És un plaer posar-se, un cop a la setmana, les ulleres amb les que veuen el món els creadors de The Good Fight, el tàndem format per Michelle i Robert King. Perquè la seva mirada està carregada d'intel·ligència, enginy, mala llet, creativitat i mala baba, totes qualitats escasses a la televisió. I també per un esperit juganer que va acompanyat també per un esperit crític que no deixa a ningú fora del seu camp de visió, inclosos ells mateixos i les seves pròpies idees. La cinquena temporada, estrenada recentment a Movistar+, presentava el dubte de com funcionaria una sèrie que s'havia articulat en gran part com un comentari sobre la presidència de Donald Trump, amb la protagonista vivint-la com un malson i intentant trobar maneres per continuar amb el seu dia a dia malgrat l'individu que ara seria a la Casa Blanca. Ara que qui governa és Joe Biden, quina seria la posició de la sèrie? En certa manera, ara té una situació més complicada, perquè apuntar contra Donald Trump davant d'un espectador que coincideix i està d'acord amb el pensament de Diane Lockhart és poc arriscat perquè ja saben que l'audiència ho aplaudirà. Però ara la sèrie té el repte de disparar contra al president a qui han donat suport la majoria dels seus espectadors, i això és més delicat.
Hi ha una escena al tercer episodi que exemplifica com han enfocat aquest canvi: hi ha un personatge que porta a la butxaca de l'americana un bolígraf que porta escrit el nom de Donald Trump i rep l'avís d'un col·lega perquè això ara ja no és admissible. Cap problema. Ràpidament li donen un bolígraf amb el nom de Joe Biden per posar al seu lloc. Canvien els presidents però no les persones, canvien els noms però no el funcionament, canvia la forma però no tant el fons. Potser Donald Trump ha perdut les eleccions però el món continua sent una bogeria, i The Good Fight té material de sobres per esprémer tot el que hi passa per la seva columna d'opinió setmanal. De fet, dedica el primer episodi de la temporada a posar-se al dia amb l'actualitat de tot el temps que la sèrie (que va quedar interrompuda a la temporada anterior a causa de la pandèmia) no ha estat en emissió. De totes les qüestions i temes que van emergir en l'últim any, es queden amb el més adequat de tots tenint en compte que la sèrie s'ambienta en un bufet d'advocats afroamericà: les conseqüències del moviment Black Lives Matter.
Però la sèrie, fidel a aquest esperit crític que mencionàvem, no es dedica a fer només denuncia social. De fet, el que fa és posar en dubte les conseqüències més cosmètiques d'aquest moviment. Ara, de cop i volta, ja no és pertinent que la Diane, blanca, sigui sòcia del bufet. Al mateix temps, això es connecta amb la presidència de Joe Biden, que des del bufet veuen com a positiva perquè els pot ajudar a créixer. Així, fets com l'assassinat de George Floyd o l'assalt del Capitoli de principis d'any tenen un paper predominant. Això és un símptoma també de com d'important és el context social i polític per la sèrie, que passa per sobre de les trames personals. Ha arribat a un punt que poden prescindir de personatges sense dificultat (ho van fer amb la Maia i ara també amb la Lucca i l'Adrian) si ja no li serveixen pel seu discurs i incorporar-ne d'altres que sí l'ajudin, com Mandy Patinkin, que interpreta un dels personatges més excèntrics vistos a la sèrie. The Good Fight s'ha convertit en una sèrie sobre els temps que corren, un comentari que té sentit sobretot en el moment, i que no mires tant per la trama, sinó perquè ets addicte a la mirada afilada d'uns guionistes en estat de gràcia.
The Good Fight
Creadors: Michell King i Robert King
Repartiment: Christine Baranski, Mandy Patinkin,
Temporades: 5
Plataforma: Movistar+