El president Quim Torra, l’escriptor Bartomeu Mestre i l’historiador i col·laborador d’EL TEMPS David Garrido s’han reunit aquest divendres a la tarda per commemorar els 500 anys de les Germanies, revolució popular sorgida el 1520 a València i el 1521 a Mallorca contra la noblesa i l'absolutisme monàrquic. La conferència, anomenada “Visca la terra! Mori el mal govern!”, l’ha organitzat l’Oficina del president de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de recordar l'aixecament agermanat als Països Catalans.
“Un acte com el d’avui ens portarà a fer una reflexió de futur”. Així s’expressava el president Quim Torra en l’inici de la conferència, en la qual ha detallat que el moviment de les Germanies l’associa amb ‘Temps de revoltes’ de Lluís Llach, “que és una magnífica reflexió del futur dels Països Catalans”. El president ha explicat que les Germanies són un reflex davant d’un mal govern i corrupció, fent una comparació amb la situació actual del rei espanyol emèrit Joan Carles I. Per altra banda, Torra ha animat als presidents del País Valencià i les Illes Balears, Ximo Puig i Francina Armengol, respectivament, a donar suport a aquesta commemoració, ja que “tot el passat col·lectiu ha de servir per al futur col·lectiu”, expressava.
David Garrido ha intervingut en la conferència en clau històrica, contextualitzant en tot moment el moviment i les conseqüències que se’n deriven. Per a Garrido, la reivindicació agermanada sorgeix contra l'acaparament del poder per l'aristocràcia en un moment en què els Països Catalans esdevenen perifèria de l'imperi de Carles V, i es marquen com a objectiu que el poble acabi governant. Tot i que les revoltes més importants van tenir lloc a València i Mallorca, Garrido també mencionà que es van produir moviments a altres indrets del país com ara Cambrils, Lleida i Barcelona, “sempre connectats amb València”. Per a l’historiador, “les Germanies són un precedent de les revolucions burgeses” que vingueren posteriorment, com la revolució anglesa encapçalada per Oliver Cromwell (1642-1651).
Bartomeu Mestre, escriptor i impulsor del moviment cívic que organitza l’aniversari del cinquè centenari de les Germanies a Mallorca, explicava que el moviment va ser molt reprimit, “però no van aconseguir matar el record de la germania”. Mestre també denunciava que aquest fet històric no consta en els currículums escolars de les Illes Balears. “Els programes escolars porten un segell castellà”, protestava. En el cas del País Valencià, Garrido també detallà que els governs no hi estan massa interessats i “hi ha una visió espanyolista de la configuració territorial del país”.
7 de febrer, el dia en què s’agermanarà Mallorca
Dels 54 municipis que conformen l’illa de Mallorca, només quatre no s’han adherit al manifest que es pronunciarà aquest diumenge per tal de commemorar el cinquè centenari de la revolta de la Germania. Segons Mestre, es tractarà d’un “agermanament simbòlic” amb mirada de futur. “Avui és d’estricta justícia rememorar la Germania, no solament pel coratge que tingueren els nostres avantpassats en enfrontar-se a una administració pública corrupta i combatre una societat injusta, parcial i opressora, sinó perquè els valors que empararen aquesta lluita són ben vigents: democratitzar les estructures governamentals per tal que tots els ciutadans gaudeixin dels mateixos drets i oportunitats”, expressen a través del manifest, que també compta amb el suport d’entitats cíviques i polítiques com ara Unió Obrera Balear, Més per sa Pobla o Revista Campanet.
La conferència ha finalitzat amb la cançó ‘Ser germanies’, de Biel Majoral, amb lletra de Mateu Xurí i música de Miquel Brunet. Però abans, el president Torra ha reivindicat que de la mateixa manera que la Flama del Canigó uneix el conjunt dels Països Catalans, la celebració Mallorca també es pot expandir a la resta de territoris.
David Garrido publicarà diumenge un article en aquest mitjà sobre les Germanies, en el qual podreu conèixer en profunditat les revoltes, els ideòlegs i el desenllaç final del moviment.