És increïble l'efecte que tenen els paisatges per hipnotitzar els espectadors i deixar-los abduïts més enllà si la història que s'està explicant és interessant o no. Li direm l'efecte dels documentals de viatges. De vegades, la veu en off no diu res que valgui la pena escoltar, però has vist quin plano tan meravellós? El mateix passa darrerament, amb moltes sèries. Posi'm un escenari que entri per la vista, i ja de pas que contribueixi a generar una atmosfera concreta, i ja em tenen guanyat encara que tot just acabi de començar. Aquest ús del paisatge es fa servir particularment en les sèries de misteri, on l'entorn sovint es converteix en un personatge més. O bé perquè se li atribueix una voluntat o bé perquè els elements que el conformen s'utilitzen per reflectir el que experimenten els personatges. Detectius que noten el pes del cas sota la pluja, adolescents que es perden en boscos foscos, pobles amb secrets situats en un penya-segat on les onades piquen ben fort. Si, a més, el paisatge en qüestió és singular, també distingeix una sèrie de la resta. Així, és lògic que, en països amb paisatges espectaculars com Islàndia, els guionistes siguin hàbils i aprofitin l'entorn al seu favor.
Katla fa exactament això: és l'última sèrie islandesa en arribar a casa nostra, a través de Netflix, i està ambientada en un petit poble proper a un volcà que ha entrat en erupció. El volcà en qüestió és real. De fet, és un dels més poderosos del món i està situat sota una glacera, al sud d'Islàndia, però fa gairebé 100 anys que no entra en erupció. A la sèrie no només entra en erupció, sinó que en fer-ho comencen a succeir fenòmens misteriosos. Al primer episodi, una dona surt, nua i coberta de cendra, de la zona de la glacera. La sèrie ens proposa seguir l'evolució d'aquest misteri que podia estar vinculat amb la desaparició de la germana d'una de les protagonistes. Ens van presentant les persones que viuen al poble i les condicions en les que viuen al mateix temps que se succeeixen els misteris, que en els primers compassos també inclouen un home que enterra corbs amb resultats sorprenents. Els diferents interrogants i la promesa d'una resposta són el ganxo de Katla per fer-te avançar episodi a episodi, i els paisatges espectaculars un motiu de gaudi que compensa el fet que no el proporcioni en altres apartats, com l'interpretatiu, ben pobre, o l'escriptura dels diàlegs i dels personatges, que sovint prenen decisions mancades de lògica més enllà de l'interès del guió.
Quan miro una sèrie que fa servir l'atractiu d'un escenari d'una forma tan evident sempre em pregunto si la mateixa història em seduiria per si sola, en un escenari asèptic, amb un interior de quatre parets blanques. En el cas de Katla és evident que la força visual que proporciona l'escenari volcànic ajuda molt a tapar mancances i que es vegin les costures de la història. En canvi, això no es produïa amb Trapped, una altra sèrie islandesa escrita pel mateix guionista, Baltasar Kormákur, i que també feia servir l'escenari al seu favor. Si aquella història hagués estat filmada en un altre espai, m'hauria absorbit igualment perquè el guió estava ben travat. També pel magnetisme de l'actor protagonista, Darri Oláfur Olafsson, actualment protagonista de The Minister (una altra sèrie islandesa que també fa servir, encara que puntualment, els escenaris del país). Sense tenir bons actors ni un bon guió i basant-se només en els ganxos del misteri, Katla té un interès limitat. Un misteri a mig camí entre Dark i Les Revenants que, almenys, soluciona la incògnita principal, però que deixa la sensació de buidor que acostumen a produïr les sèries que entren per la vista però no arriben al cor.
Katla
Creador: Baltasar Kormákur i Sigurjón Kjartansson.
Repartiment: Guðrún Ýr Eyfjörð, Ingvar Sirgudsson
Temporades: 1
Plataforma: Netflix