans. Estem important la inflació.
-Torna la inflació?
-No durant els propers dos anys, hi ha massa coses complicades econòmicament. A curt termini, necessitem una política monetària molt flexible i un programa conjuntural. Certament, hem de sortir d’això en algun moment, sinó ens arrisquem a tenir una estagflació, és a dir, un creixent anèmic i, a més a més, inflació. A més, un xoc negatiu a l’oferta podria fer augmentar la inflació. El banc central ha de tornar a augmentar els tipus d’interès, l’estat haurà de reestructurar el seu pressupost com, per exemple, augmentant els impostos als rics, a les empreses i als bancs. Però això no està previst fins l’any 2023 o 2024.
-Els demòcrates d’esquerres perseguiran Biden i exigiran ràpidament augments dràstics d’impostos.
-Clarament volen gravar el 70% de la fortuna dels milionaris, Medicare per a tothom i invertir 3.000 milions de dòlars a la transformació ecològica de l’economia. Però no crec que ho puguin aconseguir.
-Per què no?
-Perquè els demòcrates tan sols tenen una majoria escassa, sobretot al Senat. I el senador demòcrata acostuma a ser molt més moderat que l’esquerra del partit. A més a més, la política de personal de Biden mostra que aposta pels centristes. Per exemple, Janet Yellen, l’expresidenta del banc central i futura ministra d’Hisenda, va ser la meva cap al Consell d’Assessors Econòmics del president Obama. És progressista, però moderada. Això s’ajusta a gairebé tot el que busca Biden.
-El debat sobre la regularització de les xarxes socials s’està accentuant després que Twitter, Facebook i d’altres bloquegessin Trump. La indústria està fent la pilota als demòcrates per a evitar ser regulada durament?
-Eliminar els accessos de Trump a les xarxes era el correcte, perquè és el responsable de la rebel·lió al Capitoli. Alhora, va ser totalment oportunista. Fins fa poc, Facebook cobrava pels anuncis polítics i ara, al final del mandat de Trump, van en contra d’ell. Per al creador de Facebook, Mark Zuckerberg, tot són diners, és un home repugnant. Si Twitter i les demés plataformes són dolentes, Facebook ho és encara més.
-Vostè espera una regulació estricta per part del president Biden?
-Està clar que les grans tecnologies s’han tornat massa poderoses, però això no és tan fàcil de tractar. Per exemple, les lleis del sistema antimonopoli s’adapten a proveïdors tradicionals que dicten els preus a través del seu poder d’ingressos. Abans, les companyies petrolieres o de telefonia se solien dividir entre aquesta base. Les grans tecnologies són diferents: els seus serveis no costen res, però exploten les dades dels seus usuaris. S’haurien de canviar, regular-les més fortament i no pas arruïnar-les. Políticament, també hi ha molt a dir respecte a això.
-Fins a quin punt?
-La Xina utilitza consorcis digitals com Alibaba o Tencent contra la guerra informàtica, per tant, els Estats Units no poden simplement dissoldre el seu exèrcit digital. Les grans tecnologies haurien de formar part del complex industrial de seguretat nacional.
-Creu que és possible que les empreses tecnològiques estatunidenques abandonin el país si els demòcrates augmenten els impostos?
-Això no ho crec pas. La lluita pel talent als Estats Units se segueix decidint. Per a Biden seria més important tancar les bretxes fiscals que permeten als consorcis, per exemple, pagar impostos a Irlanda, però produir a casa.
Traducció de Lorena Burguete