-A Lliçons d'una pandèmia. Idees per fer front als reptes de la salut planetària, assenyala com l'actual emergència sanitària ha evidenciat que les epidèmies, a causa de l'actual món interconnectat, són globals. Però la institució encarregada de coordinar una resposta conjunta, l'Organització Mundial de la Salut (OMS), no ostenta el poder executiu suficient. Cal, per tant, reformular la governança sanitària mundial per enfrontar-se a les pròximes epidèmies?
Seria necessari trobar la manera de coordinar de manera global la resposta a aquesta mena de crisis que afecten o poden afectar tot el planeta, perquè ja hem vist que si tothom va pel seu compte, alguns ho fan bé i altres fatal, i això al final afecta a tots. No és senzill, perquè cal atorgar independència i poder a un organisme que estigui per sobre dels estats i l'OMS, que és el que està millor posicionat, en aquests moments pateix de desprestigi i de fortes pressions polítiques. Potser cal començar de zero i crear un òrgan consultor transversal que tots els països vulguin reconèixer i acceptar les directrius que marqui en temps de crisi.
-En aquesta pandèmia, de fet, hem evidenciat un altre exemple de la manca de cooperació entre els països: l'abastiment de material sanitari, en el qual va imposar-se el campe qui puga, i amb les vacunes. Per evitar les desigualtats en la compra de vacunes entre els països rics i pobres, proposa la creació d'una entitat pública global. Com funcionaria?
La idea, de fet, ja existeix: és la iniciativa COVAX, impulsada per l'OMS, entre altres. El problema és que, a l'hora d'implementar-la, no ha funcionat com es voldria. El més lògic és que la compra de vacunes a les farmacèutiques estigués centralitzat, i que des d'aquesta entitat es repartissin les vacunes segons les necessitats de cada territori i la lògica epidemiològica; no segons les lleis d'un mercat lliure, que és el que passa ara. Això no tan sols crea desigualtats, sinó que és perillós: si en una pandèmia tots els països rics estan vacunats, però el microbi responsable segueix circulant lliurement per grans àrees del planeta, és possible que muti i aparegui una variant nova que sigui resistent a les vacunes. Llavors caldria tornar a començar la campanya.
-Es tracta, per tant, d'un plantejament similar al pool de patents que va defensar a l'OMS a principi de l'epidèmia Costa Rica?
Assegurar l'accés de tot el planeta d'un fàrmac necessari és essencial. Però per altra banda, liberalitzar patents té el problema que desincentiva la inversió privada, i sense la participació de la indústria farmacèutica no es poden desenvolupar i produir massivament nous fàrmacs, per un tema tant logístic com econòmic. Pet tant, cal trobar un punt mitjà. Per exemple, es podria negociar amb la Pfizer que "regalés" la patent de la seva vacuna a canvi d'allargar una sèrie d'anys la patent de la Viagra, un producte rendible, però no essencial. D'aquesta manera, la vacuna podria arribar a més gent i la companyia continuaria obtenint un benefici a canvi.
-A les diferències d'accés a la vacuna que s'estan evidenciant per països, se suma una mena de coll de botella a la producció. Als Estats Units, per exemple, s'està intentant solucionar amb el president Joe Biden acordant una inversió milionària per a construir una fàbrica a Johnson & Johnson. Atès el drama de la COVID-19, s'ha mancat de previsió respecte a l'acceleració de la producció de vaccins?
El procés de desenvolupament i producció de les vacunes contra la COVID-19 ha estat extremadament ràpid, cosa que demostra que la cooperació (i la competició) entre científics, i també empreses, pot ser molt beneficiosa. Però després cal tenir les eines adequades per fabricar i distribuir les vacunes, i això requereix que hi hagi fàbriques repartides per tot el món, cosa que no passa ara. Ja hem vist que els països on hi ha les farmacèutiques acaben tenint prioritat sobre les vacunes i això és contraproduent. Caldria preveure la propera crisi i repartir més el teixit industrial.
-Tots aquests problemes s'han sumat a la sospita que s'ha estès respecte dels efectes de la vacuna d'Oxford-AstraZeneca, la qual va aturar la distribució del vaccí durant dies. Les autoritats sanitàries espanyoles han sigut víctimes de l'alarmisme? No debades, l'Agència Europa de Medicaments recomanava seguir inoculant les dosis de la vacuna.
