Al Centre del Carme de Cultura Contemporània, ubicat al bell mig de València, els rostres dels dirigents del PSPV, Compromís i Podem eren d'alliberament, d'haver-hi aconseguit elaborar un model lingüístic per a les escoles valencianes de caràcter progressista i enquadrat dintre dels estrictes marges de les interpretacions monolingües de la judicatura espanyola. En una sala del convent en el qual està integrat el museu, el conseller d'Educació, Vicent Marzà, de Compromís, el síndic del PSPV a les Corts Valencianes, Manuel Mata, el portaveu dels valencianistes a la cambra autonòmica, Fran Ferri, i l'aleshores diputat al parlament valencià per Podem, César Jiménez, presentaven la segona versió del sistema plurilingüe que regiria els centres sostinguts amb fons públics del País Valencià. «Hi haurà més valencià que mai a les escoles», es felicitava Ferri.
El model presentat aquell octubre del 2019, el qual comptava amb l'aval d'entitats que treballen per la llengua com ara Escola Valenciana i Acció Cultural del País Valencià, així com l'oposició d'Intersindical Valenciana i de l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir, contemplava l'establiment d'un percentatge mínims d'hores lectives per als tres idiomes que els alumnes haurien de dominar una vegada acabaren l'ensenyament obligatori. El sistema negociat i pactat per les tres formacions botàniques establia una base de temps docent en castellà del 25%, amb l'objectiu de complir amb les sentències en les quals les togues espanyoles s'havien vestit de sociolingüistes, així com establia un mínim del 25% en català. En el cas de l'anglès, el percentatge mínim era un 15%. A partir d'aquesta base ineludible, els centres podien escollir incrementar el català (o el castellà) fins al 50%, i també gaudien de la possibilitat d'arribar a un màxim d'anglès del 25%. S'hi podia apostar per qualsevol combinació dintre d'aquests marges. Imperava la llibertat de cada centre.
L'aleshores projecte de llei, el qual fou posteriorment validat per les Corts Valencianes amb el vot afirmatiu de les tres forces progressistes que integren el Botànic, recollia l'objectiu de «promoure que els centres finançats amb fons públics vehiculen el 50% del temps curricular en valencià». Aquest objectiu suposava, tanmateix, una reducció de les expectatives de la primera versió del decret de plurilingüisme, la qual va topar-se amb els magistrats conservadors de la secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de la Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). En el primer model que pretenia implementar el Consell, es contemplava uns percentatges d'hores en llengua pròpia d'entre el 70% i, fins i tot, del 80%. Aquell sistema inicial, el qual estava dividit en tres nivells, incentivava l'ensenyament en llengua pròpia en vincular més hores de català a més temps lectiu d'anglès. L'estímul va ser considerat pels jutges de mentalitat monolingüe del TSJCV com a «discriminatòria» envers el castellà. La resolució, la qual eludia el puzle sociolingüístic valencià, marcava el rumb de la política d'impuls del català a l'escola del Botànic.
L'aplicació d'aquest model trencava amb l'antic sistema escolar de les línies idiomàtiques, el qual permetria en la pràctica una mena d'immersió lingüística a les zones catalanoparlants mentre arraconava la llengua pròpia a les comarques amb predomini castellanoparlant i a les àrees amb bilingüisme desigual. Amb un període de gràcia per preparar el canvi de model lingüístic a l'escola, el qual s'ha prolongat per la pandèmia del coronavirus, la implementació del sistema al pròxim curs de secundària va desencadenar fa unes setmanes la indignació d'una vintena d'instituts del País Valencià. La rebel·lió va gestar-se a l'IES Guadassuar (Ribera Alta). «El decret de plurilingüisme suposa que un centre d'ensenyament en valencià, com ara l'IES Guadassuar, deixe de ser-ho», denúncia Oreto Trescolí, directora de l'institut i una de les docents que ha impulsat aquesta revolta escolar. «La totalitat de població autòctona i immigrant a Guadassuar parla i treballa en valencià. Els nostres alumnes, tot i estudiar en valencià, quan acaben els seus estudis són perfectament competents en castellà i en valencià sense necessitat de vehicular cap assignatura extra en castellà, ja que la força dels mitjans de comunicació és cabdal. Amb aquest model lingüístic, s'alimenta la disglòssia i es condemna a la subalternitat el valencià a les zones amb més presència. S'està desmantellant l'antic model de les línies sense avaluar-ne les conseqüències», critica.
