Per primera vegada, l'extrema dreta té opcions reals d'entrar amb força al Parlament de Catalunya. Totes les enquestes donen a la formació de Santiago Abascal prou diputats per constituir un grup parlamentari propi. A rebuf de l'èxit del partit verd a Madrid, els dirigents catalans intentaran fer un registre inèdit. Per fer-ho, han dissenyat una candidatura sobre la base de la xenòfoba Plataforma per Catalunya -ja dissolta- i les persones de confiança de Santiago Abascal. Les llistes, a més, es nodreixen amb tota mena de lligams passats amb formacions ultres.
Si s'analitzen les llistes, cal començar pel cap de files per Barcelona, Ignacio Garriga. Proper a Abascal i diputat al Congrés, és una persona de conviccions ultracatòliques. Del seu pas recent per la política en destaca la seva oposició a campanyes del Ministeri de Sanitat en favor de l'ús del preservatiu entre els joves. També hauria proferit missatges favorables al cop d'estat de 1936. Segons recull La Directa, el 18 de juliol de 2017, Garriga va afirmar a Twitter: “Vagi per davant la meva condemna a les morts ocasionades per tots dos bàndols, però celebro que valents ens deslliuressin del jou comunista”. Un any abans, hauria manifestat a la mateixa plataforma que “avui agraeixo als meus avis que en un dia com avui es llancessin a defensar els nostres principis”.
Més enllà d'això, Garriga ha sovintejat el principal local del moviment ultradretà a Catalunya, el Club Empel de Barcelona, situat pràcticament davant de la seu de Vox a la capital catalana. Aquest local va ser impulsat de forma conjunta per Mauricio Royuela i Javier Barraycoa. El primer és el fill d'Alberto Royuela, un històric del moviment ultradretà a Catalunya a qui la policia va situar darrere de l'atemptat contra la publicació satírica El Papus i que, segons un article de l'Anuari de Mediacat, va formar part de la Guardia de Franco (una organització paramilitar activa durant la dictadura). Royuela fill seguiria l'estela del pare. Vinculat a la grada ultra de l'Espanyol, ha estat detingut diverses vegades, tal com recull el mateix article. Al seu torn, Barraycoa és un dels principals referents intel·lectuals de l'espanyolisme més ultra a Catalunya. Aquest professor de la universitat Abat Oliba CEU és membre de l'organització ultradretana Somatemps i va ser, també, fundador de Societat Civil Catalana, de la qual ja no forma part, segons va publicar Crític. En el passat havia estat també secretari del partit Comunió Tradicionalista Carlista a Catalunya. Tal com va publicar la Directa, el 18 de juliol de 2016 Barraycoa va participar d'un acte de commemoració del pronunciament militar de 1936 a Girona, organitzat per Acción Juvenil Española, joventuts de l'escissió de Fuerza Nueva, Movimiento Católico Español. A la foto se'l pot veure a sota d'una bandera preconstitucional.
Plataforma per Catalunya, el nucli dur
A les visites al Club, i també a la llista electoral (concretament al número tres per Barcelona), el va acompanyar el seu cosí Juan Garriga. President de Vox a Barcelona, és una de les persones de l'antiga cúpula de la xenòfoba Plataforma per Catalunya imputades per delictes d'odi. De fet, a la llista de Vox hi ha tres persones més imputades en la mateixa causa. Es tracta de la número cinc per Barcelona i exregidora de PxC a Mataró (Maresme), Mónica Lora; el número tres per Lleida i exregidor de Sant Martí de Riucorb (Urgell) per PxC, Eduard Pallerola; i el número dos per Girona Ignasi Mulleras. Aquest darrer, a banda d'exmembre de PxC, va ser secretari general partit neonazi Democracia Nacional fins l'any 2007 després d'haver passat per organitzacions històriques de la ultradreta espanyolista com la CEDADE o les Juntas Españolas.
