Els egos són gegantins, gairebé tan grans com les ganes que tenen d'esclafar-se l'un a l'altre. És a dir: d'enfonsar els seus respectius programes de ràdio. Són els protagonistes de la sèrie Reyes de la noche, recentment estrenada a Movistar+, que s'inspira en la rivalitat que José María García i José Ramón de la Morena van mantenir, al capdavant dels seus respectius programes esportius, durant la dècada dels 80 i els 90, per fer una radiografia gens amable dels homes poderosos que governen a les ones. La sèrie es presenta com una comèdia, i és divertida en molts moments, però l'humor va acompanyat d'un esperit crític que talla, ben esmolat, quan menys t'ho esperes. Per fer-ho, es desenganxa dels dos personatges públics que l'inspiren. S'avisa des del primer moment que només són una inspiració i es canvia els noms dels personatges, cosa que permet a la sèrie no cenyir-se a la realitat. Potser això serà decebedor per alguns espectadors que esperessin una recreació fidel del duel dels conductors de Supergarcía i El larguero, ja que és impossible distingir què va passar realment i què és fruit de la imaginació dels guionistes. Però és molt beneficiós per la sèrie perquè li permet deixar-se endur per l'exageració i fer que la comèdia sigui molt més estripada. I perquè així pot dotar a la història d'elements que facin que sigui més que un duel concret.
Els ecos de la rivalitat entre García i De la Morena ressonen igualment per tota la sèrie. Són ben presents en les magnífiques interpretacions de Javier Gutiérrez i Miki Esparbé. El primer aconsegueix sonar com el Butanito sense que sembli una imitació, cosa gens fàcil tenint en compte que, en l'imaginari col·lectiu, la imitació gairebé s'ha cruspit l'original, i clava totes les invectives del personatge. Però és la interpretació d'Esparbé, capaç d'alternar amb facilitat entre el registre més còmic i moments de gravetat dramàtica, el pal de paller de la sèrie, que fa servir el seu personatge per obrir un debat sobre ètica periodística. Mentre que l'equivalent de José María García és un personatge sense escrúpols que fa el que sigui per tenir audiència, l'equivalent de José Ramón de la Morena es presenta com un renovador que vol fer les coses diferents. A mesura que avancen els episodis, el segon es veurà forçat a fer servir mètodes similars als del primer si vol evitar que les males xifres de l'EGM el deixin sense programa malgrat haver estat anunciat com una estrella de la cadena i que li haguessin dit que apostaven per ell.
Així, al voltant d'aquest duel, el que es construeix és una sèrie que parla sobre ètica periodística en oposició a la recerca de l'audiència i sobre ètica personal en oposició a l'ambició de ser qui tingui més èxit. Uns temes que, a banda de la rivalitat central, també s'exploren a través de la trama d'una periodista interpretada per Itsaso Arana que treballa en un programa nocturn de consultes als oients i a la que li costa que se la prenguin seriosament. El punt de vista femení d'aquest personatge contrasta, a més, amb la misogínia de l'entorn periodístico-esportiu. Malgrat que la sèrie podria anar per la via fàcil de la nostàlgia de les nits pendents del transistor, aposta per una mirada distanciada de les personalitats mediàtiques de l'època i les actituds ràncies que abunden tant entre els personatges periodístics com entre la fauna esportiva. Al final, els noms propis que l'inspiren acaben sent el de menys. Reyes de la noche s'articula com una guerra de punyals a l'esquena, un Joc de Trons radiofònic, però la crítica més ferotge se l'endú el món dels mitjans i l'entorn que facilita que aquests egos s'inflin sense aturador.
Reyes de la noche
Creadors: Cristóbal Garrido i Adolfo Valor.
Repartiment: Javier Gutiérrez, Miki Esparbé, Itsaso Arana.
Temporades: 1
Plataforma: Movistar+