En un moment concret del programa especial de Friends, un insecte va ficar-se entre els cabells de la Lisa Kudrow, l’actriu que en el seu moment va interpretar la Phoebe. La seva reacció, intentant treure’s l’insecte del damunt, va ser probablement un dels pocs moments espontanis d’una reunió on tot estava guionitzat i pactat prèviament, com acostuma a passar a la televisió, i especialment en aquest cas, amb tota l’expectativa que hi havia al voltant de l’especial. Vaig pensar que nosaltres, els seguidors de Friends, som una mica com aquest insecte, i per això ens sentim magnèticament atrets a programes com el de la reunió: perquè són una oportunitat per veure com són les persones que hi ha darrere dels personatges. Per fer un cop d’ull al que hi ha darrere de la màscara. Intentem buscar què hi ha de genuí, de real darrere de l’artifici, la ficció. Però no ho fem sense un objectiu definit. En fer-ho, volem confimar que els actors són com els personatges que estimem i la seva amistat és la mateixa que la de Friends.
Per mi no és tan rellevant si això hi és o no (al capdavall, cadascú hi pot trobar el que sigui que hi vulgui veure) sinó què diu això de nosaltres. Què estem buscant exactament quan volem veure els personatges en els intèrprets? Probablement una prova que l’amistat, o per ser més específics, la idea de l’amistat que Friends va promoure, és real i dura per sempre. Volem confirmar que l’amistat que vam viure mirant la sèrie, de la qual vam formar part des del sofà, no ha desaparegut. I quan aconseguim captar-ho en un moment concret dels gestos dels actors o les mirades, ens reconforta pensar que tot plegat no era només ficció. Això col·loca els actors en una situació certament estranya. Són l’objecte d’un escrutini que per força ha de ser incòmode. En el moment que decideixen participar en la reunió, accepten formar part de la impostura i donar a l’audiència el que espera, amb diferents graus d’honestedat i bona predisposició. Jennifer Aniston i Matt LeBlanc van ser els dos actors que més van entrar en el joc. David Schwimmer i Lisa Kudrow es mantenien a l’expectativa del què feien els seus companys mentre que Courteney Cox i Matthew Perry pràcticament semblava que volien passar desapercebuts. La primera va parlar poc i quan ho va fer es va cenyir al discurs general. Va ser el segon qui, puntualment, va contradir el mantra del programa sobre l’amistat dels actors en dir que a ell no el trucava ningú.
També va sonar genuí quan va explicar com de malament s’ho passava quan hi havia una broma que no feia riure el públic. Però l’especial de Friends no volia tibar d’aquest fil ni de cap altre que hagués conduït a una conversa profunda. S’havia gestat com un espectacle superficial i va barrejar la conversa dels actors amb altres segments sobrers, de convidats i testimonis que no aportaven res i que només solidificaven el discurs homogeneitzador sobre la gran amistat que uneix actors i personatges. Al capdavall, el programa tenia un objectiu promocional per a HBO, i també les revelacions sucoses per als fans, com la que van explicar Jennifer Aniston i David Schwimmer, estaven pactades i formaven part de l’estratègia comercial. Quan els actors van estar més còmodes va ser quan recreaven escenes. És a dir, quan podien ser els seus personatges a través de la ficció en comptes de simular ser-ho a la vida real. Quan no hi havia cap insecte emprenyant-los, buscant un moment d'espontaneïtat que fes caure una màscara que ni ells, ni la sèrie, ni HBO amb la seva estratègia comercial, tenen cap ganes de deixar caure, perquè per a molts espectadors seria com trencar la il·lusió en què es basa l'efecte reconfortant de Friends.
Friends: The Reunion
Creadors: David Crane i Marta Kauffman
Episodi especial
Plataforma: HBO