El darrer projecte artístic de Perejaume ha estat possible gràcies a l’entesa de cinc institucions. Això, en si mateix, ja ens parla de quina és la mesura de l’artista, un personatge de poètica única, híbridai altament suggeridora, inclassificable en la seva singularitat, excepcional en la seva modèstia. Perquè modestos són els femers, com també el pas del temps; ho són els cicles de la terra, com les onades, la sorra, la vida que en brota i s'apaga.
Cinc institucions i cinc punts cardinals, tota una fita en temps de campi qui pugui i on tothom fa la seva, a la seva manera, amb els seus propis rèdits. Una unió que és, sobretot, una aposta ètica: cosir una comarca –el Maresme– a través d’un vincle artístic i una mirada. Creure en el territori, en el teu propi paisatge, en el llenguatge. “El camp no s'acaba mai”, remarca l'autor.
Aquesta és una de les divises que ha mogut l’obra de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) des dels inicis: un diàleg íntim i inesgotable amb el lloc, la natura, la terra, i amb la paraula que hi dansa i hi emana. Com a poeta i com a pintor, sempre per damunt d’etiquetes que no s’ajusten al talent que atresora. Una obra que, en el cas de Guardar a fora, ens presenta “la pasta de món flexible, que s’estira i s’allarga”, tal com defineix, a partir d’obres “que són petits fotogrames o seqüències d’un text més llarg, per fer comparèixer les parts més silenciades del món”.
“Les obres busquen racons on amagar-se”, explicava Perejaume en la presentació. Això fa encara més necessari que l’exposició sigui oberta, en llocs físics on caldrà anar-hi expressament i que es veuran afectats per les inclemències del temps. Un art mutable, viu, on veiem la intervenció de l’objecte —i de la mà de l’artista— a l’espai.
Del femer daurat, a regar el mar
La mostra arrenca amb l’acte de daurar —amb paper d’or— un femer en un dels horts de les Cinc Sènies de Mataró. “Curiosament, de fem a fer només hi va una lletra, com també de fem a fam”, subratlla. En inici, un plantejament “barroquíssim, d’aparellar esplendor i podridura, al col·lapse del cicle agrari que comporta, per dauradura dels fems, la semblança entre femer i paller”.
Una altra obra específicament agrària és ‘Regar el mar’, una instal·lació de ferro sobre el mar que el passat mes de setembre va posar una vintena de grans aspersors sobre l’aigua per “alçar el mar” i fer-n-li “fer formes vives”. Aquest procés es pot veure al cinema La Calàndria del Masnou. A Sant Pol de Mar, on viu l’artista, s’hi ha instal·lat una peça que pretén unir la Vallalta amb el Maresme més marítim, a través de la intervenció al suro d’una palmera.
En un altre dels punts, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, Perejaume hi ha exposat 24 dibuixos de sols en diverses ànimes, colors i instants, en un recorregut pictòric anomenat 'Matinal' que es corona amb la projecció 'Encendre el mar', on el veiem a ell mateix, portant a terme l'acció performàtica. En darrer lloc, a Alella, la part més meridional de la comarca, hi trobem la doble intervenció ‘El mar a peu’ i ‘Gran sonall’.
Cinc institucions i el valor de l’oblit
El projecte, que ha estat comissariat per Jaume Coscollar, reivindica “el valor de l’oblit i de l’efímer”, amb un discurs que planteja “dilatar, recórrer i perdre aquesta comarca tan llargaruda, a partir d’un nombre d’obres disposades tot al llarg”, un fet que acabarà permetent que es teixeixi “una extensió més o menys conjunta i una mica meravellada”.
Les cinc institucions del Maresme que han impulsat de manera conjunta el nou projecte de Perejaume són: l’Espai d’Art i Creació Can Manyé d’Alella, la Sala d’exposicions Espai Casinet del Masnou, el M|A|C Mataró Art Contemporani, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac i el Museu de Pintura de Sant Pol de Mar.
