Les restriccions per fer front a la covid han esdevingut els darrers dos mesos un motiu de disputa setmanal entre els socis del Botànic. El darrer episodi en aquest estira-i-arronsa permanent arriba a compte de la clausura dels centres comercials, una mesura que Compromís defèn amb vehemència però que els socialistes rebutgen.
Per a aquests últims, els centres comercials amb les actuals restriccions d’aforament -d’un 30%- són espais segurs. Addueixen, a més, el perjudici que ocasionaria en termes laborals. “Ja no es pot tancar més el comerç. No són els ‘lobbies’, són els treballadors: si en Ikea treballen mil persones no es poden anar demà al carrer”, va assegurar aquest dimarts passat el síndic Manolo Mata, per defensar la posició socialista. Segons la patronal de centres comercials, Anged, al País Valencià hi ha 17.000 persones ocupades en aquest sector.
Mentrestant, Compromís ha redoblat aquesta setmana la pressió per anar un pas més enllà en les restriccions i clausurar les grans superfícies. Els valencianistes ja van posar el tema a sobre de la taula el passat 5 de gener, en la Mesa Interdepartamental on hi ha consellers de les tres branques del Botànic. Aquell dia s’aguditzaren les restriccions (toc de queda a les 22 hores; tancament de la restauració a les 17h; confinament de 25 municipis, entre altres mesures) però la relativa al tancament dels centres comercial va ser rebutjada pels socialistes. Tampoc no cediren els dels puny i la rosa a la contraproposta de clausura durant els caps de setmana, una mesura que, de fet, era exportada de les Balears. El dia 11 de gener, el consell de coordinació institucional de Compromís va tornar a insistir en la necessitat, entre altres mesures, de tancar els centres comercials.
Encara, la setmana passada els valencianistes tornaren a plantejar la qüestió durant la Mesa Interdepartamental de Coordinació del dia 19, que presidia Puig i que es celebrava tot just dos dies després que el president valencià, en un missatge institucional, comminara la ciutadania a restringir la mobilitat. En aquella reunió del dia 19 la proposta de Compromís passava per mantenir els horaris del xicotet comerç i tancar els centres comercials. Els socialistes els feren una contraproposta: mantenir aquests últims oberts i obligar tot el comerç a tancar a les 18 hores, tant el xicotet com el gran. Fou la restricció que finalment es va aprovar.
Dilluns d’aquesta setmana, el consell de coordinació institucional de Compromís va tornar a insistir-hi. “Al remat, el que hem de plantejar-nos és quant volem tardar en doblegar la corba -opina Fran Ferri, síndic de Compromís -. Més val fer un tancament ara de quinze dies dels centres comercials que haver-nos de lamentar més tard. Salvar les vides de la gent i alleugerir la pressió assistencial ha de ser la prioritat”. Ferri recorda, a més, que els tancament no “es traduirien en acomiadaments perquè hi ha la ferramenta dels ERTO”.
El model balear
Al capdavall, recorden des de Compromís, del que es tractaria seria de seguir la senda que les darreres setmanes han marcat les Balears. El govern de Francina Armengol va anunciar la clausura de les grans superfícies de més de 700 metres quadrats el passat 8 de gener a Mallora i Eivissa, per bé que la mesura es va fer efectiva el dimarts 12, després que l'aprovara el ple del govern. De fet, els dos caps de setmana previs aquests establiment havien romàs amb les portes tancades per ordre del govern. "Hem de protegir la població -assegurava aleshores la consellera i portaveu balear Pilar Costa, en roda de premsa-. La nostra obligació és continuar enfortint el sistema sanitari, fer front a la pandèmia i establir mesures que limiten la possibilitat de contagi".
El 8 de gener, quan s'acordà la mesura, Mallorca registrava una incidència de 608 casos per cada 100.000 habitants. Eivissa, de 479. L'ocupació de malalts covid a les UCIs era del 56%. "Hem de reduir els espais on es puguen produir aglomeracions", assegurava Pilar Costa. En l'actualitat el País Valencià té una incidència de 1.460 persones per cada 100.000 habitants i una ocupació en les UCIs de malalts covid del 62,9%.
Com al País Valencià, a les Illes la gestió de la covid ha generat topades entre els socis de govern. Unides Podem i Més per Mallorca han acusat els seus socis socialistes de prendre decisions sense consultar els seus socis. La queixa, tanmateix, ha estat molt més matisada que no al País Valencià, on els nivells de tensió per la governança de la pandèmia han estat alts en alguns moments i molt especialment a principis de novembre, tot coincidint amb la negociació dels pressupostos per 2021. Tanmateix els partits balears en el govern, al contrari que els valencians, no han mostrat fissures pel que respecte als centres comercials i ha estat de fet la socialista Francina Armengol qui ha liderat la proposta.
Una mesura (im)popular
En tot cas, Balears no és l'únic territori on els centres comercials romanen tancats. A Catalunya, l'agreujament de la tercera onada ha provocat que des del 7 de gener els establiments comercials de més de 400 metres quadrats estiguen amb la persiana baixada. Les limitacions catalans són, de fet, molt més estrictes que les balears: en cap de setmana només està permesa l'obertura dels establiments comercials. El govern del Principat ha estat molt sever en aquesta matèria. Abans d'aquest tancament, entre el 30 d'octubre i el 17 de desembre, tots els centres comercials amb una superfície superior a 800 metres van estar clausurats amb l'objectiu de reduir la mobilitat de la població.
Pel que respecta a altres autonomies, Astúries, un dels territoris més castigats durant la segona onada, va mantenir les grans superfícies tancades des del principis de novembre i fins el 14 de desembre. Fa tres dies van haver de recuperar aquesta mesura davant l'avanç de la pandèmia en aquesta autonomia. Castella i Lleó és un altre dels territoris que ha optat pel tancament: des del passat 12 de gener i almenys fins al 9 de febrer, el govern de Fernández Mañueco ha optat per clausurar aquest tipus d'establiments. Amb 1.396 contagiats per cada 100.000 habitants, Castella i Lleó és la segona autonomia amb una incidència més alta, només per darrere del País Valencià.
Amb 967 casos de coronavirus per cada 100.000 habitants el govern de la Rioja, que encapçala Concha Andreu, va optar dimecres de la setmana passada per tancar tota activitat no essencial. A Cantàbria l'entrada als centres comercials està vetada en cap de setmana, a l'igual de Galícia. Aquest darrer territori registrava a data d'ahir una incidència de 742 contagiats per 100.000 habitants, és a dir la meitat d'incidència que el País Valencià.