Junts per Catalunya ha decidit que Laura Borràs serà la presidenta del Parlament. Així ho ha fet després de celebrar una executiva extraordinària dijous de vesprada. Quedava el dubte si Borràs accediria al Govern o si triaria representar el seu partit com a portaveu parlamentària. Però la formació liderada pel president Carles Puigdemont, que sempre ha deixat en mans de la mateixa Borràs la decisió sobre el seu futur, ha aprovat que Borràs presidesca la cambra. Una tria que s'ha fet "per aclamació".
Els dos partits majoritaris de l’independentisme votaran per la candidata. La CUP, que es va mostrar disposada a exercir la presidència de la cambra a través d’un dels seus diputats, Pau Juvillà, no votarà a favor de nomenar presidenta de la cambra a l’exconsellera de Cultura. I és que Laura Borràs està imputada per un presumpte fraccionament irregular de contractes durant el seu període al capdavant de l’Institut de les Lletres Catalanes, cosa que sempre ha despertat incomoditats entre els anticapitalistes. Siga com siga, la suma d’ERC i JxCAT al Parlament és de 65 diputats, xifra major a la que sumaria la candidata socialista a presidir la cambra, Eva Granados. En el millor dels casos per al PSC, la seua candidata sumaria un total de 61 vots a favor, això si Vox també decideix sumar-se a la proposta. Tot i que la CUP no vote a favor de Borràs, el que és segur és que tampoc no donarà els seus vots per fer presidenta a Eva Granados.
L’arribada de Borràs al Parlament resol una de les incògnites del futur executiu català, que encara no està ni de bon tros tancat. La vicepresidència, que haurà de ser per a Junts per Catalunya, no serà liderada per l’exconsellera de Cultura. La major part de les travesses situen la també exconsellera –de Presidència– Elsa Artadi en aquest nou rol, cosa que fins ara ella ha evitat reconèixer.
Amb el dubte del Parlament resolt, la formació de Govern encara s’haurà de desencallar. El vot favorable de la CUP a una investidura de Pere Aragonès serà car. La CUP no ha aconseguit guanyar el seu primer pols plantejat en aquesta nova legislatura. Junts per Catalunya, que exigia presidir el Parlament per reeditar el pacte de les legislatures anteriors, tindrà la presidència de la cambra, que quedarà en mans de Laura Borràs. Això obre el dubte sobre si el Govern de “via àmplia” defensat per Esquerra Republicana serà una realitat –els comuns no s’incorporaran i resta per veure què acaba decidint la CUP– o si finalment s’imposarà un executiu idèntic al de les dues últimes legislatures, repartit entre JxCat i ERC, però amb la presidència per als republicans després de la victòria electoral del 14 de febrer.
Pel que fa a la Mesa del Parlament, JxCat ha proposat el catedràtic de Dret Processal Jaume Alonso-Cuevillas per ocupar una de les secretaries. ERC en tindria una vicepresidència –l’ostentarà la gironina Anna Caula, número tres de la llista del partit per aquesta demarcació– i la CUP una secretaria.
En la Mesa sí que hi haurà “via àmplia”, però no per l’autodeterminació ni per l’amnistia, sinó contra la ultradreta. El PSC, Esquerra Republicana, Junts, CUP i En Comú han acordat apartar Vox de la Mesa i s’han conjurat per frenar el discurs d’odi de la formació liderada per Ignacio Garriga, que té onze diputats al Parlament.
Amb tot, Borràs serà la tercera presidenta del Parlament. Les seues predecessores són Núria de Gispert (2010-2015) i Carme Forcadell (2015-2017), ara presa política. Forcadell, per cert, havia deixat clar hores abans en una entrevista a TV3 que si Borràs volia presidir el Parlament hi tenia "tot el dret" per ser la candidata més votada després d'Esquerra Republicana.
Borràs ha sigut triada per l'executiva de JxCat "per aclamació", i ha preferit presidir la cambra en comptes de vicepresidir el Govern per "tenir més marge de decisió", segons fonts internes de Junts per Catalunya.