Al seu torn, Mònica Lora, també part de la direcció de Vox a Catalunya, va ser la responsable de presentar una denúncia contra activistes antifeixistes de Mataró l'any 2014 als quals acusava de delictes d'odi per haver-la titllat de xenòfoba. La sentència, emesa pel jutjat d'instrucció número 2 de Mataró el gener del 2015, tombava la petició de Lora, i manifestava que dir que PxC era xenòfoba era un fet "descriptiu".
Lora no és l'única mataronina de la la llista. L'acompanya, al número vint, José Casado, líder del grup d'arrencallaços Segadors del Maresme. De fet, tots dos van compartir, durant un temps, militància amb el jove de Premià de Mar (Maresme) Marc Redondo. Recentment, la fiscalia ha demanat a Redondo set anys de presó per haver colpejat un Mosso d'Esquadra amb un pal durant la manifestació ultraespanyolista del 17 d'octubre de 2019, organitzada per oposar-se a les protestes contra la sentència que va condemnar els impulsors de l'1 d'octubre. Aquell mateix dia, Redondo va agredir un activista independentista, motiu pel qual té un judici pendent. Abascal va criticar l'agressió i Casado va optar per fer una piulada contradient al líder de Vox.
Casado, Lora i Redondo van coincidir en un sopar amb altres exmembres de Plataforma per Catalunya. Hi era el número 49 per Barcelona i candidat de Vox a les eleccions municipals de Pineda de Mar (Maresme), David Rojas.
David Rojas, que va liderar les protestes contra l'obertura d'un oratori a la població maresmenca, va publicar l'any 2015 una imatge al seu compte de Facebook on lloava el dictador Francisco Franco i el fundador de Falange José Antonio Primo de Rivera, així com el colpista Antonio Tejero.
A banda de les esmentades, segons ha pogut comprovar El Temps, hi ha fins a set persones més vinculades a la xenòfoba Plataforma per Catalunya a les llistes de Vox. Hi destaca el regidor de Vox a Salt (Gironès) Sergio Fabri, que comparteix grup local amb l'ultra Sergio Concepción. Aquest darrer era afí a les Brigadas Blanquiazules, tal com va documentar el periodista Bertran Cazorla, els aficionats radicals de l'RCDE Espanyol, i l'any 2013 va viatjar a Grècia conjuntament amb altres joves de PxC per reunir-se amb membres del partit neonazi Alba Daurada. Allà, a banda de fotografiar-se amb parafernàlia bèl·lica, es va retratar amb el líder del partit Nikolaos Michaloliakos, negacionista de l'Holocaust, admirador del dictador Ioannis Metaxas i condemnat recentment, juntament amb altres membres del partit, per organització criminal.
El vincle ultracatòlic
Un dels noms que destaca per sobre dels altres a les llistes és el de Liberto Senderos Oliva, número 53 per Barcelona. Més enllà que l'any 1980 anés de número 15 de la llista de Fuerza Nueva -el partit neofranquista fundat per Blas Piñar, del qual també va formar part Juan José Aizcorbé, número dos de Vox al Congrés dels Diputats-, destaca per ser una de les persones impulsores de l'associació Organización por el Bién Común, de la qual n'hauria estat secretari. Aquesta organització és, segons l'informe 'El Transparente de la catedral de Toledo', el nom amb el qual està registrat a l'Estat Espanyol l'organització ultracatòlica 'El Yunque'.
Segons el llibre 'El Yunque en España. La sociedad secreta que divide a los católicos', escrit per l'historiador i periodista d'investigació Santiago Mata, el líder de l'organització integrista Hazte Oír, Ignacio Arsuaga, seria membre de la secta paramilitar i ultracatòlica El Yunque. Encara més: una interlocutòria del jutjat 48 de primera instància de Madrid considera provada la relació entre l'entitat secreta i Hazte Oír.
Un informe de Avaaz.org —organització civil estatunidenca fundada el 2007 que promou l’activisme a favor dels drets humans i contra el canvi climàtic, la pobresa, la corrupció...— determina que Vox està “vinculat amb l’organització d’ultradreta i paramilitar El Yunque, d’origen mexicà”. Citava a Santiago Ribas, home de confiança de Rocío Monasterio, i José Manuel Menéndez, coordinador de la campanya de Vox Cañas por España, com a agents d’El Yunque que a través d’associacions pantalla captaven joves per a la secta ultra.