Els centres revoltats, els quals inicialment estaven ubicats a les comarques de la Ribera Alta, la Vall d'Albaida i la Safor, van enviar una carta al secretari autonòmic d'Educació, el socialista Miquel Soler, i la cap de Servei d'Educació Plurilingüe, Àurea Gracia, en la qual exposaven: «El nostre alumnat, malgrat estar en una zona valencianoparlant, és competent en llengua castellana en acabar els seus estudis, ja que el castellà és la llengua majoritària en els mitjans de comunicació. A més a més, ens trobem en una situació diglòssica que minoritza el valencià. Per això mateix, volem poder comptar amb la possibilitat de fer una incorporació progressiva del castellà, en tant que podem garantir el compliment dels objectius que marca la llei pel que fa al domini del castellà. Necessitem normalitzar el valencià i no volem perdre drets lingüístics que ens han costat molt d'aconseguir». «Som conscients que hem de complir la llei, però l'hem de complir tots i hem de poder-nos acollir tots a les mateixes facilitats per a implementar-la i vehicular matèries amb una llengua que no és la pròpia», remarcaven en una missiva reconvertida a manifest, on també denunciaven «un greuge comparatiu davant les zones castellanoparlants» en l'aplicació d'aquest model lingüístic.
«Estem assabentats que arran de les mobilitzacions que es van dur a terme el curs passat a les comarques del sud per la seua disconformitat/incapacitat a l'hora de vehicular matèries no lingüístiques en valencià, segons els percentatges que disposa la llei, se'ls ha permès acollir-se a l'article 8 de la llei, que contempla l'autorització de programes plurilingües experimentals sempre que complisquen els objectius d'aquesta, per implementar progressivament el projecte lingüístic de centre», censuraven. Atès la concessió d'aquestes autoritzacions, els instituts sotasignats sol·licitaven «un tracte igualitari a tots els centres del sistema educatiu valencià i, en conseqüència, poder-se acollir a l'article 8 de la llei [...] i que se'ns autoritze [...] un programa lingüístic de centre experimental progressiu en la vehiculació de matèries no lingüístiques en castellà, i flexible en la possibilitat de plantejar l'aplicació dels percentatges treballant només aquelles competències lingüístiques que són deficitàries en l'alumnat per garantir els objectius de la llei». A la demanda, van sumar-se fins a 70 centres de comarques catalanoparlants.
Arran d'aquesta revolta, Acció Cultural del País Valencià, STEPV-Intersindical Valenciana, Plataforma per la Llengua, Decidim,Comissions Obreres del País Valencià i Escola Valenciana van advertir que «l'actual criteri d'aplicació [del model plurilingüe] suposaria un fre a la normalització del valencià respecte a l'avanç que havia suposat la implantació del plurilingüisme a les etapes d'infantil i primària, si no es garantia la continuïtat de l'ensenyament en valencià a secundària». Aquestes entitats civils i organitzacions socials, en conseqüència, van exigir a la conselleria d'Educació «l'aplicació efectiva de l'article 11 i, en conseqüència, la promoció per part l'administració d'almenys el 50% d'ús vehicular en valencià en tots els centres educatius sostinguts en fons públics», «assegurar la continuïtat dels projectes lingüístics de centre de primària a secundària garantit en tot moment el dret a l'ensenyament en valencià de l'alumnat previst en l'article 6 de l'estatut d'autonomia» i «establir mesures compensatòries per afavorir aquells centres educatius del País Valencià que ho requerisquen a efectes de garantir un coneixement real en les dues llengües oficials per part de tot l'alumnat». «Expressem la nostra preocupació davant l'aplicació restrictiva de l'article 8 de la llei 4/2018 no autoritzant programes experimentals que superen els objectius establerts en la Llei», retreien al departament de Campanar. Intersindical, al seu torn, va defensar el català com a llengua vehicular de l'ensenyament.
