Un, dos, tres, seguiu els meus moviments. I dalt de l'escenari, Rose Byrne es mou seguint coreografies, enfundada en licra mentre de fons sona una cançó energètica típicament vuitantera. No és sorprenent que la sèrie es digui Physical, un títol que remet al videoclip Let's Get Physical, molt popular en aquella dècada, on Olivia Newton-John animava a moure's amb ella en el que, en aquella època, era sexy. De fet, la cançó en qüestió va ser prohibida en algunes emissores de ràdio dels Estats Units pel seu "indecent" joc de paraules. Però tornem a la sèrie: és justament aquest món, el de les estrelles dels vídeos d'aeròbic, l'escenari en què es basa la nova producció d'Apple TV+. La protagonista és una mestressa de casa interpretada per Rose Byrne que descobrirà l'aeròbic i acabarà fent-ne una carrera professional, protagonitzant els seus propis vídeos. La premissa d'aquesta sèrie d'Apple TV+ podria fer pensar, d'entrada, que ens trobem davant d'una comèdia, però els espectadors que hi entrin buscant quelcom lleuger s'enduran una sorpresa. Physical no segueix el camí de GLOW, sinó que es planteja com un drama que segueix l'arc de transformació d'un personatge que no és precisament agradable. La mestressa de casa en qüestió està obsessionada amb el propi cos i amb el dels altres i els seus pensaments sovint articulen comentaris malèvols sobre el seu aspecte o sobre l'aspecte dels altres. És difícil dir a qui odia més.
És interessant aquesta aproximació per part de Physical i revela la intenció de la sèrie de parlar sobre les pressions que les dones reben per tenir un aspecte concret, la manera com la societat en jutja els cossos i les conseqüències que això pot tenir. La protagonista de la sèrie pateix un desordre alimentari que la manté en una espiral de culpabilitat, desig de menjar tot el sap que no li convé d'amagat dels altres i d'autoodi per fer-ho. També és interessant que la sèrie no faci que l'aeròbic sigui una taula de salvació per ella. Si bé parla del poder transformador que té fer aquests exercicis per ella, els espectadors veiem com els efectes de l'esport no l'alliberen de la seva pròpia obsessió. Més aviat l'accentuen, en concentrar-se en el seu aspecte, com si ser un model de cos aspiracional per altres dones l'ajudés a poder mirar-se a si mateixa d'una manera diferent. És una reflexió interessant perquè l'obsessió amb el cos no és quelcom que hagi quedat als anys 80. De fet, podem fer un paral·lelisme entre les estrelles dels vídeos d'aeròbic de l'època amb les entrenadores-youtubers d'avui dia. Entre Jane Fonda i Patrick Jordan. En tots dos casos hi ha un avenç tecnològic que permet portar l'esport a un terreny domèstic i la promesa d'una transformació.
Un, dos, tres, seguiu els meus moviments i així podeu tenir un cos com el meu. La sèrie vol exposar l'obsessió sobre l'aspecte propi a través d'un personatge que sembla perfecte per fora però és tot el contrari per dins. És una llàstima que aquesta intenció no arribi gaire lluny i es quedi en una idea més aviat superficial. Probablement això es deu al fet que la història avança molt lentament, fins al punt que fa la sensació que la primera temporada és introductòria. Aquest és el principal problema de Physical, que té a una Rose Byrne donant-ho tot amb una interpretació on ensenya molt bé les contradiccions del personatge però al mateix temps un guió que l'obliga a girar una vegada i una altra sobre les mateixes situacions. Hi ha uns flashforwards que ens van ensenyant què passarà en el futur, però que són insuficients, i aquesta contenció llasta una sèrie amb bones idees però que ha dosificat en excés tot el que pot arribar a oferir.
Physical
Creadora: Annie Weisman
Repartiment: Rose Byrne, Rory Scovel.
Temporades: 1
Plataforma: Apple TV+