La separació d'una parella és una situació emocionalment complexa que, a més, és poc compresa des de fora dels implicats. És una decisió vital que socialment està connotada tan negativament que sovint se la tracta d'una forma similar a la mort: amb una combinació d'incomoditat, perquè no sabem què dir a una persona que ens diu que s'està separant ja que sobrepassa el nivell de confiança de moltes relacions interpersonals, de por, perquè veure una parella que es trenca ens recorda que totes les parelles es poden trencar i fa que desperti la por de quedar-nos sols (que també està connotat molt negativament) i la preocupació (genuïna o no) pel benestar personal de l'altre. En tot això pensava mentre mirava The Split, una sèrie sobre advocats que posa el focus en els divorcis. Pensava en el fet que la separació d'una parella és un fet que genera tanta incomoditat que les sèries, que tradicionalment han buscat el confort de l'audiència, l'han evitat sovint. Les sèries estan molt més interessades en l'enamorament que en el desenamorament, en la troballa de la parella perfecta que en la desintegració d'aquesta parella que en realitat no era perfecta. Hi ha moltes més sèries que solidifiquen el mite de l'amor romàntic que sèries que posen distància, escepticisme, fins i tot cinisme, davant d'aquest concepte. Em preguntava també si això estava relacionat amb el fet que la majoria de sèries que parlen sobre amor són sèries amb personatges molt joves.
A The Split els protagonistes ja no són tan joves, i la seva mirada és inevitablement distanciada, ja que cada dia tenen al davant parelles que se separen per motius diversos, i així és difícil creure cegament en l'amor que dura per sempre. Part de l'interès de la sèrie és veure com personatges que tenen la ruptura tan present en la seva vida laboral, la viuen en la seva vida personal (com a Six Feet Under amb la mort), i per això The Split combina els diferents casos que arriben al bufet, com en qualsevol sèrie d'advocats, amb les relacions de les protagonistes. Aquestes últimes són el motor de la sèrie, fins al punt que sovint les trames dels casos serveixen per parlar indirectament de les vides dels advocats (d'una manera massa òbvia). En particular, de la trama de la Hannah, que a partir de cert moment de la primera temporada (a partir d'ara espòilers) i durant tota la segona, s'adona que al seu matrimoni comença a trontollar. L'origen de la crisi és una infidelitat d'ell, cosa que recorda molt a The Good Wife. No és gaire difícil establir els paral·lelismes entre totes dues: dona advocada amb un marit que l'ha enganyat, que treballa mentre supera aquesta crisi i es planteja com ha de ser la seva vida.
En tots dos casos, apareix un altre home que l'havia estimat tota la vida i amb el que ara podria començar una nova vida si s'atrevís a deixar el marit. En Will a The Good Wife i en Christie a The Split són pràcticament el mateix personatge: l'opció que sempre ha estat allà, esperant. La comparació amb The Good Wife perjudica a The Split. Està en un altre nivell, sobretot pel que fa als diferents casos que presenta i per la intel·ligència afilada que caracteritzen els seus guions. En canvi, The Split té com a punt fort la minuciositat amb la que retrata la dissolució del matrimoni que és el centre de la sèrie, explorant totes les esquerdes de la seva crisi i utilitzant al seu favor el talent de l'actriu Nicola Walker, sempre sòlida i convincent, per endinsar-se en aquestes escenes de matrimoni tan bergmanianes. L'única sèrie similar recent és State of the Union, però en clau de comèdia. Aquí el drama no dona marge per a relativitzar o suavitzar un retrat de la vida en parella que és al costat oposat de la visió idealitzada habitual.
The Split
Creador: Abi Morgan
Repartiment: Nicola Walker, Stephen Mangan
Temporades: 2
Plataforma: Filmin