DN, Alternativa Española i lloances a Franco
Dels altres noms de la llista, és rellevant el de la número set per Tarragona, Montserrat Montanuy, amb passat al partit neonazi Democracia Nacional. Malgrat ser de Tortosa (Baix Ebre), l'any 2015 es va presentar com a cap de llista a les municipals de Barcelona per Coalición Nacional. Aquesta coalició estava formada per l'esmentada Democracia Nacional i membres de la plataforma La España en Marcha, integrada per Alianza Nacional, La Falange, Nudo Patriota Español i Movimiento Católico Español.
Un altre candidat amb pedigrí ultra és el número set per Barcelona, Manuel Jesús Acosta. De fet, ja va ser número set per Barcelona amb un altre partit l'any 2006. En aquella ocasió es va presentar per la Plataforma Adelante Cataluña, de la qual formaven part Alternativa Española, partit hereu de Fuerza Nueva i creat pel gendre de Blas Piñar; i Democracia Nacional, partit hereu de la CEDADE. Acosta també va ser candidat d'Alternativa Española a les municipals de 2007 a la ciutat de Móstoles, a Madrid, candidat a senador pel mateix partit el 2008 i número dos de Via Democràtica, l'escissió de PxC fundada per Pablo Barranco, a les eleccions al Parlament de l'any 2012.
També és rellevant el cas de l'olotí i exmembre de PxC Daniel Planas. A banda de lloar a Franco i el militar José Millán-Astray al seu Facebook, l'any 2013 va escriure una carta publicada a La Comarca d'Olot on negava el caràcter feixista del règim franquista.
Altres dirigents
Tot i que no són a les llistes, pel seu paper rellevant dins la formació a Catalunya, cal destacar dos noms més de Vox amb causes pendents amb la justícia. El primer d'ells és un vell conegut de l'extrema dreta catalana, Jordi de la Fuente. Tal com va publicar eldiario.es, la Fiscalia demana dos anys de presó per al membre de la direcció del partit d'Abascal a Catalunya. Se l'acusa de delictes d'odi pel seu paper de coordinació de l'atac xenòfob a un centre de menors migrants del Masnou (Maresme) el juliol de 2019. Els fets d'aquell dia van acabar amb quatre persones ferides.
Jordi de la Fuente va començar el seu periple per l'extrema dreta de la mà de l'extint partit neonazi MSR (Movimiento Social Republicano). D'allà va fer el salt a la Plataforma per Catalunya per acabar integrant-se en Vox. En l'actualitat és secretari d'organització i una de les persones que assessoren a Ignacio Garriga, el candidat de Vox. És habitual veure'l exercint tasques de coordinació en diferents actes i paradetes del partit. El darrer, aquest cap de setmana en l'acte del partit ultra a Sabadell que ha acabat amb agressions a manifestants antifeixistes que protestaven per la presència de la formació d'extrema dreta. De fet, a l'acte se l'ha vist acompanyat d'un altre exMSR i ex Plataforma per Catalunya, Alejandro Fernández.
També cal destacar el nom de l'actual vicesecretari de Relacions Institucionals de Vox a Barcelona. Es tracta de Juan Carlos Segura Just, que va ser cap de llista al Senat per Barcelona l'abril 2019 i tercer de la llista al Congrés en la segona volta de les eleccions estatals. Segons va explicar La Marea, Segura va ser part d'un grup del Frente Nacional de Juventudes que va participar de l'atac contra la seu d'UCD a Barcelona l'any 1980. Arran dels fets, l'ara dirigent de Vox va ser condemnat a un any de presó després que la policia li requises diferents armes blanques i de foc a casa seva.
Segura es va acostar a Vox per mitjà d'una de les altres cares conegudes del partit, Jorge Buxadé. L'eurodiputat català havia participat de les llistes al Parlament de la Falange Española de las JONS i escrit articles lloant la División Azul.