Fins el dia d’avui, la Caixa de Solidaritat ha fet una despesa de més de 10 milions d’euros per afrontar les múltiples despeses que han recaigut sobre els encausats pels fets relacionats amb el procés català. Les fiances del 9-N en van ser el primer exemple. Quasi cinc milions d’euros van ser dipositats per aquesta entitat, que existeix gràcies a les aportacions de la ciutadania. Més tard, la mateixa Caixa de Solidaritat afrontaria també la fiança imposada novament pel Tribunal de Comptes a propòsit de l’1 d’octubre.
Recentment s’ha fet pública una nova quantitat requerida també pel Tribunal de Comptes, relacionada amb l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya entre 2011 i 2017, que arriba als 5,4 milions d’euros. I a diferència de situacions anteriors, la Caixa de Solidaritat encara no ha fet cap crida ciutadana a fer aportacions per recaptar aquesta xifra i evitar, així, que els bens dels assenyalats siguen embargats. Fonts coneixedores del funcionament intern de la Caixa de Solidaritat reconeixen que aquesta entitat ja no compta amb el coixí que tenia abans de l’anterior fiança imposada pel Tribunal de Comptes. Si bé, l’únic problema no és aquest.
Els darrers dies, per xarxes socials com ara Twitter o en boca de distintes veus amb certa influència pública corre la crítica que l’acció recaptadora de la Caixa de Solidaritat no pot ser una finalitat en si mateixa. Els comentaris públics en aquest sentit acostumen a mostrar certa decepció amb el moment polític que viu Catalunya, en què el procés sembla encallat en una taula de diàleg de què almenys la meitat de l’independentisme hi desconfia. Els indults també s’han percebut, en bona part, com una mesura desmobilitzadora. I molta gent expressa que qualsevol aportació econòmica per cobrir la fiança del Tribunal de Comptes ha d’anar acompanyada d’un gest polític del Govern català que evidencie el compromís amb la independència de Catalunya.
Aquest lideratge, però, no correspon exercir-lo a la Caixa de Solidaritat, que es limita a ajudar els represaliats. De moment, ni el Govern ni els partits no han proposat cap acció concreta en aquesta direcció, ni tampoc han fet cap crida recaptatòria per afrontar les darreres fiances. La Caixa de Solidaritat tenia previst celebrar una roda de premsa el passat dimecres, però la va haver d’anul·lar, i es preveu que aquesta es convoque ja a la setmana que ve. Entretant, gent de l’entorn de l’entitat solidària reconeix que la població, en general, viu en estat de desànim davant la situació actual, que molts vinculen amb la «desorientació» del moviment independentista.
Ernest Benach al Liceu
Un dels comentaris que més s’han fet en contra de la Caixa de Solidaritat tenen relació amb un dels seus antics màxims representants, Ernest Benach. Qui també presidira el Parlament de Catalunya entre 2003 i 2010 va assistir al Liceu a la conferència de Pedro Sánchez el passat 21 de juny, dia en què l’independentisme es va conjurar per no anar-hi –una part, fins i tot, es va manifestar a les portes de l’equipament cultural en contra de la presència del president espanyol. Benach, exdirigent d’Esquerra Republicana, hi va assistir a petició de l’empresa en què treballa, Vinces Consulting, almenys segons la versió que ell mateix va donar. Però el cert és que va seure al costat de tota una autoritat, l’expresident José Montilla, i no són pocs qui han denunciat el perfil institucional que Benach va donar a la seua assistència. «Això dona lloc a una fotografia equívoca», reconeix una veu propera a la Caixa de Solidaritat, si bé des de dins de l’entitat no han volgut fer cap comentari per «no atiar més el foc». Mentrestant, els comentaris no s’han fet esperar. Benach va deixar de ser un dels màxims representants de la Caixa de Solidaritat fa unes setmanes per discrepàncies internes, si bé els comentaris públics demostren el desconeixement de la marxa. Actualment, l'entitat la presideix Josep Cruanyes.
Mentrestant, entre el desànim i la incertesa, la Caixa de Solidaritat vol veure un gest del Govern que motive l’entitat a fer una nova crida per la recaptació i poder desenvolupar la seua tasca de recapte.