Plataforma per la Llengua i Decidim, junt amb el Bloc d'Estudiants Agermanats, Acontracorrent i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, van anar-hi un pas més enllà en un manifest en el qual sol·licitaven «paralitzar l'aplicació del decret de plurilingüisme per fer-ne una reforma urgent» amb l'objectiu de caminar «cap a la immersió lingüística» i adaptar la normativa «al nou marc legislatiu estatal, que ja no fa referència al castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament, com imposava la derogada llei Wert». «S'ha produït una discriminació per part de la Conselleria d'Educació en permetre a les zones castellanoparlants acollir-se a l'article 8 de la llei 4/2018 modificant els percentatges, mentre no s'ha permès cap flexibilitat de percentatges a les comarques valencianoparlants. L'actual model per percentatges de la llei de plurilingüisme suposa un retrocés en els avanços aconseguits històricament en l'ensenyament en valencià, si no es modifica la normativa actual», denunciaven. «Ha quedat demostrat que els programes educatius amb més presència del valencià són els únics que poden aconseguir la competència lingüística en llengua pròpia entre l'alumnat», van insistir aleshores des de Plataforma per la Llengua, qui recordava que el darrer informe del Comitè d'Experts de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa es criticava l'adopció del model plurilingüe al País Valencià.
L'ONG del català, de fet, va reunir-se a mitjan març amb la directora general d'Innovació Educativa, Margarida Castellano, i la sotsdirectora general, Elsa Vilalta. «Des de la conselleria, ens van explicar que fins ara la doble línia d'ensenyament per grups de llengua no era real en molts casos, per exemple, a Alacant, i que servia per a discriminar, creant de vegades grups d'alumnes a banda dels immigrants», expressa Carceller, qui agrega: «També ens van comentar que el plurilingüisme ha permès que en primària l'ensenyament en valencià haja passat del 30% al 55%, i que a secundària està previst que 60.306 alumnes tinguen un programa educatiu amb més del 45% de les assignatures comunes en valencià. Al Baix Segura, segons ens van informar, hi haurà un 25 % de docència en valencià».
«Els centres educatius amb els quals hi ha hagut reunions són capdavanters en metodologies innovadores, no només de llengües, sinó de tota mena de continguts. Treballen de forma transversal per àmbits i fent aprenentatge basat en projectes en les diferents àrees d'ensenyament. Han vist que perfectament poden configurar els seus projectes lingüístics de centre seguint la normativa establerta i garantint que el seu alumnat acabe l'ensenyament obligatori sense perdre el domini del valencià, ben al contrari», apunten des de la conselleria d'Educació que encapçala el valencianista Vicent Marzà. «Respecte dels primers esborranys del projecte lingüístic de centre que estaven configurant, els hem assessorat, cas a cas, perquè comprovaren que podien incrementar encara més l'exposició al valencià del que havien previst en un principi i acomplint en tot moment la normativa, perquè cal tindre molt en compte conceptes com la transferència lingüística: les llengües en l'ensenyament al País Valencià d'ara no s'estanquen obligatòriament en assignatures, sinó que en molts casos el que es fa és que hi ha assignatures on l'aprenentatge de continguts no lingüístics es fa en diferents llengües. Posem-hi un exemple: una assignatura on el professorat parla en valencià, utilitza alguns recursos d'ensenyament en angles i posa audiovisuals o comparteix un text interessant per al contingut, en castellà. Tot això suma», argumenten des de Campanar.
