La Ludwig Band: "Les nadales em semblen del millor de la música tradicional"

L'elecció del nom del grup la fan per què tenen formació de música clàssica?
Quim Carandell: Per la broma. En general tenen molta formació musical, però més moderna que clàssica.
Andreu Galofré: Sí, de fet, de clàssic només hi ha el pianista, en Pau.

Quan defineixen el seu estil, fan servir l'etiqueta folk pedant. Què vol dir?
QC: Ens demanaven etiquetes i aquesta va fer furor. Amb en Lluc Valverde tenim una companyia de teatre que es diu El col·lectiu pedant. Vam escombrar una mica cap a casa.
AG: Ens va agradar.

És una mica autodespectiu?
QC: Una mica sí. El primer que vam dir que fèiem era rock cristià. Llavors vam dir, "frena, frena".
AG: A la primera entrevista ens van preguntar si fèiem rock cristià... Vam veure que havíem de trobar una etiqueta que ens fes gràcia i amb la que estiguéssim contents.
QC: De fet, a part de dir que som d'Espolla, no diem gaire cosa més.

Hi ha, però, vocació de donar-li un cert to intel·lectual?
AG: No gaire.

Quan es parla del seu estil solen aparèixer referències a Bob Dylan o altres. Els volíem preguntar, però, si també tenen deixos de la música psicodèlica?
AG: Més que la lletra, en la part musical. En aquest sentit, una mica sí. Per exemple, en tirar coses rares a les cançons. Anades d'olla del tipus de les dels The Beatles o en Pau Riba. Una mica sí que n'hem begut d'això.

Hi ha qui diu que recorden a The Brian Jonestown Massacre...
AG: No els conec, però algú m'ho havia comentat ja.
QC: A mi em van dir que ens assemblàvem una mica a la Velvet. Com a grup més en aquesta direcció.
AG: En aquest sentit, sí que hem begut d'aquest tipus de psicodèlia. D'arranjar cançons, de no deixar-ho amb quatre guitarres i una formació clàssica, d'experimentar una mica...

Parlaven abans de l'etiqueta de rock cristià. Veient les seves lletres, hi ha qui es preguntarà si són més cristians o més fans dels pastorets?
QC: Diria que més fans dels Pastorets, la Bíblia i la mitologia cristiana en general que no pas d'una educació catòlica que no hem tingut ni tenim previst tenir-la

Què els atrau de la Bíblia...
QC: Són històries que tothom sap.
AG: Sí, com un recull d'històries. No l'he llegida, però pel que tinc entès.
QC: És un imaginari que tothom domina bastant. Bevem molt d'això, ara és Carnaval i després la Quaresma i tot ve de la Biblia.

I de Pastorets, n'han fet?
AG: Quan érem petits en fèiem a l'escola i era la gran actuació. A tothom li feia il·lusió. I les cançons ens agradaven molt.
QC: I les nadales. Són molt importants també. Les nadales em semblen del millor de la música tradicional. Quan fèieu pastorets, cantàveu nadales?
AG: No, crec que no. Potser quan venia Nadal en fèiem, però als pastorets, no.
QC: Me mare, que és profe d'escola, m'havia passat alguns guions i eren com obres de pastorets amb tots els hits nadalencs posats pel mig. Un format interessant.

Ni Folch i Torres, ni Benet i Jornet....
QC: Més de cole, crec. M'agradaria llegir-lo al Folch i Torras.

De fet, Folch i Torres als seus Pastorets fa servir molt el vers heptasíl·lab. També ho fan vostès a les cançons. Té algun motiu? És conscient?
QC: És voluntari. Bé, no sé si ho és. L'heptasíl·lab en català i l'octosíl·lab en castellà és el vers més natural que hi ha. A banda del de cinc síl·labes en castellà i el de quatre en català que també juguen bastant, en general l'heptasíl·lab està per tot arreu. Va venir un dia Màrius Serra a Espolla a fer una conferència sobre l'heptasíl·lab i va dir tot de noms de menjars que eren heptasil·làbics, una mica per demostrar la teoria conspiranoica que diu que l'heptasíl·lab és per tot arreu. A-ma-ni-da ca-ta-la-na. Ca-la-mars a la ro-ma-na. N'hi ha per tot arreu. A Espolla, el nostre poble, d'on som nascuts i vinguts, fan des de fa quinze anys la trobada de cantadors. És un festival de cant improvisat. El cant improvisat és sempre amb heptasíl·labs. Els garrotins i totes aquestes famoses tenen estructura per cantar amb heptasíl·labs...

Aleshores, el fan servir per donar-li un to popular o popularitzant a les cançons?
QC: Crec que també és perquè surt així. Si mires una mica la mètrica, de seguida el més fàcil que et surt és l'heptasíl·lab. Tenim una cançó amb vuit i una altra amb nou, però la majoria són amb heptasíl·labs. Normalment amb la música ja et ve. Judes és amb heptasíl·labs, però una mica deformat. Perquè, hi ha vegades que si t'hi has de parar molt... mana més la música que la mètrica, tot i que són molt amigues.

Té algunes referències literàries en triar aquesta manera d'escriure?
QC: Surt bastant natural. És veritat que quan vaig escoltar el Pau Riba, hi havia molt heptasíl·lab. Però, jo ja feia cançons abans i també ho eren bastant. Crec que és una cosa que em ve de la trobada de cantadors i haver-ho après molt. Quan canto dins el cap, ja ho faig una mica així. No és que em posi a contar síl·labes com un boig.

