L’extrema dreta independentista és residual a Catalunya. Malgrat tot, el Front Nacional de Catalunya ha aconseguit els avals necessaris per presentar-se a les eleccions al Parlament del 14-F. Aquest fet denota que, tot i no tenir cap opció d’obtenir representació, l’ocàs del procés ha permès un petit creixement a aquest espai polític que durant anys ha restat als marges dels marges de la política.
Tot i semblar un partit que ha iniciat la seva activitat recentment, l’ultradretà Front Nacional de Catalunya (FNC) va ser donat d’alta al registre de partits el novembre de l’any 1999, usurpant les sigles de l’històric Front Nacional de Catalunya, amb el qual no mantenen cap vinculació. Segons confirmen fonts del Ministeri d’Interior espanyol a EL TEMPS, quatre persones van ser encarregades de registrar la formació: Josep Manel Carmona Ortiz, Bonaventura Niubò Niubò, Jordi Casacuberta Pérez -l’actual president- i Xavier Andreu Prat.
Fundador ex-CEDADE
Xavier Andreu, propietari d’una botiga d’antigalles militars, és un històric de l’extrema dreta a Catalunya. En el seu currículum destaca el fet d’haver militat a l'organització neonazi CEDADE (Círculo Español de Amigos de Europa). El fundador del FNC, partit que va abandonar el 2013, havia arribat a escriure articles a la revista de l’organització nacional socialista que dirigia Pedro Varela, propietari de la Llibreria Europa i condemnat en diverses ocasions per fer apologia de l’Holocaust i difusió d’idees genocides.
Al número 127 de la revista, publicada l’octubre de 1984, Andreu escrivia que “la pèrdua de la identitat de cada una de les ètnies és un atemptat contra la integritat d’Europa, i si som racistes no és degut a un sentiment narcisista d’amor a la nostra raça, concebuda des d’un pla purament biològic, sinó que lluitem per cada una de les seves obres i realitzacions, essent les cultures, les llengües i les ètnies una mostra d’aquestes”. Al mateix article hi apareixen frases com ara “no concebo l’europeu alquímicament pur, l’home o dona que se sent europeu, sense afirmar la pertinença a una ètnia determinada”; o “el problema racial és un dels més apressants que té plantejats Europa”. A l’article l’acompanyava una butlleta de publicitat per recollir diners per l’alt oficial de les SS i la Gestapo, Klaus Barbie (1913-1991). El conegut com a “Carnisser de Lió” estava empresonat a París en aquells moments.
En el número 147 de la mateixa revista, publicat el gener de 1987, Andreu publicava un article anomenat ‘El nacional socialismo es regionalismo’. Val a dir que segons exposa Xavier Casals en un capítol del llibre El catalanisme davant del feixisme (Gregal, 2018), en una entrevista feta el 2006, Andreu renegà del “nazisme, el racisme, la xenofòbia i l’antisemitisme”.
D’Estat Català a Unitat Nacional
Passada l’etapa amb la CEDADE, Xavier Andreu acabaria anant a parar a Estat Català, on coincidiria amb l’actual president del FNC, Jordi Casacuberta. Tot i que Estat Català no és un partit d’extrema dreta -no ho era als seus orígens (1922) ni tampoc ara-, a principis dels noranta, segons recull Xavier Casals al llibre Ultracatalunya (L’esfera de llibres, 2006), es produí “una infiltració de rapats neonazis catalanistes” a les joventuts del partit “procedents dels Boixos Nois. Hi van romandre fins al 1999, quan foren convidats a abandonar el partit”. La data coincideix amb el moment en què Casacuberta i Andreu opten per impulsar el FNC. El partit, però, el deixarien en stand by.
Segons explica Casacuberta al bloc de Jaume Renyer, l’any 2000 van decidir crear el partit Unitat Nacional Catalana -dissolt el 2014-, per evitar ser associats Front Nacional francès. De bon inici, Unitat Nacional Catalana adoptà un caràcter xenòfob i lemes com ara “Catalunya catalana” o “prou immigració”. Cal remarcar que, en l’acte de presentació del FNC l’octubre de 2013, Casacuberta va estar escudat per Moisès Font, exregidor de la xenòfoba Plataforma per Catalunya a Olot (Garrotxa).
Al caliu d’UNC, el 2011 es presentà a les eleccions de l’Hospitalet de Llobregat Identitat Catalana (IdCat) amb lemes com ara “Recatalanitzem l’Hospitalet”, “Ni Islam ni Espanya” o “Heribert Barrera tenia raó”. El número 13 d’aquella candidatura, feta amb més ànim de provocar que d’obtenir representació, era Juli Nebot, ara número 43 de la llista del FNC.