S'ha donat molt d'alarmisme, barrejat amb una guerra de fons que està mantenint des del primer dia la Unió Europa i AstraZeneca. No s'ha demostrat que cap de les suposades complicacions sigui culpa de la vacuna, ni sembla que hi hagi d'haver cap relació entre les dues coses. L'EMA [Agència Europa de Medicaments, per les seues sigles en anglès] i l'OMS, junt amb la majoria d'experts, ho veuen així, però alguns polítics han decidit no escoltar-los. Això crea un pànic innecessari, que desprestigia una vacuna que necessitem, i pot endarrerir la campanya. I mentre Europa bada, el Regne Unit continua vacunant al mateix ritme amb aquest vaccí.
-Com vostè exposa a l'obra, i tal com s'ha comprovat amb la qüestió de la vacuna d'AstraZeneca, la comunicació exerceix un paper fonamental en les crisis sanitàries. Quines errades s'han comès? Al llibre, per exemple, cita el fracàs comunicatiu de la desescalada espanyola.
La comunicació en temps de crisi és un tema que s'hauria d'estudiar i treballar a fons. No serveix de res tenir les millors eines per aturar una pandèmia si la població no les vol fer servir. Cal una comunicació clara, transparent i proporcionada per aconseguir la col·laboració de tots els ciutadans, i això ha fallat en molts països. Un dels problemes, per exemple, és crear falses expectatives. A Espanya s'ha vist en la desescalada d'estiu o amb la campanya de vacunació: es prometen coses que, o bé no se sap si es podran acomplir o bé són directament impossibles. Quan no arriba el moment i no s'ha aconseguit l'objectiu, això genera frustració i desconfiança.
-La població, de vegades, s'ha pogut veure confosa perquè entre els experts hi havia punts de vista diferenciats. De quina manera s'aconsegueix transmetre un missatge eficaç a la ciutadania atès el debat científic que pot haver-hi?
El debat científic és natural i necessari. Quan no hi ha prou dades per tenir una resposta, s'han de fer hipòtesis, i és lògic que els científics no estiguin del tot d'acord. El que cal és que, com fan habitualment, discuteixin i trobin un consens. Aquest debat normalment es fa a porta tancada, però ara ha sigut molt públic, i això pot generar confusió, però a la vegada hauria de resultar interessant per a tothom que vulgui entendre com es va adquirint coneixement sobre un tema nou. Cal explicar bé que així és com funciona la ciència, i l'única manera d'anar trobant certeses. És part de la comunicació honesta: quan una cosa no se sap encara s'ha de dir, i llavors valorar les diferents opcions que proposen els científics.
-La comunicació, així com prestigiar la feina dels científics, s'albiren com a elements fonamentals per combatre els discursos negacionistes. Tanmateix, la manca de transparència de les grans farmacèutiques, de vegades, alimenta aquests missatges. Com es pot contrarestar la capacitat de penetració d'aquestes teories?
És molt difícil, perquè són teories atractives, ja que poden dir el que volen perquè no ho han de demostrar. A més, la internet actua com un gran amplificador, tant d'informació com de desinformació. L'única manera de lluitar contra les pseudociències és amb pedagogia, però això no és ràpid ni senzill de fer. Cal treballar a tots els nivells, començant per les escoles, per ensenyar a les noves generacions a distingir entre veritats i mentides.
-Amb l'arribada de la vacuna, tant els mitjans de comunicació com les autoritats polítiques van cometre el pecat d'anunciar el final anticipat de la pandèmia, la qual encara està ben present i deixant unes xifres de morts insuportables dia rere dia. Tot i que la incidència acumulada a l'Estat espanyol és decreixent i s'està en una tendència a la baixa, el ritme dels contagis està augmentat a la resta d'Europa. Itàlia, de fet, ha confinat estrictament una part del país. Ens hem de preparar per a una quarta onada?
La possibilitat de més onades existeix i existirà mentre no estiguem tots vacunats. Depèn més de nosaltres que del virus. Si, un cop les xifres baixen, ens relaxem i no anem amb compte, una nova onada és inevitable. Segurament no serà de les dimensions de les anteriors, però pot portar un augment evitable de morts.
-Quines estratègies i mesures s'haurien d'aplicar per evitar que setmana santa siga una repetició del Nadal?
Sobretot prudència, no voler córrer massa com s'ha fet les altres vegades. I si es relaxen una mica les restriccions, estar a punt per detectar rebrots. Això vol dir cribratges massius i molta vigilància.