L'objectiu de la conselleria, segons expressen les fonts oficials consultades per aquest setmanari, «és que l'alumnat acabe assolint la competència en llengües necessària i beneficiosa per al seu futur, visca en la comarca que visca». «És l'ànima de la llei de plurilingüisme, una llei que a més s'explica com a model en les institucions europees i que compta amb tots els recursos necessaris per a la seua implementació a les nostres comarques», remarquen. «En tota l'etapa d'infantil i primària, s'ha demostrat que els paràmetres de la llei de plurilingüisme constitueixen un gran impuls per garantir la competència lingüística en la nostra llengua en l'àmbit de l'ensenyament», agreguen.
Tot i que els instituts han assumit l'alternativa de la conselleria d'Educació, la proposta, a parer de la directora de l'IES Guadassuar, «és un nyap». «No comptem amb els recursos suficients per implantar-la, ja que no podem aplicar-la a partir de segon de l'ESO perquè no disposem d'aquest material didàctic. Esperem que siga una solució transitòria mentre el canvi de la llei educativa estatal ens permet acollir-nos als programes experimentals. De moment, utilitzarem aquesta metodologia. Ara bé, mantindrem la nostra xarxa de protesta», sosté, així com defensa «la posada en marxa de la llei de plurilingüisme per repensar-la». «S'ha de tenir en compte que, al marge dels canvis que es puguen establir derivats de la nova llei educativa d'àmbit estatal, les sentències del Tribunal Suprem, les quals fixen un 25% mínim de castellà, són ineludibles, i d'aquesta limitació, tot i que no ens agrade, no podem defugir. S'ha d'aprofundir en el diàleg entre la conselleria i els instituts, però cal tenir present aquest condicionant a l'hora d'encarar el debat», puntualitza Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià.
«La conselleria ha proposat una via possibilista per als centres de secundària que compleix amb els percentatges d'hores lectives en les diferents llengües, atès que aquests mínims per les sentències judicials són intocables. Es tracta de comptabilitzar el temps lectiu en una llengua de manera global i no per assignatures», anota Francesc Felipe, d'Escola Valenciana, qui reclama al departament de Campanar que «asseguren la continuïtat dels programes lingüístics dels centres d'infantil i primària que vehiculen el 50% o més del temps curricular en valencià» i una autorització dels «possibles programes experimentals subjecta a garantir l'adquisició dels objectius del programa plurilingüe i intercultural. «Educació ha de dotar de professorat addicional per a garantir la implantació efectiva del model plurilingüe, establir plans específics de formació del professorat, incrementar la plantilla d'assessors d'educació plurilingüe i implementar la guia de la persona coordinadora d'educació plurilingüe», demana.
A pesar que el model està enfocat per incrementar l'aprenentatge de la llengua a les zones castellanoparlants del País Valencià i, segons la conselleria, s'estan aconseguint xifres considerables de docència en català a les comarques meridionals, Josep Enric Escribano, president de l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir i docent al migjorn nostrat, n'expressa el seu escepticisme: «Aquesta llei no és l'adequada per garantir la competència lingüística del valencià als alumnes que acaben la seua etapa obligatòria. Al Baix Segura, per exemple, s'ha optat per la rebaixa de la rebaixa en els percentatges de valencià, amb la qual cosa no s'assegura la plena competència. Encara més, com es controlarà que aquests percentatges es compleixen? S'ha de recordar que a les comarques del sud, de vegades, les classes de valencià es donaven en castellà i que l'exempció hi és present».
«És cert que la sentència que establia un 25% d'ensenyament mínim en castellà és un míssil contra la docència en valencià, però hi havia alternatives per evitar que increments mínims del temps lectiu en llengua pròpia a zones castellanoparlants i urbanes siga en detriment de reduir notablement l'ensenyament en el nostre idioma a comarques valencianoparlants», complementa. «El model de plurilingüisme que va aprovar el Consell fomenta el monolingüisme dels castellanoparlants i reforça el bilingüisme dels valencianoparlants», critica el representant d'aquesta entitat que treballa al migjorn valencià per la normalització lingüística, qui tanca: «Necessitem una política lingüística territorialitzada i adaptada a les realitats sociolingüístiques de cada zona del País Valencià».