-Coneix personalment Pere Aragonès?
-Sí. L’he tractat com a diputada i ell a mi com a vicepresident, sempre a nivell parlamentari.
-Com ha sigut la relació?
-Molt centrada en el marc del treball parlamentari. Ell era conseller d’Economia i aquests temes no els portava jo directament al meu grup. Però la realció sempre ha sigut correcta.
-Quina sensació té sobre ell com a president?
-Per mi, la millor presidenta possible per a Catalunya era Dolors Sabater. A mi em costa ara valorar-lo, a ell. Allò important és el projecte polític i la política que s’arribi a desplegar més enllà de les valoracions.
-En l’anterior legislatura la CUP va posar moltes més condicions per investir un president. Què ha canviat?
-La proposta política de la CUP era la mateixa quan tenia quatre diputats i quan en té nou. Els resultats del 14 de febrer van possibilitar que la CUP i Esquerra Republicana es posessin d’acord, a diferència d’altres ocasions, quan el resultat electoral donava el lideratge a Junts per Catalunya i a l’espai de l’antiga Convergència. Aquest és un factor. Però allò que més ha fet possible l’acord amb ERC són les polítiques concretes acordades. Ara comença una legislatura en què la força recuperada per la CUP li permetrà donar respostes a les urgències del país. Tant en lògica social com en recuperació post-covid. Així com en lògica independentista, per descomptat.
-Li preocupa que el pacte d’ERC amb la CUP no es respecte?
-En tot cas aquesta no ha de ser una preocupació, sinó una ocupació. Cal fer valdre el pacte i els programes polítics. La CUP, pel fet d’haver arribat a un acord amb ERC –un acord que ja s’ha dit que és de mínims– no ha de renunciar al programa polític amb què es va presentar. Ara, els partits de Govern no tenen majoria, i els vots de la CUP no seran un xec en blanc. La CUP farà valdre aquesta força per afrontar els reptes de país.
-Pensa que renúncies com la d’Elsa Artadi podrien estar relacionades, en part, amb el paper que la CUP ha de tindre en aquesta nova legislatura, especialment en la lògica social?
-Seria molt agosarat fer aquesta vinculació. És evident que el programa polític d’una força com JxCat, i fins i tot en part també el d’ERC, tenen diferències abismals amb el de la CUP. Insisteixo: s’ha pogut arribar a acords de mínims amb ERC, i com que aquest partit i JxCat no tenen majoria parlamentària, per desplegar el seu programa de govern hauran de comptar amb els vots de la CUP per satisfer les demandes socials que són clamades des del carrer, siguin de dret a l’habitatge, d’emergència climàtica o d’altres. Hi ha molts reptes del país que no es poden solucionar amb una recepta neoliberal. I aquí és molt evident que hi ha una tensió ideològica entre JxCat i la CUP.
-Què li sembla el possible nomenament de Jaume Giró com a conseller? Ho esperava?
-No sembla un bon auguri. Caixabank sempre ha jugat contra la independència, ho vam veure el 2017, quan Isidre Fainé va ser un dels aliats prioritaris de Felip VI en contra del nostre poble que havia votat l'1-O. Tampoc és un bon auguri tenint en compte la transició energètica, que tornarà a posar en oposició els interessos de les grans empreses contra el territori.
-Desconfia d'altres perfils de Junts per Catalunya que apunten com a possibles consellers?
-Si parlo des de la meva experiència, puc dir que m’ha tocat molt tractar les polítiques que ha desplegat l’anterior conseller de Territori, Damià Calvet, responsable de polítiques mediambientals. És evident que polítics com aquest, amb la trajectòria d’acontentar les elits empresarials i les grans corporacions, són preocupants. Ho hem vist amb el projecte del Hard Rock al Camp de Tarragona, o amb el seu posicionament a favor de les grans corporacions energètiques –Endesa i Naturgy– en relació al conflicte del decret 16/2019. Evidentment, personalitats com Calvet, amb aquesta trajectòria d’aplicar polítiques en contra de la gent, són preocupants. I per això la CUP farà valdre la seva força. No només a nivell institucional, sinó també participant en l’organització popular, tal com està passant amb el decret de les renovables. Hi ha la preocupació, per tant, però també hi ha la força política del grup parlamentari de la CUP.
-Quina legislatura preveu?
-És difícil de dir. Cal que en aquesta legislatura es faci front a les grans hemorràgies que té el país, a la urgència social que hi ha, que se situï la garantia de drets fonamentals –a l’habitatge, a tenir una feina digna, a les polítiques climàtiques– com una prioritat i que es transformi el país econòmicament de forma digna, tot reforçant els serveis públics, que ja hem constatat com són d’importants durant la pandèmia. També caldrà confrontar amb l’Estat per poder exercir al dret a l’autodeterminació i garantir l’amnistia, posant a l’horitzó un nou referèndum. És el que la gent ha votat. Ara, és cert que per perseguir aquests objectius cal reteixir l’espai independentista, que encara avui viu amb massa conflictes al seu si.
-Segons vostè, com s’han de generar les condicions perquè un referèndum no més tard del 2025 siga una realitat?
-No hi ha una vareta màgica, però sí que hi ha una experiència, la de l’1 d’octubre, on sabem quins encerts i quins errors es van cometre. És evident que es va fer un referèndum amb tot un Estat a la contra, i també és evident que no vam poder aplicar-ne el resultat. Per tant, tot s’ha de mirar amb lògica d’aprenentatge. Cal acumular forces a tots els nivells i tenir clar que l’estructura de l’Estat no és només el seu govern, sinó tot un organigrama en què els poders econòmics tenen un gran paper. Per això, aquest embat democràtic cal plantejar-lo amb lògica de confrontació també amb les elits econòmiques de l’Estat. I finalment, hi ha una perspectiva internacional. Seria un gran error perdre l’oportunitat de sintonitzar-nos amb Escòcia a l’hora de poder dur a terme un referèndum. Aquí també hi ha un terreny per recórrer que pot contribuir a assolir els objectius. Ara, això requereix de tota la implicació de l’independentisme i del sobiranisme. Aquest treball s’ha de fer amb calma, rigor i molta confiança, que hauran de ser les bases de l’estratègia.
-Per últim, parlava vostè d’internacionalització, i se’n parla molt del paper del Consell per la República. Com pensa que es pot aprofitar aquesta entitat?
-Penso que la idea del Consell té un sentit. Més encara després del 155 i de la repressió. Però és evident que és un espai que està massa identificat amb un partit determinat. Això és públic i notori. En tot cas, la idea d’un espai de coordinació a l’exili entre els diferents sectors independentistes, on molts exiliats han dedicat esforços i estratègies, s’ha de respectar. Però cal que representi tot l’independentisme amb el rigor, la calma i la confiança necessària per fer-ho.