L'última sensació de Netflix és una sèrie polonesa que es diu Sexify i que explica la història d'una estudiant de programació que vol fer una aplicació que millori l'orgasme femení. El punt de partida és simple i podríem dir que la sèrie, en aparença, també ho és. Però no hi ha res de simple en el que intenta fer si tirem enrere en el temps i recordem com es tractava el sexe en les sèries per adolescents i joves fa 5, 10 o 15 anys. Fins fa molt poc, encara es tractava com un element de transgressió, quelcom que a certa edat es percep com a atractiu. Anar a la contra, fer el que no es pot fer, parlar del que està prohibit, sabotejar el món dels adults forma part, en definitiva, d'aquesta etapa vital, i moltes sèries ho reflecteixen. A través dels personatges, els adolescents podien fer servir el sexe com un arma de destrucció de l'univers dels pares. Aquest concepte era, per suposat, molt millor que el tractament que es feia del sexe en les sèries per adolescents de generacions anteriors, on pràcticament no hi tenia cabuda i, en el cas que hi fos, sempre es tractava associat a una trama romàntica. Normalment entre dos personatges (per suposat personatges heterosexuals). I sense parlar-ne, és clar. Es parlava d'amor: el sexe n'era una complement implícit no verbalitzat en la majoria de casos. L'aura de misticisme al voltant del sexe produïa capes i capes de boira que facilitaven també el desconeixement, solidificant tabús sobre aquestes qüestions.
Per això és tan important que, en els últims anys, les sèries per a joves i adolescents hagin canviat el tractament que fan sobre el sexe. En particular quan es tracta de parlar del desig femení. Mentre que a principis de mil·leni Sexe a Nova York va trencar aquest tabú en el món dels adults, en el món de les sèries d'adolescents continuava sent un tema sobre el que no se'n deia res. Però en poc temps hem passat de l'etapa de la transgressió a l'etapa de la naturalitat: sèries per adolescents que volen parlar de sexe, i fer-ho de forma divertida, espontània i desdramatitzada, però també pedagògica i divulgativa. La sèrie més rellevant en aquesta nova onada és Sex Education, de la que Sexify (torno a l'objecte de la crítica) agafa el relleu. La història de la programadora que vol fer una aplicació sobre sexe està plantejada com una història de descobriment que és anàloga al descobriment del plaer propi. La idea original del personatge no era fer una aplicació sobre sexe. En realitat, ho fa perquè vol que sigui una aplicació que generi interès, seguint de forma poc ortodoxa el consell del seu mentor a la universitat.
Però el resultat és que ella s’acaba interessant de forma genuïna pel sexe i tot el que implica en la vida d’una dona. Ella, inexperta en la matèria, recluta a dues noies amb coneixements més avançats per fer la recerca. Cadascuna de les protagonistes té un arc argumental propi, que encara que caigui una mica en el sentimentalisme, permet a la sèrie vincular el descobriment del sexe amb el descobriment personal. Estructurada com una sèrie de carrera professional (els personatges tenen un objectiu: presentar l’aplicació i guanyar una beca), Sexify es propulsa cap endavant amb facilitat malgrat que la llargada dels episodis és excessiva per una comèdia. Al final, l’obstacle més dur amb què es troben no és la investigació, sinó els prejudicis, particularment de la institució universitària, emparentant Sexify amb Masters of Sex. Més enllà de si aconsegueixen la beca o no (no farem spoilers), les protagonistes, i la sèrie, assoleixen el seu objectiu, que és dur a terme un trencament de tabús necessari i alliberador que els permet vèncer les vergonyes socials i cridar “orgasme” ben fort perquè ho senti tothom.
Sexify
Creador: Blanka Lipinska
Repartiment: Aleksandra Skraba, Maria Sobocińska, Sandra Drzymalska.
Temporades: 1
Plataforma: Netflix