El president i fundador d’Identitat Catalana, Xavier Pinell i Garcia, també és a l’actual candidatura del FNC, en concret al número 74 de la llista de Barcelona. Al seu Facebook, Pinell hi té exposada tota mena d’imatgeria d’inspiració ultradretana, com ara una adaptació de la bandera de guerra del Tercer Reich en què l’esvàstica central ha estat intercanviada per una creu de ferro, també molt emprada pel règim de Hitler per distingir els honors militars. Pinell ha assegurat al seu Facebook, després de la publicació de l'article, que la bandera és part d'un joc d'estratègia militar. També comparteix emblemes de formacions supremacistes blanques americanes com ara els Proud Boys i els Three Percenters, símbols d'ús habitual entre els neofeixistes com ara la creu solar, la creu cèltica o vinyetes pretesament humorístiques de caràcter islamòfob i que insinuen idees pròpies de la teoria de la gran substitució: “En tan sols una generació, els joves europeus nadius es convertiran en una minoria al seu propi país, si la immigració massiva i la creixent població de musulmans continuen a aquest ritme. Es pot dir educadament immigració de reemplaçament. Més clarament, això es pot dir un genocidi sense sang”, escriu Pinell en un article al seu bloc.
En una línia semblant s’expressa el número 84 del FNC per Barcelona, Enric Molina, que escrivia al seu Facebook que “el que ara té Occident és una INVASIÓ; una substitució ideològica mentre esperen la substitució demogràfica" (sic). En una altra publicació, el mateix Molina assegurava que "quan el mestissatge ha estat tempestuós (violacions, raptes, entre guerres, relacions capricioses i fugisseres ) sol sobrevenir el CAOS RACIAL. Avui el trobem al Sud de l'Índia, sud-est asiàtic i centre-Amèrica. Si ho volen arreglar –amb unes quantes generacions pel mig– tenen l'EUGENÈSIA" (sic).
Renaixença i el MIC, l’ala dura
Unes idees per les quals també aposta l’Associació Moviment Identitari Català, present a les llistes del FNC a través del partit impulsat per ells mateixos, Renaixença Nacional Catalana (RNCat). Segons una informació publicada pel periodista Xavier Rius al seu bloc, fins a 25 persones de les llistes provindrien de RNCat, que va anunciar en un manifest que donaria suport al Front. EL TEMPS ha pogut comprovar la vinculació al RNCat de bona part de les persones esmentades a la llista difosa per Rius.
El MIC i RNCat són organitzacions d’extrema dreta que a escala internacional podrien encaixar en el que es coneix com a moviment identitari, inspirat en les idees de la Nouvelle Droite francesa. “Hi ha una conjura a escala mundial per lliurar Europa a l’islam. De cap manera s’entén, si no, aquestes allaus de musulmans que en forma d’invasió silenciosa han anat ocupant progressivament la majoria d’estats membres de la Unió”, resa una publicació de juny de 2019 al web del MIC. Un dels cartells d’aquesta organització porta el lema “espanyols i musulmans fora de Catalunya”.
Un dels dirigents del MIC, conegut com a Marc ‘Billy’, llueix al bessó dret un tatuatge amb un símbol conegut com a wolfsangel, que fou utilitzat per diverses divisions militars nazis com les Waffen SS. En l’actualitat és un símbol molt emprat pel moviment identitari internacional, i a Catalunya el fa servir el partit neonazi espanyolista Recuperemos España: Frente Nacional Identitario (REFNI). Al seu logo, però, el MIC feia servir un altre emblema típic del moviment identitari internacional, la lletra grega lambda. Marc ‘Billy’ és, a més, un dels administradors del grup de Facebook de Renaixença Nacional Catalana.
L’altra líder del MIC, coneguda a Facebook com Iolanda PB, comparteix a les seves xarxes socials símbols d’ús habitual en ambients neofeixistes,¡ per exemple un mapa de la “pàtria racial ariana” que duu per segell una bandera del Tercer Reich on es canvia l’esvàstica del centre per la creu cèltica.
El MIC va agrupar, en origen, els sectors més radicals d’UNCat. És el cas, per exemple, de David Lloret, que conjuntament amb Oriol Edo i Montserrat Fontanet -també vinculats al MIC- van ser els encarregats de donar d’alta Renaixença Nacional Catalana -el satèl·lit electoral del MIC- al registre de partits. Fontanet, de fet, ocupa el número 10 de la llista del FNC per Girona.
Tant Edo, com Lloret, com Fontanet són administradors del grup de Facebook de RNCat. També ho és el número dos del Front Nacional de Catalunya per Lleida, Alfonso Pérez Solera. Al seu Facebook hi va compartir mems contra el “multiculturalisme” i la “islamització”, així com una imatge del grup supremacista blanc finès ‘Soldiers of Odin’ en què versiona el logo per convertir-lo en ‘Soldiers of Odin Catalonia’.
També està vinculada a RNCat la número cinc per Barcelona, Rosa Maria Canela. Al seu perfil de Facebook, el passat 18 de gener, adreçava el següent missatge islamòfob al conseller de Treball Chakir el Homrani: “Ens han omplert el país de delinqüents i tenen la barra d'anomenar-los "IMMIGRANTS". Quins collons, Homrani. A aquesta xusma no la volen ni a casa seva. Aviat us enviarem a tu i a ells d'una puntada al cul a aquell forat infecte d'on mai havíeu d'haver sortit. Esteu per civilitzar” (sic).
