Euphoria ha estrenat aquests dies dos episodis especials que ja es poden veure a l'HBO i que se situen entre la primera temporada i la segona, que encara ha d'arribar. Es tracta de dues entregues que serveixen per mantenir l'interès dels seguidors i al mateix temps funcionen com un díptic que aprofundeix en les dues protagonistes de la sèrie. El primer especial està protagonitzat per la Rue i el segon per la Jules. El primera és el més trencador en relació a resta de la sèrie pel minimalisme de la seva posada en escena. Euphoria té un estil sovint enlluernador i aquí limita l'acció a un diàleg entre dos personatges, una conversa sobre el fet de caure a l’abisme, sigui del tipus que sigui, i la dificultat de sortir-ne i recuperar les ganes de viure. Per la Rue, l’abisme és el de l’alcoholisme i les drogues, i la conversa la manté amb el seu mentor a les reunions de rehabilitació. La posada en escena és simple. Són els dos personatges asseguts en un dinner típic nord-americà, de nit. La nit de Nadal per ser més exactes, i hi ha la voluntat de retratar un Nadal que no és el més habitual a les sèries. S'evoca el quadre d’Edward Hopper, Nighthawks, una obra sobre la solitud i la buidor de la vida urbana moderna, que és també el tema central d’Euphoria, però acotada als adolescents.
L'especial contrasta amb l’especularitat amb què va acabar la primera temporada, posant per davant una Euphoria seca i sòbria, que genera un espai teatral perquè els intèrprets puguin mostrar les emocions nues. Tant Zendaya com Colman Domingo ho aprofiten molt bé, portant els seus personatges a reflexions crues sobre com la societat percep els drogoaddictes, la capacitat per auto-enganyar-se per evitar confrontar el que estàs fent i del mal que pots arribar a fer als que tens més a prop, cosa que connecta la trama amb l'altre episodi especial, protagonitzat per Jules. El segon episodi especial també se sosté en una conversa, en aquest cas de la Jules amb una psicòloga. Sobre el paper, aquest és l'especial que té més interès perquè la Jules és un personatge que la sèrie ha abordat fonamentalment des de la perspectiva de la Rue i en rares ocasions ha expressat el seu punt de vista, i això la converteix en un personatge més opac i per tant més interessant de posar sota el microscopi. Malauradament, i a diferència de l'episodi anterior, està llastat per un problema recurrent d'Euphoria: les reflexions que fa el personatge no són creïbles sent una adolescent, tant pel que fa al fons com pel que fa a la forma.
Podem veure el guionista adult teclejant les paraules que surten dels llavis de la protagonista, massa sàvia i clarivident per l'edat que té com perquè sigui creïble que es pugui expressar així. El discurs que fa sobre la manera com es veu a si mateixa és interessant i punyent, però també poc natural. Funciona sobretot perquè
Hunter Schafer, que cada cop recorda més a una jove Claire Danes, sap articular-les amb una emoció continguda que resulta orgànica. Està molt ben acompanyada per l'exploració de l'interior del personatge que la sèrie fa amb imatges que expressen els pensaments i fantasia. Amb tot, el punt fort d'Euphoria continua sent el repartiment, especialment les actrius, que són les que contraresten el to sovint artificiós de la proposta. En aquest sentit, aquest díptic ha servit per donar a Zendaya i Schafer l'oportunitat de brillar i aprofundir en els conflictes dels seus personatges d'una manera que la dinàmica habitual de la sèrie, més coral, no permet. Una pausa en la narració que ha dotat de més capes a aquests dos personatges de cara a la segona temporada.
Euphoria
Creador: Sam Levinson (basant-se en una sèrie israeliana)
Repartiment: Zendaya i Hunter Schafer
Episodis especials
Plataforma: HBO