Diuen que les seves cançons es pensen per ser cantades. El seu objectiu seria aparèixer als cançoners de llar de foc?
AG: Tan de bo. Són cançons que conviden molt a cantar. Bé sigui amb una guitarra o amb una coral. Ve una mica d'allà mateix, crec. D'haver escoltat molta música tradicional. De les nadales al cant improvisat i la música popular. Són molt cantables.
QC: Força de folklore.

Contrasta amb el pedant?
QC: Bé... tota la tirallonga que t'he fet amb els heptasíl·labs... si això no és pedant...

Per què fan aquesta reivindicació del poble o la terra natal, en aquest cas Espolla?
AG: Ens l'estimem molt
QC: Som molt patriotes

El fet que ara siguin a Barcelona, té una part de cercar oportunitats?
QC: Clarament, el dia que vam arribar a Barcelona amb una mà al davant i l'altra al darrere, a l'estació de Sants, vam dir: "ens menjarem el món". [ironitza] I aquí estem, a l'Hospitalet, perquè la ciutat se'ns va quedar gran. És important que nosaltres que en tenim l'oportunitat, posem Espolla sobre el mapa. Fem una publicitat que l'ajuntament, de moment, no ens valora, però s'ho hauria de començar a pensar. Això, encara que ho fem per amor a la terra, ens dona valor a nosaltres i al poble.

Sovint diuen que els agrada molt explicar històries. Per què?
AG: Cada cançó, en un sentit o altre, ha de tenir una història. Has d'explicar alguna cosa. Venint de la tradició folklòrica, totes aquestes cançons expliquen històries.
QC: Són una mica com contes, moltes de les cançons. És una cosa que surt una mica de natural. No és intencionat. Quan és tan recurrent, vol dir que més que una intenció hi ha una tendència.
AG: Escoltant cançons d'altra gent que són històries, crec que ho agraeixes. Pots anar seguint el que et van explicant i entens molt el què està passant.
QC: En general, aquí n'hi ha molt d'això d'explicar historietes. En Lluís Llach explicant que arriba amb el carro al poble o... Allà queden. A qui li agradin, les vulgui escoltar i li interessin....

Tot el que van posant sobre la taula, sona a una certa reivindicació de la catalanor tradiconal, quan sembla que molts músics tendeixen al cosmopolitisme o a allò urbà...
AG: Més que venir de la catalanor -que no- té a veure de nou amb el folklore. De cantar a l'imaginari col·lectiu.
QC: És una mica com de tota la vida. Fa de tota la vida.

Quin és el públic objectiu que busquen?
AG: No ho sé. No crec que en busquem cap. Fem les cançons i després...
QC: Això que sigui tant de tota la vida, tan poc innovador, fa que puguem anar una mica a tothom. Tothom, d'una banda o altra, se sentirà interpel·lat per això.
A vosaltres se us comença a conèixer, sobretot, durant el confinament a través de publicacions a les xarxes socials d'una certa esfera de Twitter Catalunya o de nous referents audiovisuals catalans. Us sentiu identificats amb el context d'aquesta gent...
QC: Amb el Bru Esteve, per exemple?

Sí. O la Juliana Canet o les Gent de Merda -que són de les primeres que els entrevisten-...
QC: Així, de primeres, ni fred ni calor. No n'hem estat molt seguidors. Sabem qui són, n'hem sentit a parlar...
AG: Són una mica el mal del segle.
QC: És veritat que representa molt la nostra generació i el nostre ambient. Representa la gent que ens escolta. O no... què és abans, l'ou o la gallina. Nosaltres fem un boom a partir que una gent de Twitter parla bé de nosaltres. Aleshores, igual ara tenim aquest públic i ens segueixen per això. Però, no hi havíem tingut gaire contacte. Tampoc sé si el Bru Esteve és el mal de segle. Al revés, m'agradaria dir que Bru Esteve no és el mal del segle.

Ara es parla molt de les generacions i la seva influència. Senten que els interpel·la aquest debat?
QC: Som uns boomers.
AG: Com?
QC: És una molt bona resposta. Deixa'm explicar per què. Estic utilitzant argot per explicar-me a mi mateix malament.

Arran del primer disc, fitxen per Indian Runners. Com canvia això la seva manera de funcionar?
AG: En l'àmbit de grup, funcionem igual. Però, ells ens han ajudat molt a buscar concerts i ajudar-nos a entrar a la indústria musical.
QC: Ara estem entrant en el meravellós món de la semiprofessionalitat. És important dir que Indian Runners no és un segell com la resta, sinó una associació cultural que té com a objectiu ajuntar unes quantes bandes i donar-se suport entre ells. Ara que entrem en aquest gran món de la semiprofessionalitat, on t'exigeixen com un professional, però et paguen un nyap, és molt important el suport d'una gent com aquesta que no ens demana res a canvi i ens ajuda tant com pot.
Decideixen treure el disc en ple confinament. Van dubtar?
AG: Estem encara molt verds i estem lluny de pensar en el tema calendaris per llançar un disc

Estan contents de com ha funcionat?
AG: Molt.
QC: Ha estat una sorpresa. A les nostres àvies ja els agradava, però ara també els agrada a les àvies dels altres.

Tenen cap novetat preparada?
AG: Estem gravant el segon disc. Encara no sabem quan el traurem, però hi estem treballant

Què n'hem d'esperar?
QC: Va molt en la línia del primer. És una mica la continuació del que hem fet fins ara. És el que podem oferir.