Recentment, Canela també ha compartit una publicació del bloc del líder del partit ultradretà independentista Som Catalans, Enric Ravello, amb el títol “No a la societat multicultural neoliberal. Sí a la comunitat social identitària”. Ravelló va passar, com Andreu, per la neonazi CEDADE. Ha estat traductor del teòric nacional-socialista Hans Günter (1910-1945), impulsor de la delegació espanyola de l’organització internacional neofeixista Terra et Peuple i exmembre del Movimiento Social Republicano o Plataforma per Catalunya. També ha publicat a la revista ultradretana nacional-revolucionària Nihil Obstat, que dirigeix l'exlíder de l’MSR Juan Antonio Llopart.
Propera al MIC en alguns moments, al número 53 de la llista per Barcelona hi ha Mireya Gutiérrez de Pando. Es tracta d'una de les principals impulsores del col·lectiu ultradretà identitari Defensa Catalunya que les darreres setmanes s'ha destacat per fer diverses pintades a comerços i seus de partits. El nom de l'organització, que fa crides a aturar l'arribada de migrants, prové d'un dels lemes clàssics del moviment identitari europeu. Així, a diferents països, podem veure combinacions com Defend Europe, Defend Spain, etc.
Conversos
Al número 25 per Barcelona hi ha Salvador Bonada. Aquest exmilitant de Demòcrates va ser origen d'una polèmica durant les eleccions que escollien els candidats de Primàries a la ciutat de Barcelona per les darreres municipals. El motiu? Diversos tuits misògins i islamòfobs.
Poc darrere de Bonada, al número 29 hi ha l’exregidor de CiU a Mataró (Maresme) entre 2007 i 2011, Ramon Reixach. D’idees catòliques conservadores -contrari, per exemple, a l’avortament- Reixach va tenir problemes amb la diòcesi de Barcelona -arribant a passar pel Tribunal Eclesial- per haver proferit calúmnies contra l’església des de, suposadament, un ordinador del Museu de l’Arxiu de Santa Maria de Mataró. Missatges que hauria difós a través del bloc ultracatòlic espanyolistaGerminans Germinabit. Entre els membres més destacats d’aquest bloc, que va dur de corcoll l’arquebisbe Lluís Martínez Sistach, hi ha el mossèn ultradretà Custodio Ballester, que ha oficiat misses franquistes, en honor als caiguts de la División Azul o acompanyat les “processons” de la ultradretana Antigua Hermandad de Caballeros Legionarios de Barcelona -els locals de la qual són lloc de reunió habitual d’organitzacions de l’extrema dreta espanyolista. Unes aliances que contrasten amb la seva actual militància a l’extrema dreta independentista. Curiosament, al seu Twitter va fer una publicació parlant de la "República Islàmica de Catalunya", un terme idèntic al que fa servir Vox Catalunya en aquesta campanya per referir-se a un suposat objectiu del "separatisme".
Més contrasten, encara, les idees de Sandra Prats Cervera, número 15 de la llista gironina del FNC. L’1 de setembre publicava al seu Instagram que a Catalunya només hi havia dues opcions de vot, bé els “sociòpates corruptes i globalistes de George Soros que pactaran amb els indepes de Soros… amb la prohibició de l’ús del castellà quan això no és una república”; o bé Vox “partit no globalista… mai a les ordres de George Soros ni de la maleïda Europa… que farà que català i castellà estiguin al mateix nivell”. A l’agost a Instagram i aquest gener a Facebook ha compartit dues imatges elogiant la tasca del dictador Francisco Franco. Curiosament, només uns mesos després apareixia a les llistes del FNC. De fet, al juny ja havia comentat a la pàgina del Front que el que més li agradava de la formació era que “és l’únic partit sobiranista de veritat que no té res a veure amb els globalistes”.
Aquests contrastos tenen com a fil conductor una teoria de la conspiració habitual entre l’extrema dreta internacional. Aquesta conspiració vindria a dir que unes elits -de les quals formarien part, entre d’altres, els jueus o els grans empresaris tecnològics- estarien intentant instaurar un Nou Ordre Mundial. Al seu entendre, la pandèmia o les protestes progressistes serien elements de desestabilització emprats per aquestes elits mundials per instaurar el seu règim. Donald Trump seria un exemple a seguir per als que advoquen en aquesta conspiració, en tant que opositor al món modern. Es tracta de tesis conspiranoiques fortament impregnades d’antisemitisme i antiprogressisme. Així es pot veure en publicacions de Sandra Prats contra George Soros, o en una vinyeta compartida per ella mateixa en què apareix una mà amb l’estrella de David aixafant el que seria “el poble”.
Aquestes idees contrasten amb del Front Nacional de Catalunya, que es postula com una formació partidària de l’Estat d’Israel.