En la mirada d'aquesta detectiu hi ha un cansament d'aquells que de tant temps que hi és ha fet de l'expressió del seu rostre casa seva. Un cansament que prové de l'exhauriment que només provoca un dolor profund. No sabem exactament el motiu, però podem veure que les ganes de viure no hi són. Han desaparegut. Aquesta detectiu és la protagonista de la minisèrie Mare of Easttown, recent estrenada a HBO, i si transmet aquest esgotament vital és perquè l'interpreta l'actriu Kate Winslet, capaç de convocar aquestes emocions amb només la manera de moure's, en la disposició del cos i la manera de caminar. Sobre el paper, es tracta d'una història criminal: hi ha la descoberta d'un cadàver, i la dinàmica de la història s'inscriu en el gènere en arrossegar l'espectador d'interrogatori en interrogatori, cercant pistes i obrint les portes de les cases dels veïns del poble. En la pràctica és la història d'un personatge que voldria fugir de la seva pròpia vida, poble inclòs, però com que no pot, el que fa és encapsular el que ha passat i encobrir-ho de capes de silenci. Com a detectiu, s'endinsa en les vides dels altres i en destapa les interioritats, però com a mare és incapaç d'endinsar-se dins de si mateixa i treure a la llum un passat massa dolorós per exposar-lo. Per parlar-ne.
Mare of Easttown és capaç, no només de fer conviure totes dues trames, si no que aconsegueix que es recolzin l'una en l'altra, de manera que per resoldre el cas a la protagonista no li queda més remei que entrar en contacte amb personatges que l'obliguen a tornar al passat que vol mantenir fora de la conversa. Així tenim entre mans la història d'un crim i la història d'un dol. L'estat anímic desballestat de la detectiu ho encomana tot i serveix a les dues vessants de la sèrie en parts iguals. Segurament no és una minisèrie per a tothom: el ritme, deliberadament lent (si la detectiu s'arrossega, la narració també) fa que l'espectador noti el cansament de la investigació. En aquest aspecte, s'assembla a la danesa Forbrydelsen. Més que a Sharp Objects, amb la que potser la comparació seria òbvia a simple vista però de la que la separa un tret crucial: mentre que la minisèrie que va protagonitzar Amy Adams funcionava com un trencaclosques extremadament fragmentat que conduïa a la insinuació del trauma, la minisèrie de Kate Winslet manté una narració lineal més tradicional que, amb el pas dels episodis, acaba deixant el trauma nu en mans de l'espectador.
Tot a Mare of Easttown està pensat per no perdre el focus d'aquest trauma. Fins i tot els girs de guió estan executats de forma sòbria, com el seu efectisme pogués anés en detriment del drama. Com sol passar en aquesta mena de sèrie, la part humana de la història té més interès que la successió de sospitosos, que són un motor per avançar en el retrat de la protagonista i la relació amb la seva família. Es tracta d'un personatge difícil, que pren decisions molt recriminables i amb la que és complicat conviure, més enllà del dolor que tots saben que manté tancat rere una aparença de duresa. També és abrupta amb un nou detectiu al que envien al poble per ajudar-la en el cas. Aquest secundari, interpretat per Evan Peters, l'acabarà ajudant també a progressar en el seu estancament personal, aportant un punt vital en una minisèrie ofegada en la tristor de forma justificada, com es va descobrint en destapar-se el passat. A falta de veure com es resol el cas (per fer aquesta crítica HBO ha avançat cinc episodis, però no els dos últims) podem dir que estem davant d'una minisèrie sòlida, amb una profunditat dramàtica inusual en el gènere i molt ben recolzada en una interpretació excel·lent.
Mare of Easttown
Creador: Brad Ingelsby
Repartiment: Kate Winslet, Evan Peters
Minisèrie: 7 episodis
Plataforma: HBO